Més cine

Molt breu,

ahir vaig tenir s’oportunitat de veure Volver de Almodovar. Em va semblar senzillament patètica, em vaig quedar fins el final per que simplement no m’ho creia. A algú de voltros, amb més i millor sensibilitat que sa meva (que no és gens difícil, sa meva germana, i d’açò en sap un troç, diu que estic a punt de l’autisme) li ha agradat? me la podeu explicar? No sé si és qüestió de cultures i que sa meva no hi arriba, potser és que Castella és molt més enfora del que em pensava i per açò no som capaç d’entendre res. Però alhora aquesta peli ha rebut quantitat de premis tant a Europa com a USA. Pau, tu des de les british i el teu esperit sociològic què ens pots dir (en una pàgina) del cas Almodovar al món?

Recoman Infiltrados, en Joel i jo la vam veure a Barcelona just abans del gran concert de S’albaida a Cerdanyola, i vam xalar. Scorsese en plenes facultats, Jack Nicholson magnífic, un guió rodó, hi ha acció, intriga, és entretinguda, divertida, i amb unes frases per a no oblidar. Per cert, és un remake d’una producció de Honk Kong traduïda al cast. Juego sucio dirigida per Wai Keung Lau. Després de veure aquesta primera versió Infiltrados, sense deixar de ser molt bona, perd un poc de mèrit, en canvi per la seva banda Scorsese en surt reforçat, el seu toc és de mestre.

Salut a tothom.

Dijous vaig a veure Babel, alguns de voltros la vau recomanar. Ja en xerrarem, si és com 21 gramos o Amores perros m’agradarà.

Share Button

Català – Anglès

Avui llegia a la premsa que la conselleria d’educació de catalunya que dirigueix en Maragall vol llençar un pla per reforçar l’ensenyament de l’anglès. Entre d’altres coses preveu invertir 215 milions d’euros i formar 4000 professor perquè puguin ensenyar en anglès qualsevol assignatura. En Maragall s’apunta a la darrera moda educativa, que és fer de l’anglès la llengua vehicular de l’escola. El Govern Balear té un pla similar (o inclús més ambiciós).
Voldria començar dient que és una bona notícia. Saber anglès és cada vegada més necessari. Sinó preguntau-me ho a mi. El nivell que vaig assolir després de 8 anys d’estudiar anglès a l’EGB i BUP és senzillament pèssim. Vaig treure un 3 a la selectivitat, la pitjor nota que he tret mai! Vaig estudiar anglès un parell d’anys més a la universitat i vaig fer progressos importants sobretot en temes gramaticals. Encara així quan vaig arribar a Anglaterra no vaig entendre res de res. Tot i ser considerar-me un negat per l’anglès, 7 anys després és la meva llengua de treball. Crec que estareu d’acord que és necessari que s’ensenyi millor l’anglès.

La segona cosa que m’agradaria dir és que la proposta té sentit. Un llengua s’aprèn si l’empres. Una llengua és sobretot una pràctica que si no es practica es perd. Si a l’escola s’empra l’anglès és bastant probable que al final el domini de l’anglès millori substancialment.
Ara bé tenc dubtes molt raonables que ensenyar en anglès sigui possible (i legal). És increïble veure la lleugeresa amb què es fan les propostes. Sembla que amb un parell de milions i un bon powerpoint es possible vendre l’impossible. Sóc francament escèptic que sigui possible formar les persones suficients per què puguin ensenyar en anglès a totes les escoles. Consider que és un objectiu molt difícil d’aconseguir (a no ser que importis els professors d’Anglaterra). No és gens fàcil que un mestre d’escola amb 3 o 4 anys de carrera i un estiu a Anglaterra tengui el nivell d’anglès suficient per ensenyar-ho tot en un bon anglès. El més probable és que l’anglès acabi sent una mica macarronic i les classes en realitat és faci en una altra llengua. Sóc també escèptic en que hi hagi prou diners. Aconseguir que a totes les escoles s’ensenyi en anglès requereix un nivell de despesa elevadissim I ja sabem que espanya (i menorca encara més) és una de les zones de la unió europea on es gasta menys en educació….
Tant la proposta catalana com la balear tenen un tuf anti-català que no m’agraden. Estan dissenyades bàsicament per llevar hores al català a l’escola. Són mesures que promogudes des del nacionalsime espanyol per fer front al “nacionalisme desintegrador i secessionista”.  La lògica és que si els al·lots han d’estudiar altres idiomes, almanco que aquest siguin “útils”. Tanmateix aquest plantejament del nacionalisme espanyol el trop més aviat ingenu i sorprenent.

Em sorprèn és que el nacionalisme espanyol estigui tan interessat a impulsar l’anglès com a llengua vehicular. El Català té més possibilitats de sobreviure en un ambient multilingüe que en un ambient biligüe. Si tota la població sabès anglès bé, no importaria saber i usar castellà. És el que m’ha passat a mi. Per a les qüestions més formals empre l’anglès: escric articles en anglès, don classes en anglès, lleguesc en anglès… En aquest sentit l’anglès ha substituït el Castellà, com a llengua vehicular. Ara bé, eL Català continua allà on era, com la ‘meva’ llengua, la llengua que em defineix.

Share Button

El Roto

Com que no estic inspirat…… que pensin els altres!!!!!! 

I un dels que pensen bé és Andrés Rábago, El Roto, que publica diàriament a El País un vinyeta. Aquí no podem reproduir els dibuixos però sí algunes de les seves frases. Jo les he extret del seu llibre El libro de los desórdenes. Recoman la seva lectura.

 

“Las armas sólo se las vendemos a asesinos de toda confianza”. 

 La existencia de varios canales de tv garantiza la diversidad de cultos. 

 “Lo peor de mi es lo que me da de comer” (ho diu un empresari mentre mira els seus treballadors/esclaus). 

 “Cuando alguien me habla de posibles enemigos…. sé que el enemigo es él”. 

 “Les estamos dando un escarmiento por lo que aún no nos han hecho”. 

 “Con lo que costó la bomba que le mató podría haber vivido tres mil años”. 

 “¡Qué curioso, a partir de cierta altura sólo se ven datos!” 

 Mundo: Países desarrollados- Países arrollados. Países bombardeados- Países en vías de bombardeo. 

 “La fuerza nos dará la historia y la historia la razón”. 

 “Lo de la lucha obrera se os ha quedado en peleas para conseguir un puesto de trabajo”. 

 “Se necesitan inmigrantes para construir cárceles para los inmigrantes”. 

 Licenciados en derecho (del más fuerte). 

 “¡Perfeccionemos las democracias, elijamos los gobernantes a los electores, y no al revés!” 

 “En nuestro mundo robar en las calles es vergonzoso, pero no desde los despachos”. 

 “La clave del bienestar social consiste en que la gente no se entere de lo mal que vive” 

 “¿La Alhambra de Granada y la Mezquita de Córdoba, tendrán papeles?” 

 “El gas y el petróleo también somos inmigrantes”. 

 “Occidente morirá de un atasco al corazón”. 

 

Share Button

La “Comissió de la Veritat”

Hola al·lots,

Fa uns dies vaig llegir a el Temps que aquest cap de setmana es durien a terme la constitució de la Comissió de la Veritat de València i els treballs que hi van lligats.

Des del meu punt de vista, aquesta és una empresa molt interessant perquè intenta donar resposta a molts aspectes de la guerra civil espanyola i la posterior etapa franquista des d’una perspectiva únicament científica (dins dels marges de subjectivitat que planteja la historiagrafia). Ve avalada per personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit de la història, el dret, la política, i altres camps, i no és emparada per cap força política que se n’intenti atribuir els mèrits, que fa que ens ho puguem prendre una mica seriosament. Si no ho tenc mal entès, els treballs es divideixen en comissions diverses que intenten estudiar l’època des de tots els aspectes que van influir en l’època. Vaig llegir que es planteja com una recerca global i no parcial, és a dir, volen treure a la llum tot el que va passar, sense amagar res. Ja sé que són paraules majors, però crec que la iniciativa, en aquest sentit, és, de per si mateixa, prou agosarada per merèixer una mica de crèdit.

Aquesta comissió només treballa a València, però pot obrir les portes a altres comissions que ho facin en altres llocs, com Catalunya o Balears.

Què en pensau? Ajudarà a crear una mica més de llum a aquesta etapa fosca de la, malgrat tot, “nostra” història?

Des d’aquí faig una crida a la participació de tots, però especialment dels diversos historiadors que es troben en nòmina a Xalandria.

Share Button

la (no) Universitat

Per mi la universitat té dues funcions principals. El primera funció és la de formar capital humà (allò que n’Àlex deiu amb tota la raó FP). Gairebé totes les societats avançades tenen un elevant nivell de formació. La segona funció és la d’incentivar la recerca i fer avançar el coneixement. Allò que ara és coneix amb el tecnicisme I+D s´ha convertit en un element clau pel futur econòmic i social de qualsevol país avançat. Finlàndia inverteix més del 3% del seu PIB en recerca, a Espanya just just arriba a 1,5%.
Si ens miram el cas de les illes Balears crec que cal parlar de fracàs molt preocupant que tindrà grans conseqüències.
1) Les Illes Balears continuen sent un dels territoris europeus amb un nivell més baix d’universitaris. No tenc les xifres a la mà, però si ho record bé més de la meitat dels estudiants de secundària no arriba acabar el batxillerat o qualcom equivalen. Podríem dir que la UIB de moment és una mala FP. Té el mèrit d’haver baixat el nombre d’alumnes just quan la població de les illes creixia sense precedents.

2) Avui en dia les universitat de debò són aquelles que fan recerca. No tenc les xifres a la mà, però en les estadístiques allò que és diu I+D és espectacularment baix, impropi d’un area amb el nivell de renda tan elevant com són les Illes Balears (crec que és situa al voltant de l’1%). Amb molt poques excepcions la UIB no ha aconseguit entrar en el circuït d’universitats de debò. La recerca normalment està molt mal repartida. Als Estats Units la recerca es concentra en aquelles universitats que pertanyen a la IVY league, és a dir Harvard, MIT, Yale, Berckley, a Anglaterra està passant si fa no fa el mateix. És tracta de crear economies d’escala que siguin competitives. A Espanya aquesta especialització no es tan explícita però també es dona. Podríem dir que els diners en recerca es divideixen en 50% Madrid, 25% Catalunya, 20% València, País Basc i Andalusia i el 5% per la resta. Sinó us recoman que entreu a la web del CSIC
1ra conclusió: fins i tot si ho comparam amb altres ‘regions’ petites de moment la UIB està molt per darrera d’on hauria d’estar
2na conclusió: allò que conta no és només el component formatiu sinó també la recera. Si es vol una univesitat de veritat cal produir recerca a nivell internacional. Comparau la UIB amb el parc de recerca biomèdica de Bcn (www.prbb.org) o el parc científic de Barcelona (http://www.pcb.ub.es/homePCB/live/ct/p1.asp). Barcelona no és que sigui capdavantera en recerca, però no té color si ho comparam amb la UIB.

3ra conclusió: I menorca? Si Mallorca li costa seguir el ritme, Menorca simplement ni el segueix. Tots els diners es queden a Mallorca: les dues excepcions són l’extensió d’Alaior i el conglomerat CIME-OBSAM. Jo crec que la manca d’un sistema universitari i de recerca és la mancança més important de Menorca, la que fa que la nostra illa es quedi tan endarrera.

HI ha moltes més coses que m’agradaria dir: ineficiència, politització,… però ho deix per un altre dia

Share Button

La universitat (bé, la UIB)

Aquest tema no és nou, i som conscient que no aport res al debat, però una notícia apareguda avui en el Menorca em fa pensar en el tema de la universitat que ha sortit anteriorment en aquest bloc. És una nova candidatura al rectorat de la UIB (un tal Carles Manera) que aposta, diu, per la contenció en la gestió, la força tranquil·la i la feina ben feta. I els seus eixos bàsics són: turisme, medi ambient, noves tecnologies i qualitat de vida. Destaca el paper de la Universitat com a generadora decisiva de capital humà.

No sé si veig del tot clares les coses. El que sí que crec veure, però, és el gir que ja està damunt la taula del paper de la universitat. El problema és que el debat (o la manca d’aquest) ha fet que la cosa s’hagi descentrat i que resulti que el principal repte de la universitat sigui servir els interessos (siguin quins siguin) de la societat. I vejam qui o quina proposta s’hi adiu més. I crec que açò és preocupant.

El que també em cansa és un cert discurs suposadament “tècnic” i “pràctic” que es fonamenta en el fet que l’important és una gestió correcta de tots els recursos i a tots els nivells, com si una institució (o fins i tot un govern, ho podeu extrapolar) fos una empresa. Avui dia apareixen partits (pseudo)polítics que s’anomenen “Gestió”, com per donar a entendre que cal anar a la pràctica i que la política cansa la gent i tot aquest discurs populista que tan ven. Com si açò no fos un discurs polític. Però pitjor perquè no es reconeix com a tal. Cal que se centri el debat públic sobre les coses.

Share Button

Campament Jesús i Pieces of April

Fa uns dies vaig tenir s’oportunitat de veure es documental Campamento Jesús a Canal +, pocs dies després el nominaven als Oscar en la categoria de millor documental, la qual cosa en sí mateixa no és que digui molt però el positiu d’estar nominada és que tindrà una amplia difusió. I açò sí que crec que és important i necessari. El documental és simplement excepcional tant formalment com estètica. El contingut és encara molt millor. Poques coses he vist tant terrorífiques com el que ens explica aquest documental dirigit per Heidi Ewing y Rachel Grady. A els Estats Units estan emergint una sèrie (molt gran) de campaments on s’instrueix el cristianisme evangèlic a milers de fillets (de 3 a 14 any aprox.) amb la missió de conquerir Amèrica per a Crist, on són entrenats literalment com a “soldats de Crist”. Estan construint un exèrcit de Deu. El rentat de cervell està assegurat. El documental ens mostra el que passa a un d’aquests campaments “Kids on fire” a Dakota. Esgarrifós. Ens podem preparar!

Crec que no us el podeu perdre de cap de les maneres. Jo el tenc gravat en vídeo i qui vulgui o pugui el pot baixar d’internet segurament.

Joel, perfectament podríem afegir aquest documental a sa llista de pel·lícules per passar a classe.

I per contrarestar de mal rollo vos informo d’una pel·lícula petita i alhora excepcional amb sa que vaig topar s’altre dia per casualitat i em vaig quedar clavat a n’es sofà. Pes qui són amants de pel·lícules independents, petites, humils, i sense gaires pretensions ni parafernàlies, però precioses en tots els sentits (i per començar sa protagonista Katie Holmes). Sa pel·lícula és Pieces of April (Retrato de April, en cast.) i és la primera dirigida per Peter Hedges (guió també seu), guionista de Quien ama a Gilbert Grape? o Mi mapa del mundo. Pel·lícula de molt baix presupost (menys de 500.000 dolars) i rodada en només 16 dies. Si no l’heu vist crec que vos agradarà. Molt bon guió i només, i justs, 76 minuts de bon cine.

Share Button

Paths of glory

Ahir capvespre vaig passar Paths of glory/Senderos de gloria al grup de primer de batxillerat i de moment ha servit excel·lentment per explicar alguns aspectes fonamentals de la primera guerra mundial, emperò i també per valorar aspectes de l’absurditat de la justícia militar, els dos móns de dirigits i dirigents, d’oprimits i opressors, etcètera. Ara, en la propera classe i mitjançant un qüestionari que tenc preparat posarem en comú elements que m’interessa treballar. Pens, ja ho he dit aquí altres vegades, que el cinema és una eina clau per treballar la història en l’ensenyament. Potser aquesta afirmació té a veure en que com alumne de BUP i COU he vist films com Novecento, Le chien andalou o Crema Mississipí. També que en la formació universitària en José María Caparrós ens inculcàs la importància del cinema i la seva intensa relació amb la historiografia (i pens en pel·lícules com El Gran Dictador i Temps Moderns, com Raza, El verdugo, Bienvenido Mr. Marshall, Roma,ciutat oberta, Dr. Strangelove, No man’s land…).

En l’àmbit de la història -sobretot contemporània- no hi ha massa dificultat per trobar films relacionats, emperò per a història de l’art pens que són proporcionalment poques les pel·lícules que s’han fet i molt sovint del gènere biopic. Per exemple, dels pocs films que jo he passat a classe destac Girl with a pearl earring i Goya en Burdeos. Per altra banda, en el terreny de la geografia tal com s’ensenya a batxillerat, en la seva branca més humana ara mateix el tema estrella és el del canvi climàtic o el de les xerxes urbanes i aquí el suport és més complicat que sigui el cinema de ficció.

Quina és la vostra experiència com alumnes i/o docents?

Share Button

S’Albaida a Cerdanyola (II)

Memorable concert el que mos van oferir els joves músics de S’Albaida en motiu de la festa de St. Antoni al teatre Ateneu de  Cerdanyola del Vallès. Un concert que se mos va fer curt a tots, tots teniem més ganes de seguir sentint cançons des seu repertori de música tradicional menorquina amb aires de folk modern i mediterrani. Cançons com “Romanç des infinitius”, “Tabac de pota” o “Favàritx”, o com no, sa més aplaudida “Clavellet” són cançons que ja formen part de sa història musical d’aquest país.

Ànims i endavant als nous i als vells membres de s’Albaida. Sort i ventura!

 

Share Button

La polèmica dels cartells 2

Com que no en tenia prou, el PP avui torna amb la polèmica dels cartells. “Tenemos muy claro que todo esto lo ha organizado el PSM y EM”, afirma Seguí, el qual es refereix a l’aferrada de cartells com un “atentado en contra de la libertad política y de opinión que ampara la Constitución”. Ens trobam davant una mostra més de la manera de fer del PP. Anem per parts.
1) Fa pena veure com el dia anterior de la diada del poble de Menorca el primer partit de Menorca li preocupa més uns cartells enganxats fa 15 dies, que el futur de la nostre país. Dit d’una altra manera el missatge institucional del PP el dia del poble de Menorca és acusar als altres de fer atemptats. Deixant de banda si està bé o no aferrar cartells, el que és significatiu és que el PP doni tanta importància a uns cartells aferrats.
2) Totes les idees són defensables políticament mentre no hi hagi violència. Aferrar cartells no és cap acte violent. Que jo sepi no es va atentar ni contra les persones ni contra el material físic. Pel que he pogut veure passant pel carrer sant Jordi, la seu del PP va quedar intacte. No s’han ramput ni vidres, ni finestres, ni s’ha embrutat la façana. Per tant trob profundament fora de lloc parlar d’un atemptat. Puc entendre que l’acte no respecti les normes municipals d’aferrar cartells i que òbviament no agradi gens ni mica a qui els rep. però d’aquí a dir que això és un atemptat n’hi una passa molt llarga.
3) Que hi hagi gent afiliada, simpatitzant o candidata a un partit aferrant uns cartells no vol dir que aquest partit aferri cartells. Els cartells anaven firmats per un col·lectiu que ha donat la cara públicament. I és que no perquè na Maite Salord escrigui novel·les, el PSM fa novel·les, o perquè un (ex)candidat d’EM dirigueixi el GOB, vol dir que el GOB és el EM. Trob realment trist es posi a tothom dins un mateix sac.

4) Mentre el PP es queixava d’aquest acte, moltes de les senyals d’entrada a Maó tenien el nom tapat per una ferratina amb el nom MAHO- MAHON. Encara és l’hora que el PP es queixi de l’existència d’un grup d’incívics que es dedica a embrutar les senyals de tràfic i més greu encara d’atemptar contra el nom oficial de la ciutat de Maó.
 5) Està fora de lloc parlar en termes de llibertat d’expressió i opinió. El col·lectiu que ha aferrat cartells precisament ha fet ús del seu dret constitucional de la llibertat d’opinió i expressió. És possible argumentar que els seus mètodes no han estat del tot correctes, però no és senzillament fals dir que el que està en joc és la llibertat d’expressió. Només fa falta veure quantes planes ha omplert el PP amb el tema!

Alguns de vosaltres haurà llegit el que he escrit per la revista es Carrer sobre la dreta. Esteim davant una altre exemple d’allò de la Dreta és llença al Carrer. No hi ha res que agradi més al PP que ser la víctima de tots els mals i d’acusar als altres de ser anti-democràtics. Ho fa al País Basc, Ho fa a Madrid i ara també a Menorca. Se’n dirà que aferrar cartells és donar-los les coses en cullereta. Tanmateix no ens enganyem si no fossin els cartells seria una altra cosa. 

Si algú vol propaganda gratuïta ja sap que ha de fer!

Share Button