L’essència de la democràcia

Per repartir estopa no hi ha ningú millor que en Noam Chomsky. Aquí en teniu un tast http://www.rebelion.org/noticia.php?id=59607

Entre altres coses fa referència al control del pensament a les societats amb més llibertats. És allò de “pots dir el que vulguis, però si no està entre X i Z, no ho sentirà ningú”. No és res nou, però convé recordar-ho de tant en tant

Fa gràcia com de nerviosos es posen els lobbies quan no tenen el control de la informació, com ara el fenòmen dels blogs. A Itàlia volen regular per llei que cada blogger sigui “supervisat” per un periodista titulat, i ara les agències de viatges també volen controlar la seva part: http://www.20minutos.es/noticia/313666/0/control/blogs/viajes/

Censura ? I ara, que deis !! És normés per protegir els pobres ciutadans indefensos. Ja se sap, açò de internet és un niu de terroristes i pedòfils, i sinó escoltau les noticies de la tele.

Santi

Views: 0

4 comentaris a “L’essència de la democràcia”

  1. Estem bastant d’acord en l’essencial, crec. El que jo estic intentant transmetre és que aquesta llibertat addicional que proporciona internet no agrada gens al poder, i s’està presionant (i legislant) per aplicar mesures de control, des de la proposta italiana de supervisió dels bloggers per part dels periodistes, fins a la llei espanyola que responsabilitza penalment al propietari del domini de tot el que es digui a la seva web, passant pel tancament de webs per “l’organisme compentent” (no definit aquest, però quedant clar que no serà un jutge).

  2. Malauradament no tenc massa temps per contestar. Esteim a final de trimestre i tot s’accelera.

    La meva crítica no es dirigeix Noam Chomsky. El seu treball és molt lúcid i oportú. La meva crítica es dirigeix a una determinada concepció del poder. L’esquerra sovint pensa el poder en termes de repressió com la capacitat d’uns pocs de controlar el cervell d’uns molts. En aquest context, la revolució o rebel·lió consisteix en tirar baix el xiringuito, en denunciar l’opressió.

    Crec que tot plegat és una interpretació una mica pobre i restrictiva del poder i la llibertat. Consider més oportú llegir entendre el poder tal com ho va fer Foucault com una força creativa i descentrada. Creativa entès com la capacitat de construir subjectivitat, descentrada en el sentit que l’èxit del poder sempre depèn de com interioritzem cadescú de nosaltres els seus postulats.

    Internet el que precisament demostra és que una societat més lliure no vindrà tant de tirar baix cap xiringuito com de crear un espai de comunicació propi. Internet posa manifest la importància de la creativitat enfront de la noció de repressió.

    M’agrada especialement el fet que Internet en basa en una concepció diferent de l’espai. Davant la visió clàssica dels mitjans de comunicació com instrument de rentat de cervell controlat per el mafiós de turno, neix un nou espai descentrat i creatiu semblat al que Deleuze descriu com a rizoma. Un gran exemple de com la filosofia post-estructuralista és tradueix en la pràctica.

  3. 1) O ho he redactat molt malament o no t’has llegit l’article. He triat aquest títol en referència a una de les preguntes de l’entrevista, i allà la definició que se’n fa de democràcia és més aviat positiva

    2) No crec que els estiguem magnificant, no, més aviat acostumem a assumir la posició contrària. Respecte al parlar en plà, és un tema molt extens, però fes l’exercici d’imaginar quin seria el panorama actual si fa 25 o 30 anys no s’hagués creat la TV3. Crec que és, de llarg, la més eficaç eina normalitzadora.

    3) L’arquitectura descentralitzada permet més llibertat perquè és més dificil controlar-la, així de simple. Respecte a la pregunta de la pornografia, no entenc la relació antagònica amb llibertat que expressa.

    4) Principalment, des del meu punt de vista, per transferir la capacitat de decisió des dels lobbies que la ostenten actualment cap a la població.

  4. 1) És repartir estopa l’essència de la democràcia? No trobau que hauríem de donar un sentit més positiu a la democràcia?

    2) No estem magnificant el poder dels mitjans de comunicació i dels grans centres de poder per rentar el cervell? Si tan poderosos són com és que després de 300 anys de persecució a vegades brutal encara parlam en pla?

    3)Sóc un gran fan d’Internet. Ha estat un instrument revolucionari tanmateix Fins a quin punt internet és una qüestió de llibertat i democràcia i fins a quin punt és una qüestió d’arquitectura descentrada? Si internet ens ha de fer més lliures com explicam que un percentage altíssim de les pàgines webs existents tenen un component pornogràfic?

    4)I la pregunta més important, llibertat per a fer què? O si preferiu la rebel·lió contra el poder però per a què?

    Entre d’altres coses Internet em recorda el que deia Raimon

    “no em trobe sol, company, no et trobes sol
    i en som molts més dels que ells volen i diuen.”

Els comentaris estan tancats.