Xalandria

La Linkat 1.0 arriba als centres educatius La versió 1.0 de la Linkat, la distribució de GNU/Linux del Departament d’Educació i Universitats, està ja disponible i es pot descarregar des d’aquest portal. La Linkat 1.0 es pot fer servir en modalitat d’arrencada automàtica (live), tant des del CD-ROM com des del DVD. Aquesta modalitat permet tastar el funcionament del sistema sense que calgui instal·lar res ni modificar la configuració de l’ordinador

Impactes: 0

Com tots ben sabeu, hi ha hagut un incendi al Milocar que ha cremat unes 140 hectàrees, ben a prop de sa finca d’Alfurí, o es vol fer el centre d’interpretació del possible futur Parc Nacional del Nord de Menorca. Molta coincidència, no?. Al principi no es sabia si era provocat o no, malgrat es podia dir amb tota seguretat de que es tractava d’una “negligència”. Clar que, això de negligència és molt ampli ja que pot ser una negligència intencionada o no, però sempre d’origen humà. Afirmar això no va ser massa difícil ja que basta anar per es camí dels Alocs per veure que el foc començà be davora del camí. Bé, pot ser algú que ha tirat una llosca per sa finestra i, com el camp està tant sec, ha pres ben ràpid. El cas es que tothom sospitava que havia estat una negligència intencionada degut a tota sa polèmica que ha suscitat el Parc Nacional, sobretot entre els propietaris de la zona (que per cert, hi va haver un que tirava pedres a l’helicòpter que agafava aigua d’una bassa tot cridant: “això és per beure ses vaques!!!) i els peperos, clar. S’ha tardat un parell de setmanes per confirmar la intenció a l’incendi argumentant que hi ha dos punts d’inici del foc. Patètic, no? Bé, el piròman no devia saber que hi ha una llei nova que obliga a deixar una zona intacte 30 anys després d’un incendi per així evitar especulació.

Vaig anar a l’incendi amb el GOB per fer un recompte de fauna morta. El paisatge era impressionant: natura morta, natura cendrosa i carbonitzada. Al inici, semblava que estava tot mort i, de fet, una bona part ho estava. La fauna més afectada van ser les lentes tortugues i van sorprendre els cadàver de cranc americà i anguila a un indret de terra ferma (evidentment que van caure del cel juntament amb l’aigua que tiraven els helicòpters, procedet pot ser, de la basa per beure ses vaques del propietari maleit i altres). Però, el bosc mediterrani és molt savi i ja està preparat per tornar créixer ràpidament. Plantes com l’arboç i el bruc, son plantes rebrotadores, és a dir, tenen un òrgan subterrani anomenat rabassa que continua viu malgrat la part aèria estigui carbonitzada. Els pins obren les seves pinyes en un esclat sec per alliberar els seus pinyons ansiosos de germinar en un terreny ara ben despoblat i sense cap competidor i crida: colonitzeu-me i vestiu-me de nou!!! (mireu sa pinya de sa foto!). Les cebes marines, tenen el seu tubercle amb les capes de fora “chamuscades”, però si els a peles surt un vermell rabiós de vida. En definitiva, el Milocar tornarà a tenir una vegetació arbustiva recuperada en 2-3 any i arbres i un aspecte quasi igual al d’abans al incendi en 10 anys (a escala natural és molt poc).

Em vaig anar del Milocar, bruta de carbó, però amb una idea clara, una idea que de cada vegada es fa més forta dins meu: La natura és sapiens, l’homo no.

Impactes: 0

Aprofitant la gran noticia de que Extremadura passa tota la seva informàtica a software lliure (mocion_consejo_gobierno.pdf), volia explicar una mica què és açò del software lliure i del Linux, i perquè qualcuns ho consideram tant important.

En primer lloc dos apunts:

1) Un programa d’ordinador té un codi font i un executable. El executable és el que veis als vostres ordinadors normalment, i el codi font és el “plano”, el que ha escrit un programador i que serveix per generar l’executable. Sense el codi font, un programa NO es pot canviar. Amb el codi font, un programador SI que pot.

2) Els programes d’ordinador són immaterials. Sembla una banalitat dir-ho, però açò té molta influència en el raonament del software lliure, i en el model econòmic del software en general. Duplicar un cotxe costa molt, duplicar un programa té cost zero. Si tenim un panet de botifarró i dues persones, o se’l menja un, o se’l menja l’altre, o ho fan a mitges, en canvi si tenim un programa d’ordinador i dues persones, el programa el poden emprar totes dues.

Bé, idò el software lliure consisteix en obligar a entregar els codis font del programa quan aquest es ven o es regala, i en permetre que la persona que ho reb en faci el que vulgui. Açò va neixer d’un grup de programadors caparruts (i peluts) que, quan els hi van dir que els hi prohibien compartir els programes que ells feien amb altra gent, es van rebel·lar i van dir que ells no privaven a ningú de la llibertat de fer el què volguessin amb els seus programes. I es van posar a muntar tot un sistema operatiu que fos, per definició, lliure, que tothom pogués emprar i del qual tothom en disposés dels codis font. D’açò fa molts anys i hi hagut moltes ramificacions i històries, però el resultat més conegut és el Linux, una alternativa perfectament viable al Windows, almenys per fer-hi feina (els jocs són un altre mon).
El més curiós és que un sistema que es basa en la llibertat i en la col·laboració (hi col·laboren milers de persones arreu de tot el món), acaba donant uns resultats millors que els sistemes privatius:

1) No hi ha virus ni quasi cap forat de seguretat. Al tenir el codi font disponible, molts programadors el repassen i detecten els forats abans que arribin a la gent.

2) És multiidioma. Disposeu de Linux en català, de manera gratuïta, i si voleu podeu col·laborar en la traducció de nous programes encara no traduïts.

3) Innova molt més que el propietari. El fet de tenir tantissims col·laboradors arreu del món, fa que inevitablement surtin moltes més idees que les que poden tenir una colla d’encorbatats a sou d’en Bill Gates.
4) Sempre es suma. Com el coneixament científica, els nous descobriments es van afegint a la sabiduria col·lectiva, i queden disponibles per a tothom, de manera que sempre es construeix a sobre del que ja hi ha, no es reinventa continuament la roda.

5) S’evita l’espionatge. Al disposar del codi font, es pot garantir que aquell programa fa el que ha de fer i no cap altra cosa obscura. Açò és molt important per a grans empreses i governs, ja que hi hagut diversos casos de programes espia vinguts dels USA.

Be, amb tot açò, no trobau que les administracions públiques, pagades amb doblers col·lectius, HAURIEN de fer lliures tots els seus programes, per exemple? Posar a disposició del poble el que és del poble? Xapó pels extremenys. Els andalussos segueixen les seves passes, a veure si arriba qualque dia aquí, aço.

Ah, si qualcú vol provar el Linux a ca seva que ho digui, eh. Em consta que més d’un ja el té, i segur que no té pegues de virus 🙂

Impactes: 0

Després de veure tot el que ha passat amb es dic a Ciutadella, ses decisions que han pres entre tots,… crec que ara és es moment de dir no més fort que mai:  NO, nosaltres no volem eixe port!!!

Faguem algo, camisetes per anar a ses festes?, cartes en es diari?… 

Impactes: 1

Sembla ser que al final, segons he escoltat per la ràdio, la construcció del dic exterior al port de Ciutadella és un fet. De res han valgut les campanyes de sensibilització i el debat entorn a la necessitat o no del dic. S’han imposat els crits, el populisme i els interessos econòmics al debat d’idees. L’oportunisme que ha demostrat el PP davant la darrera rissaga, els plors patètics d’en Llorenç Brondo (encara que entengui perfectament la desesperació a què devia estar sotmès) i la baixa política practicada per la dreta ciutadellenca, amb personatges totalment esperpèntics com en Llorenç Casasnovas o en Toni Camps, han duit a l’executiu d’en Matas aplicar allò que tantes ganes tenia: la posada en pràctica a Menorca d’un model de consum del territori que tants resultats econòmics, però alhora també amb tanta polseguera i queixes ciutadanes, li ha dut i pensa continuar duent a Mallorca i a Eivissa.

Impactes: 0