General

Kosovo i el Sàhara occidental

per

El Regne d’Espanya i Rússia donaven suport ahir a la demanda i als arguments de Sèrbia al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) per tal que aquest òrgan jurídic de Nacions Unides donés una opinió consultiva sobre la independència de Kosovo (febrer de 2008). La representant espanyola, Concepción Escobar, “consejera jurídica de Exteriores” (informa El País … Llegiu més

Fulls de dietari: 30 de juny de 2008

per

Jordi Galves, a qui no coneixia de res abans de llegir-lo en el llibre en què diversos personatges donen la seva valoració del que va passar a la fira del llibre de Frankfurt, del qual ja n’he parlat, defineix l’escola neocursi catalana, un moviment els orígens del qual cal cercar-los, segons afirma, en l’espanyol Jacinto Benavente (“la bondad nunca és cursi”) i que és integrat a la literatura catalana per Josep Maria Folch i Torres i Ventura Gassol. És la primera vegada que sent emprar aquest terme en el món de la crítica literària catalana, però la veritat és que l’anàlisi que es fa del mot és prou interessant.

Llegiu més

Views: 3

De la universitat i el coneixement

per

Fa uns dies em van dir “t’has de llegir l’article d’en Pau sobre la universitat a Menorca” i jo, que sempre faig cas, així ho he fet avui dematí. Seria més lògic que escrigués el que vull escriure en un comentari a l’entrada d’en Pau, però han passat molts dies i com que també vull … Llegiu més

Quatre lectures i una mateixa qüestió

per

Dilluns vaig acabar la lectura d’un llibre d’assaig que porta per títol After the Car i que tracta d’imaginar un món sense cotxes. El conglomerat industrial i energètic que gira al voltant del cotxe és potser l’element més important del segle C20. Entre d’altres coses el cotxe ha definit la forma de les nostres ciutats, ha contribuït decisivament al canvi climàtic i ha marcat profundament la política exterior i militar. Els autors del llibre creuen que el cotxe tal com el coneixem té els dies contats. Ni és un sistema prou eficient ni hi ha prou petroli per sostenir-lo massa anys. El llibre – que fa un repàs exhaustiu de tots els factors socials i tecnològiques implicats – descriu tres escenaris possibles, /‘local sustainability’, ‘regional warlordism’ i ‘digital networks of control’). Dues idees m’han cridat especialment l’atenció: la importància del món virtual en la redefinició de la mobilitat del futur i la percepció que el canvi serà ràpid i fins i tot catastròfic. No vindrà d’un replantejament col·lectiu del paper del cotxe sinó més aviat del seu collapse. I mentre l’era del cotxe està arribant a la seva fi nosaltres esteim gastant més diners que mai en subvencionar la seva compra i fer carreteres i més carreteres. No valdria més la pena invertir els diners en les tecnologies del futur, per cert tal com fan els xinos?

Llegiu més

Views: 0

Fulls de dietari: 17 d’agost de 2008

per

Sense reescriptura no hi ha bona literatura.  El que no és normal són les excepcions que confirmen la regla, que n’hi ha però poques, com correspon a les excepcions. No hi ha qui faci obres d’art com qui respira.  A més, he de dir que artista hom s’hi fa i que no hi ha predestinacions (aquestes coses passen quan hom s’ha format en una cultura de base catòlica). L’obra és i ha de ser fruit de l’esforç i del temps. El treball ha de covar abans de tornar a ser abordat. Aquest és el mètode, el meu mètode, la meva opinió -i, com sap tothom, les opinions són com els culs: cadascú té el seu.

Llegiu més

Views: 0

Avui la primera ciber-manifestació

per

Com no podria ser d’altra manera, és d’informàtics: http://ecodiario.eleconomista.es/sociedad/noticias/1706889/11/09/Informaticos-de-toda-Espana-emprenden-la-primera-manifestacion-virtual-contra-el-Gobierno.html Views: 0

Una Universitat per Menorca: Coneixement, globalització i insularitat (i 2)

per

En l’escrit anterior afirmava que Menorca necessita universitat, tanmateix no qualsevol universitat es bona per Menorca. Hi ha universitats que serveixen i altres que no serveixen per res. En la segona part d’aquesta sèrie m’agradaria reflexionar sobre el model d’universitat. Quina mena d’universitat necessita Menorca? Permeteu-me que faci aquesta reflexió tot comparant el model universitari britànic i l’espanyol.

Els darrers 30 anys han estat marcats per un creixement espectacular de la universitat. El 1984 a l’estat espanyol existien 34 universitats, 4 d’elles privades, les quals comptaven amb 700.000 estudiants. Avui hi ha 77 universitats, 17 de les quals privades, 184 campus universitaris i 1 milió i mig d’estudiants. El creixement del sector universitari ha tingut un impacte molt positiu sobre el nivell formació de la societat. Avui 4 de cada 10 joves van a la universitat, un percentatge molt similar al de la Gran Bretanya o França. I no és una universitat especialment cara. Estudiar al Regne Unit costa només en matrícula prop de €4000 a l’any a pagar una vegada treballes i tens un sou mínim de €15.000. Els universitaris britànics quan acaben la carrera acumulen uns deutes de €20.000 de mitjana.

Llegiu més

Views: 0

Una Universitat per Menorca: Coneixement, globalització i insularitat (1)

per

Menorca és una illa il•lustrada que sempre ha donat un gran valor a l’educació. No és estrany que hi hagi des de fa molt anys angoixa per la desvinculació de Menorca amb la universitat. Cada any aquesta illa veu partir més de 1500 joves, alguns dels quals mai tornaran. La qüestió universitària és recurrent i transversal. Tanmateix encara no hem sabut trobar una resposta positiva. Ens movem entre el pessimisme del no hi ha res a fer, la queixa permanent sobre el cost de la insularitat i el maximalisme que no toca de peus a terra i somia en projectes impossibles. No ens hem plantejat adequadament la problemàtica universitària. Aquest és el meu punt de partida.

Aquest article és una adaptació de la conferència inaugural del curs de la UNED a Menorca la qual versà sobre la relació de Menorca amb la universitat. No és la meva intenció fer un repàs exhaustiu de la política universitària a l’estat espanyol sinó plantejar una reflexió personal sobre el present i el futur de la universitat a Menorca. Aquest article té dues parts. La qüestió que m’agradaria plantejar en la primera part és de caràcter geogràfic i fa referència a la difícil relació entre Menorca i la Universitat, és possible una universitat a Menorca, de Menorca o per Menorca? Contràriament al que opina molta gent, consider que no hi ha raons geogràfiques ni demogràfiques que justifiquen la manca d’una infraestructura universitària a Menorca. El problema de Menorca amb la universitat no és ni d’insularitat ni de dimensió sinó de desconnexió amb l’economia del coneixement.

Llegiu més

Views: 0

Convindria anar-hi pensant

per

Darrerament –i cada vegada em passa més seguit- tenc la sensació que qualque cosa es mou, en l’àmbit d’aquells que no renunciam a la possibilitat de poder un dia decidir en llibertat quina és l’articulació política que volem pel nostre país. Qualque cosa es mou a Catalunya, on a l’espera de tenir un estatut votat en referèndum, aprovat pels parlaments català i espanyol i invalidat pel tribunal constitucional, la consulta independentista d’Arenys de Munt ha marcat, crec, un punt d’inflexió important. Qualque cosa es mou també a Escòcia, que ja cerca data pel seu referèndum d’autodeterminació i possiblement esdevindrà el proper estat de la Unió Europea, amb el permís de Croàcia, Macedònia i Turquia.

Llegiu més

Views: 1