Enderrock and roll

Al diari Última Hora d’avui es pot llegir el següent:

Costas urge a derribar los hoteles junto a la playa en Son Bou y Cala Galdana
El impacto de algunas construcciones erigidas junto a la playa y la imposibilidad de renovar concesiones que la ley ya no permite aconsejan derribar y reubicar hoteles como los asentados en primera línea de Cala Galdana y Son Bou, ambos erigidos en los años 70 y pertenecientes a la cadena Sol. Además, en Cala Tirant (Es Mercadal) se plantea el derribo a largo plazo de un complejo ilegal que ocupa la franja costera.

Ni el informe de «Estrategia para la Sostenibilidad de la Costa» ni el propio director general explicitan cómo se acometerá esta actuación.

Molt bé. Fantàstic. I si els donam idees, a aquesta gent, de com fotre a terra aquests despropòsits arquitectònics?

Ismael Pelegrí i Pons

Mifsudsalordià. No podem perdre mai!

Visits: 0

12 comentaris a “Enderrock and roll”

  1. Hola a tots!
    Només una puntualització.
    Els canons de La Mola evidentment que no hi arriben, però sí que hi poden arribar els mísils que disparen!
    El problema és que tot i que per distància hi arribin, el fet de estar els hotels salvaguardats pels penyals ho dificultaria molt. Endivinar es túnel i ferir-los també ho veig difícil i podria causar “muchos daños colaterales” si hem de fiar de la punteria de les nostres estimades “fuersas militares”.
    (ho deixerien disparar a qualsevol cabo primero)

    P.D: Els canons de La Mola poden disparar mísils aproximadament a 40 kms de distancia. A dia d’avui estan preparat per funcionar ja que cada any fan proves de tir.

  2. Idò jo no veig que sigui cap broma, tu (ho acab de veure as “diari” menorca (digital)).
    Una altra idea seria qualsevol que mos pogués donar sa nostra estimada Alvarez (ministra de fomento), per exemple fer un túnel, un tren, un aeroport, una autopista, etc.
    Estan bojos aquests romans.

  3. Els de la Mola no, però els de Llucalari sí. Pel que fa a l’efecte dòmino, a Son Bou, si s’hi haguessin fet la vintena d’hotels com els que hi ha, tal i com estava previst, aquest hauria estat espectacular: el darrer hotel hauria anat a caure, si fa no fa, dins el búnker d’Atalis.

  4. Seguint el fil, sovint m’he imaginat el següent curt: amb música d’E. Satie, per contraposició amb Wagner, un travelling on un tanc a 50 km/h dispara contra el peatge de Martorell i el travessa entre runes polsoses amb absoluta catxassa. Logicament, mai no hi ha hagut pressupost, i amb un Tente i un Airgamboy tampoc aconseguiríem l’efecte com l’afecte desitjat.

    Desmuntada la paradeta nord-americana de Santa Àgueda, ves per on,
    ara me falta l’element militar de gran calibre per encertar l’objectiu analògic. Voleu dir que els canons de la Mola hi arribarien?

  5. Jo, aquell dia, agafaria una cadira de platja -d’aquelles amb pota baixa, d’alumini i lona, amb retxes o sense- i aniria dalt la cova de n’Oleu (si no sabeu on és , és aquella que es veu a mà esquerra des de la platja estant) amb una cerveseta ben fresqueta, per tenir una bona panoràmica de l’esdeveniment. L’únic que demanaria és que hi posassin una mica d’espectacle, per exemple que no fessin un enderroc corrent, amb dinamita a la base i que s’ensorressin com un acordió que es plega, sinó recorrent a l’efecte, literalment, dòmino; açò sí, d’est cap a oest, i un dia que bufi de llevant, no fos cas que quedàs (jo) ple de pols i ens carregàssim la basílica.
    Pot ser que, fent-ho així, tancàssim la gola del prat? Si fos així hauríem de trobar una alternativa.

    Hi ha qualque altra proposta?

    Salut a tothom

  6. En els dos casos jo apostaria per la dinamita. és més espectacular i ràpid.

    No sé si ho verurem Tanmateix no crec que el ministeri ho hagi escrit en to de broma, I tampoc crec que als propietaris dels hotels els desagradi del tot la idea (metre expropiin es clar).

  7. Quan vaig escriure açò anava més pel camí de n’Àlex, en Fidel i en Jordi: cap a l’humor (anglès o no). Perquè si ens ho hem de prendre seriosament…
    Jo apostava per estampar-hi una avioneta d’aeromodelisme amb un geyperman talibà/etarra carregat de goma 2 o, agafant el sentit pràctic, convertir cada maó/tocho dels hotels en souvenirs a l’estil del mur de Berlin i a mesura que es desmuntassin els hotels vendre’ls per un euro cadascun als guiris els quals, a poc a poc i en bones s’emportarien tones i tones al seus països d’origen de manera civilitzada.
    PD: De ver de ver: si he de dir la veritat, quan vegí la notícia pensí immediatament amb el que diu en Podrit i que fa més de quinze anys que li ho sent a dir, des de l’època en què volíem llaurar amb un tractor, amb nocturnitat i alevosia, el camp de golf de son Parc i altres accions civicoterroristes variades que me call. Si vivim, coses veurem.

  8. I jo, que somniava d’immolar dintre algun hall lluent all included amb dos kilos d’àcid bòric, o no?, un cop el càncer de pulmó que m’estic guanyant a cop de Ducados m’hagués fet entrar en fase terminal… M’han tret la il·lusió!

    Una altra raó per deixar de fumar.

    Posdata: d’aquí 300 anys, les pedrotes de l’hotel de Son Bou faran joc amb les restes paleocristiana? El frontispici de l’Hotel Milanos també serà saquejat pel British Museum?

  9. Ai quin riure! Aquestes notícies d’humor toquen pel dia dels innocents! jajajajjajaj. Es que no puc aturar.
    Si enderroquen tot açò, jo em faig monjo budista.
    Ai, senyor… sort que ens queden ses bromes, visca sa menorca de l’humor anglès!

  10. Malgrat que em pesi i sempre hagi vist aquests hotels com un dels grans despropòsits de l’illa, en llegir la notícia em vaig fer el mateix plantejament que em confirma la darrera intervenció i el comentari d’aquest bloc. Intentem fer un exercici: què ha estat pitjor pel nostre territori, el boom turístic dels anys 70 amb moles de pisos lletjos o l’extensió, més pròpia dels 90, de les urbanitzacions en horitzontal i el turisme residencial (açò sí, molt mono, amb casetes, jardinet, piscina a cada parcel·la, infraestructures vials amb enllumenat públic, gran consum de territori, encariment de tot l’habitatge)?

    En tot cas, tampoc no renuncii al romanticisme de la possible imatge de l’enderrocament d’aquest símbol.

  11. El bloc Ni nuclear ni Otras gracias també en parla.

    “Digo yo, ya que están hechos los hoteles (los que conozco yo de Cala Galdana y Son Bou en Menorca son moles con capacidad para miles de personas), me parece un consumo innecesario de recursos materiales y humanos tirarlos para “reubicar” las plazas hoteleras en otro sitio.

    Encima supongo que se trata de indemnizar a los propietarios de los hoteles afectados para que con ese dinerito canjeen su hotel por 700 apartamentos cada uno. En principio son “solamente” expropiaciones, pero además hay que tener en cuenta el coste que deberíamos asumir todos derivado de todos los procesos judiciales y no se puede descartar que algún establecimiento consiga buenos pellizcos por este método.

    Creo que es mejor dejarlo como está, cientos de apartamentos comen mucho terreno. Que se queden sus hoteles. Y eso sí, cuando sean inservibles por viejos, que carguen con las costas de regeneración del sitio (dentro de lo irregenerable de una cosa así).

    Más que aprobar leyes para la reubicación de los hoteles, deberían aprobarse leyes que obligaran a los propietarios de esos hoteles al pago a plazos de un depósito con el que hacerse cargo la Administración de la restauración del lugar si la compañía quiebra o esquiva esa reponsabilidad tras cesar su actividad.

    De esa manera el ciudadano no cargaría con el coste de los negocios de unos particulares, porque de la manera que se propone en la noticia encima tenemos que pagar todos los demás la expropiación, la regeneración y la reubicación, no sólo con dinero y recursos materiales y humanos, también a base de suelo.

    No me imagino razón alguna para el traslado de costes de las empresas y sus actividades a la población en este caso.”

  12. Que el General Okupa i els seus acòlits l’emprenguin a canonades tot adaptant un remake amb interpretació lliure del gloriós retorn de Menorca a la la corona espanyola del segle XVIII. Un parell d’idees:

    Canviau sa Mesquida per Son Bou
    Canviau Cifuentes per Alejandre
    Canviau Sant Felip pel sol Milanos-Pingüinos
    Canviau els anglesos per,…. bé no els canvieu per res

    Un parell de kilos de dinamita, aparteu les criatures i a xalar.

    Qualsevol diumenge d’hivern, amb retransmissió d’IB3 en directe i amb en Fornals aportant el context històric.

Els comentaris estan tancats.