No és un blog qualsevol més, aquest és menorquí!
La resta de la setmana jo ensenyava francès a l’École de Guerre. Entre els meus alumnes hi havia un menorquí, el comandant Lluís Alejandre. En l’entrevista que havia gravat el professor Schwob, el comandant Alejandre explicava que parlava francès, espanyol i, amb un somriure, català… De seguit, me li vaig adreçar en català i vam simpatitzar. Em donava copets a l’esquena repetint:
– Joan, ets de poble. Com jo…
Visits: 0
Visits: 0
No sé si és que fa estona que no visc de manera permanent a Menorca o que he perdut les meves habilitats sociològiques, però sovint tenc la sensació de no entendre res del que està passant a Menorca. I això que sóc sociològic! Vivim una de les crisis més intenses que es recorden. Tanmateix la crisi del sistema no s’està traduint en una crisi de legitimitat. El crac immobiliari és dels que fan història. Tanmateix mai havíem llegit tants elogis a l’economia especulativa com els que han aparegut les darreres setmanes a la premsa local. Ens trobem davant una dissonància cognitiva sorprenent entre la realitat més o menys “objectiva” i la seva percepció social. Una dissonància difícil d’explicar.
Visits: 2
La munarquia s’ha acabat. Ahir dia 26 de febrer van destronar a sa princesa. La munarquia s’ha acabat com ho fan totes les monarquies, amb un rerefons d’escàndols i traïcions. La tot poderosa princesa va fugir per la porta de darrera davant la traïció de del seu “valido”, que ho va destapar tot. Es va confirmar el que tots sospitàvem, que Mallorca no té res a envejar a Sicília i Calàbria. El seu poder semblava inexpugnable. Havien intentat destronar-la un parell de vegades però no ho havien aconseguit mai. Tant el PSOE com el PP havien assumit que no es podia governar sense ella. I així ara amb un i ara amb l’altre sa princesa de Mallorca va regnar ininterrompudament durant més de 25 anys. Tal com va passar a Itàlia durant els anys 90, el sistema finalment ha caigut pel seu propi pes. I ara què? M’imagín que passarà el mateix que va passar a Itàlia. Bettino Craxi s’exilia a Tunis, la democràcia Italiana desapareix i Berlusconi – el protegit de Betino Craxi – ocupa l’espai que la DC deixa lliure tot creant en un temps rècord un moviment polític – “forza Itàlia” que guanya les eleccions. Que cadascú posi els noms als personatges.
Visits: 1
The Perfect Gifts,Small Gift Earrings ,Bracelet,Necklaces ,Charms, RiNG “; The Perfect Gifts ,fashion and popular,Women’s Accessories,Earrings ,Bracelet,Necklaces ,Charms, RiNG ,Best Silver Jewelry ,Cheap gift, Cheap Jewelry ,Special Offer Gift .To friend , To me ,Give it to her . Abcdef shop, The Best Choice Visits: 0
Per nadal em vaig comprar una ràdio wifi que capta la senyal d’internet enlloc de la freqüència modulada. És la primera vegada que em compro una màquina a cegues sense haver-ne vist mai cap. No coneixia ningú que en tingués una i que pogués explicar-me que tal. La vaig descobrir per casualitat mentre mirava un programa de TV3. No record el programa només record que sortia un americà que vivia a Barcelona i que en tenia una. Vaig fer una mica de recerca i després de veure un video de youtube vaig decidir-me per una Tangent Quattro, una marca danesa. La ràdio era cara però vaig trobar una bona oferta a ebay.
Visits: 1
No m’havia aturat mai a pensar que serà de mi quan tengui 67 anys fins que ahir en ZP va proposar retardar l’edat obligatòria de jubilació dos anys. És una proposta que per sort no afectarà als meus pares que després de més de 35 anys de treballar dur (i cotitzar a la seguretat social) estan a punt de jubilar-se (creuem els dits que no surti un decret d’última hora que els hi prohibeixi). Tanmateix la proposta sí que m’afectarà a mi (en el cas que algun dia treballi a l’estat Espanyol) i a tots els que formem el col·lectiu de xalandria. Per sort els 67 em queden molt enfora però si algú ha de parlar-ne aquests som nosaltres, els que patirem els desbarats d’en ZP.
Visits: 0
La Societat d’en Ramonet vol cobrar a tothom (perruqueries incloses!) per sentir música. I vol acabar amb la pirateria perquè la pirateria va en contra de la creació artística. Però, si un ja cobra per la música que va composar va deu anys (o un) per què ha de seguir composant i creant? No va … Llegiu més
Aquest nadal ens vam passar bona part del “McDonnell’s Christmas Do” de dia 26 de desembre jugant amb la wii, nova de trinca, d’un cosí de na Jane. Enlloc del classic wii sports que té tothom (menys nosaltres és clar) la wii d’en Patrick inclou el “Beatles Rock Band” – un ‘joc’ certament apropiat per un nadal scouser (gentilici amb què es coneix als oriünds de Liverpool). Perquè ens entenguem el “Beatles Rock Band” és una mena de karaoke que porta tota la parafernàlia pròpia d’una banda de rock. Igual que el Karaoke els participants han de cantar la cançó que apareix a la pantalla. Però n’hi ha més; els participants no només han de cantar sinó que també han de tocar. La wii inclou una (mena de) bateria, un baix i una guiterra. El que més s’ajusta al que indica la pantalla treu una puntuació més alta. La wii – que ocupava tota sala d’estar – va ser un èxit, grans i petits vam anar-hi passant un darrera l’altre fins ben entrada la matinada.
Visits: 0
El 2009 no només ha caigut una manera d’entendre el capitalisme que se’ns havia venut com l’única possible, sinó també ha començat a caure el que es coneix com Espanya. Ras i curt, el 2009 és el començament de la fi d’Espanya. Al 2009 han caigut els fonaments econòmics que sostenien el miracle espanyol, és a dir, l’especulació urbanística. L’esclat de la bombolla immobiliària deixa l’estat en falderet sense diners per comprar les nostres voluntats i amb 4 milions de parats la majoria dels quals emigrants. EL 2009 ha posat de manifest la gran precarietat del sistema polític de l’estat espanyol. Amb l’estatut de Catalunya unànimanent rebutjat per Espanya desapareix el darrer intent de bastir una espanya plurinacional. Amb la molt probable caiguda del PSOE desapareix l’única força política que pot governar Espanya (no oblidem que el PSOE és l’únic partit que queda primer o segon a totes les autonomies). Comentava en Miquel Maria ja fa anys que el PSOE és molt més perillós i més nacionalista que el PP. Precisament perquè és la força que fa de «pegamento», la caiguda del PSOE i el seu viratge espanyolista té una gran transcendència. Amb el PSOE desapareix als ulls de molta gent una visió alternativa al PP i als «nacionalistes». Al 2009 també ha caigut el grup Prisa, ofegat pels deutes (qui diu que els mitjans de comunicació en castellà són més rentables que en català?). Amb Prisa desapareix el grup mediàtic que ha construït la narrativa política de l’espanya democràtica, una narrativa molt jacobinista. Al 2009 Espanya ha cremat definitivament tot l’espai que quedava entre un projecte sobiranista i un projecte espanyolista de Jiménez Losantos.
Visits: 0