2018, un altre any de cinema!

El cinema viu un gran moment. Malauradament no he vist tantes pel·lícules com l’any passat. Aquest any no arriben a les 50. El principal motiu és que em costa mirar pel·lícules a casa. Diria que en tot l’estiu només n’he mirat dues. Un segon motiu és Netflix, que està molt bé per mirar sèries però no és una bona plataforma pel que fa al cinema. Ja veureu que a la llista hi ha unes quantes coses molt pàmfiles. M’estic pensant subscriure´m al visualitzador de cinema del BFI (British Film Institut) que està molt bé. Fa unes seleccions cinematogràfiques realment molt bones. A mi el que m’agrada és anar al Tyneside cinema, si pot ser el diumenge vespre, quan el temps s’atura, o el divendres amb una birra. Per tercer any consecutiu en faré una selecció del millor que he vist. Si en voleu una visió més professional aquí trobareu la tria de les millors 50 pel·lícules del Guardian. Per raons de residència la tria és anglocèntrica. Les nostres pel·lícules, ni les catalanes ni les espanyoles hi arriben.

Començaré parlant de 4 pel·lícules musicals que vaig veure molt seguides. La que tothom té al cap és Bohemian Rapsody, una biografia ensucrada de Freddy Mercury que obvia la seva sexualitat, les seves addicions i els seus excessos. És una pel·lícula entretinguda de veure, però amb un subtext moralitzant totalment fora de lloc per el roquer més excèntric. Aquí teniu la crítica del Guardian que comparteixo 100%  . Em va agradar molt més A Star is Born (Tràiler), una història d’amor impossible entre una estrella musical que neix i una que mor interpretada de manera magistral per Lady Gaga i Bradlematangi maya miay Cooper. És la quarta vegada que es porta aquesta història a les pantalles. Aquesta vegada ho peten . La més interessant de les quatre obres musicals que he vist és Matangi/ Maya /Mia (Tràiler), un documental sobre la vida de l’artista hip hop d’origen Tamil que desconeixia fins aleshores (encara que si resseguim el fil segur que seria possible establir-ne una connexió molt remota que no ve al cas). La pel·lícula és especialment interessant des d’un punt de vista polític i cultural, una finestra a les possibilitats culturals d’un món globalitzat. (Tràiler) . I ja que parlam de pel·lícules musicals mencionaré Queercore: How to Punk a Revolution, (Tràiler) un documental canadenc que vaig anar a veure a l’ Star and Shadow– un centre cultural de caire anarquista que hi ha Newcastle. És un documental underground ben divertit que té l’aspecte d’un magazine  casolà, radical i histriònic dels anys 70. Inclou eslògans tan provocadors com “heterosexuality is the opium of the masses”. Les dues darreres són documents culturals de primer ordre que no crec que arribin mai a l’estat espanyol.

La primera part de l’any va ser especialment prolífera en bon cinema. En destacaré 10 pel·lícules. La primera, per ordre cronològic és  Three Billboards Outside Ebbing, Missouri (Tràiler), una pel·lícula divertida i alhora fosca sobre l’Amèrica rural i deprimida dels estats del sud. També en destacaria una pel·lícula russa molt poètica que es diu Loveless (Tràiler).Una-mujer-fantastica_cartelEl títol de la pel·lícula sintetitza tot el que s’ha de saber sobre la  pel·lícula. No és una pel·lícula romàntica. Em va agradar especialment Una Mujer Fantàstica, (Tràiler) una pel·lícula xilena brillant – potser la millor que he vist aquest any- protagonitzada per l’actriu trans Daniela Vega. Una història, d’amor, d’autoafirmació i de desafiament de les normes. Un altra pel·lícula que s’ha de veure és Sweet Country (Tràiler) dirigida per Warwick Thornton, sweet countryun western australià tràgic i brutal d’una cruesa gairebé bíblica. Se n’ha parlat poc d’aquesta pel·lícula que a mi em va deixar fet pols. Potser la més divertida i irònica es The Square, (Tràiler) una sàtira divertidíssima sobre l’art contemporani dirigida per Ruben Östlund. No puc deixar fora Western (Tràiler) un drama rural que tracta d’uns treballadors alemanys a Bulgària, subtil, complex, una paràbola de neo-colonialisme, masculinitat tòxica i solitud. En aquesta llista tampoc hi podia faltar Lady Bird (Tràiler), una pel·lícula emotiva i divertida que conta les peripècies d’una noia adolescent i sa mare. Una història molt actual que té un punt queer deliciós que il·lustra molt bé les tensions de l’adolescència al m’on occidental. I ja que mencionam l’adjectiu queer, destacar 120 Beats per Minute (Tràiler), un documental francès interessantíssim sobre l’activisme gay de finals dels 80 i principis del 90, potser la pel·lícula definitiva sobre la sida i l’activisme polític que generà. Especialment interessant pels que els creguin en l’acció directa. Les dues darreres de la llista són The Isle of Dogs (tràiler) una pel·lícula d’animació japonesa i Heredity (tràiler), una película americana de terror.

Pel que fa a la segona part de l’any, en destacaré 9 pel·lícules més que se sumen a les 4 películes musicals que ja he mencionat al segon paràgraf. La primer és una història romàntica polonesa en Blanc i negre sobre la guerra freda. Cold War Tràiler) de Pawe? Pawlikowski és una delícia visual i sonora, amb una coreografia bellíssima i una banda sonora excel·lent. La segona és BlacKkKlansman (Tràiler), que marca el retorn d’Spike Lee. Es tracta d’una drama polític amb tons còmics sobre crims racials a l’Amèrica dels 60. Un es pensaria que es tracta d’una mirada enrere però que és rabiosament actual.baixa (1) La tercera és The Misseduction of Cameron Post, (Tràiler) sobre un centre de reeducació per a nens amb tendències homosexuals. La quarta de la llista és The Wife, (Tràiler) sobre la dona perfecte d’un premi Nóbel de literatura. No és una pel·lícula que em va emocionar especialment, però he de reconèixer que està molt ben feta. La cinquena és Only Lovers left Alive (Tràlier), una pel·lícula de zombis extraordinària que no record si vaig veure al cinema o a casa d’algú perquè la pel·lícula es va estrenar l’any 2013. En qualsevol cas la pel·lícula és com totes les que fa Jim Jarmush excel·lent. A la llista encara no hi podria faltar Peterloo (Tràiler) de Mike Leigh que rememora la massacre que va l’any 1819, poc després de Waterloo, quan la cavalleria va arriar-se contra una manifestació obrera a Manchester. Una pel·lícula d’època que retrata la història silenciada de les primeres convulsions de la revolució industrial. Una de les més bones d’aquest trimestre és Shoplifter (un asunto de família a Espanya) (Tràiler), una pel·lícula Roma_theatrical_posterjaponesa meravellosa que va guanyar la plama d’or al festival Cannes. És una obra plena de tendresa que explora la vida llòbrega i marginal a una gran ciutat japonesa. I si ja em pensava que havia vist tot el més bo de l’any anava errat perquè segurament la millor pel·lícula de l’any és Roma (Tràiler) d’Alfonso Cuarón, el títol de la qual fa referència al districte de ciutat de Mèxic on es va criar. És un drama familiar en blanc i negre centrat en la figura de la minyona que vivia amb la seva família fent les feines de la casa i tenint cura dels nens. Retrata d’una manera extraordinària el procés de descomposició familiar del mèxic dels anys 70. Està tan ben gravada que fins i tot les olors se’t fan presnet. La pel·lícula és interessant per ser la primera gran producció de Netflix. En vindran moltes més. La darrera pel·lícula que vaig veure és la darrera de Lars Von Trier The House that Jack Built (Tràiler),una pel·lícula sobre art i violència certament no apte per a tots els públics.

Aquest any ha estat molt diferent a l’anterior. Menys cinema queer  i més drama familiar i polític.  La descomposició i recomposició de la família contemporània és un tema present en moltes de les pel·lícules de la llista. Se’m fa difícil triar-ne una. De totes les que he mencionat em quedo amb Roma, Shoplifter, una mujer fantàstica i potser Sweet country. La tria, tanmateix no és completa. Hi ha moltes més pel·lícules que m’agradaria haver vist. Entre les 50 millors de l’any que destaca el Guardian hi apareixen obres molt interessant com Phanton Thread, Leave no Treace, Private Life, Widows o  Zama. Impossible veure-ho tot.

Aquí teniu la llista sencera de les pel·lícules que he vist. Potser en falta alguna de Netflix. les que porten asteric són les més recomenables.

 

  • The post
  • Three billboard outside the ebbing, Missouri (*)
  • Queerama
  • Star wars. Episode 8 The last Jedi
  • Personal shopper
  • Dallas Buyers club
  • Loveless (*)
  • The shape of the Water
  • Krampack
  • Lady bird (*)
  • A fantastic woman (*)
  • Dark river
  • The kids are all right
  • Sweet country (*)
  • The square (*)
  • The isle of dogs (*)
  • Western (*)
  • Son de mar
  • Ghost stories
  • Gods own country
  • 120 beats per minute (*)
  • El olivo
  • Beast
  • Before sunrise
  • Before sunset
  • Heredity (*)
  • Coming out
  • Nubes de verano
  • The king
  • Cold War (*)
  • Blackklansman (*)
  • Beach rats
  • The miss education of Cameron post (*)
  • Queercore: how to punk a revolution
  • Matangi/ maya /mia (*)
  • Tangerine
  • The wife (*)
  • Only lovers left alive (* )
  • An star is born (*)
  • First man
  • Bohemian rapsody
  • Peterloo (*)
  • El laberinto del fauno
  • Shoplifter (*)
  • Segunda Vez
  • Roma (*)
  • The house that jack built (*)
  • The Pass

 

 

 

Pau Obrador

Visits: 0