Alzheimer Social

Portada del llibre

L’atzar, a les biblioteques, dóna sorpreses força agradables. Fa un mes vaig treure en préstec, entre d’altres, La biblioteca de noche, d’Alberto Manguel. El llibre, jo no el cercava, però era al prestatge d’obres sobre biblioteconomia, esperant-me, i no vaig poder-li dir que no. Del mateix autor, l’estiu passat ja havia llegit Una historia de la lectura, més que interessant. Ara, en tost del fet de llegir, Manguel es centra en les biblioteques, en els llibres i en els llocs on aquests s’agombolen.

Després d’uns primers capítols vacil·lants (trob prou exhibicionista i poc justificada la descripció que es fa de la biblioteca de l’autor), n’hi ha un d’antològic, “La biblioteca como isla”, que reflexiona sobre l’encaix de la lectura, els llibres i les biblioteques en açò que anomenam postmodernitat, és a dir, en el nostre món actual. Manguel ho fa a partir d’una paràfrasi de Robinson Crusoe, de Daniel Dafoe, obra en la qual el protagonista reconstrueix una civilització a partir d’un llibre, la Biblia. Tot molt del segle XVIII, per cert. Quan Manguel es refereix, però, al món actual, no sé si líquid o hipermodern, no pot evitar ser pessimista. “Si un visitante del pasado llegara hoy a nuestras ciudades civilizadas, uno de los aspectos que más podria sorprender a ese anciano Gulliver serían nuestros hábitos de lectura”. Aquí cita els grans centres comercials on es venen llibres, grans i bones biblioteques, llibres virtuals, grans lectors…, sense que tot açò doni com a resultat l’existència d’una societat lletrada.

Llegiu més

Views: 1

Pedres

S’ha posat de moda darrerament erigir muntets de pedres a llocs com Cavalleria o Favàritx. No sé d’on surt açò, però he de reconèixer que me fa una ràbia terrible (digueu-me intolerant). Record que ho vaig trobar a Formentera, per aquell tros de la Mola, que és molt rocós, deu fer cosa de tres anys … Llegiu més

I perquè precisament ara?

Divendres dia 2 de Setembre no només passarà a la història per ser el dia del pregó – el primer en què es fa un primer toc de flabiol i una hissada de la bandera (que igual que amb l’estelada no està reconeguda per la constitució). També passarà a la història per ser el dia que es va trencar definitivament el consens constitucional, tal com pretenien des de finals del 90 Aznar i Pedro J. El guió s’està complint a la perfecció: Vayasé senyor gonzález, AznarCarod, Reforma fracassada de l’estatut, sentència del tribunal constitucional, consolidació de l’independentisme com a projecte de masses, Crisi econòmica que fa insostenible l’estat de les autonomies, Derrota sense pal·liatius del projecte tant espanyol com català PSC, ruptura del consens constitucional…… S’accepten idees per continuar-lo.

La reforma constitucional feta a corre cuita i entre vestidors visualitza el final d’una etapa política, una etapa que es basava en un acord entre 5 grups socio-polítics (això sí fet a punta de pistola): el feixisme, la dreta moderada, l’esquerra oficial, l’esquerra alternativa i federalista i el catalanisme. Dels 5 grups dos s’han fusionat (el feixisme i la dreta més moderada) i dos més ara que no hi ha pistoles han estat expulsats del jardí de l’Edèn. Ara només hi resten el partit de Cánovas i el club de fans de Sagasta – i aquest segon amb gravíssims problemes electorals. Per rematar la jornada es va fer públic un ultimàtum de 2 mesos al govern Català perquè faci el castellà una llengua vehicular.

Llegiu més

Views: 1

Quan Maó és una festa

poti poti de temàtica maonesa, carta publicada al Diario Menorca dia 31 d’agost de 2011

Les festes de Gràcia ja són a tocar. Aquest any però no hi seré present. Les viuré una vegada més des de Newcastle. No hi faltarà una pomadeta en arribar de fer feina, una telefonada amiga des de la plaça i un lament per no haver reservats bitllets en el darrer vol de l’estiu. No ser-hi per Gràcia és sense dubte un dels aspectes més desagraïts de viure a Anglaterra.

corregudes des cós

Maó – una ciutat sòbria com poques – reviscola amb les festes de Gràcia. Que n’és de polit veure els carrers plens de gent, les cases obertes i les taules parades. Són uns dies entranyables marcats per uns rituals que no sempre surten al programa: vermut a la morada, sortida de sa colcada, primera pomada al carrer de Sant Jaume, passeig per s’Arraval i es Cós de Gràcia, aturada a ca na nineta, baixada pes carrer de Gràcia, una pomada amb un amic que feia anys que no veia, arribada a sa plaça quan ja es fa fosc. I l’endemà berenar de coca i xocolati, cavalls i més cavalls, frustració per unes botes que sempre se’m resisteixen, dinar a can Tomeu, xerradeta mentre veim ses corregudes i darrer toc de flabiol. Gràcia és una festa polièdrica que reflecteix l’extraordinària diversitat de Maó. Cadascú les viu d’una manera diferent, però tots just feim poble

Llegiu més

Views: 1

Setembre

Tornada a la feina, retorn dels ritmes normals dels fillets i adolescents a les escoletes, escoles i instituts. Provar de veure venir indicis de tardor, llençols de dalt que serveixin per qualque cosa més que per tapar, de dia, els llençols de baix. Esser al concert de retorn de Sopa de Cabra dia 9. Anar … Llegiu més

Quatre coses sobre festes

Aquests dies, per la premsa i sobretot pels mitjans digitals, i també pel carrer, tothom xerra de les festes de Gràcia (o de la Mare de Déu de Gràcia, segons com es miri) i dels canvis soferts des de l’entrada del PP. La veritat és que assistesc un poc astorat a tota la polèmica, perquè … Llegiu més

Menorca al servei del turisme o el turisme al servei de Menorca

Article publicat al diario Menorca dia 3 d’agost de 2011

Quan parlam de turisme a Menorca hi ha dos grups de persones. Les que creuen que els menorquins hauríem d’estar al servei de la indústria turística i les que creuen que el turisme hauria d’estar al servei de Menorca i els Menorquins. No és cert que es desitgi “un turisme sense turistes” com deia Iñaki Gabilondo. Ningú discuteix la importància de ser hospitalaris sinó la distribució de beneficis i sacrificis que comporta.
En el primer grup hi militen Santiago Tadeo i Carlos Delgado. Per ells l’illa és com a una gran platja verge destinada a la colonització turística. El progrés de l’illa depèn de l’explotació ràpida d’aquests recursos així com de la nostra capacitat de servir la indústria dels viatgers, és a dir, de ser bons cambrers. Per fer-ho possible és necessari des-menorquinitzar l’illa, és a dir treure-li el bagatge cultural, social i econòmic que no serveix al turisme. Els menorquins amb les nostres dèries som un fre al desenvolupament, un pal a les rodes a un capital que només busca illes verges –sense res- on poder-s’hi instal•lar sense condicions. No es van cansar de repetir-ho durant la campanya electoral: els menorquins no hem cuidat prou el turisme.

Llegiu més

Views: 1

Anglofília

Article publicat al Diario Menorca dia 8 de Juliol de 2011

De tots els pobles i exèrcits que han tirat àncores al port de Maó, l’imperi britànic és el que desperta més simpaties. L’anglofília dels menorquins i els seus gestors culturals és intensa. Ho hem pogut comprovar una vegada més amb els actes de celebració del 300 aniversari de la construcció de l’hospital de l’illa del Rei on es va descobrir un bust dedicat a l’almirall John Jennings en presència d’un representat de l’ambaixada britànica a Espanya. La celebració – que no ha tingut cap mena ressò al Regne Unit – va ocupar la primera plana de la premsa local.
dominacio britanica

Llegiu més

Views: 1

Han entrat amb les maces de rompre!

Na Diana m’ha fet arribar un correu amb aquests dos textos. No us cit els comentaris que l’acompanyaven, però us els podeu imaginar. TEXT 1: Benvinguda de la batlessa a la pàgina web de l’ajuntament Benvingut a sa web de s’Ajuntament de Maó! Amb aquesta eina, sa intenció de s’Ajuntament és que puguis trobar sa major … Llegiu més