Navega per la categoria

General

Quin és el futur de la televisió?

L’avenç en les tecnologies de la comunicació ha estat espectacular. De la màquina d’escriure hem passat a l’ordinador, del telèfon fixe al mòbil, del tocadiscs a l’i-pod, del correu a l’e-mail. Curiosament el mitjà que menys ha canviat ha estat la televisió. Essencialment la televisió avui és la mateixa que fa 20 anys amb l’única diferència que la “tele-basura” s’ha multiplicat per mil, la manipulació per 1000.000 i la bona programació ha gairebé desaparegut.

La televisió és l’únic mitjà que no s’ha vist afectat per la revolució d’Internet. Avui gairebé tot passa per internet excepte la televisió. Així cada matí em llegesc els diaris a través d’internet, dos cops per setmana parlo amb els meus pares per Skype, a hora de fer el sopar escolt Catalunya ràdio on line, i dos cops al dia faig “un cafè virtual” a Xalandria. A vegades fins i tot em mir un vídeo a you tube i vilaweb. Tanmateix això no és ben bé mirar la televisió. Quan sec al sofà el que veig encara és el de sempre.

Des del govern i els mitjans de comunicació se’ns ha venut que la televisió del futur és la TDT, la televisió digital terrestre. La TDT no és massa diferent al que tenim ara: un sistema que emet des de repetidors i que necessita llicències governamentals per operar. Així en els darrers dos anys s’han donat una gran quantitat de llicències que prest començaran a operar si no ho fan ja. Just fa 3 setmanes al bell mig de la campanya electoral en Matas va concedir 4 o 5 llicències, totes a grups afins al PP. Abans de començar a emetre ja és prou clar que la TDT no ens ha beneficiat com a país. La gran majoria de les llicències les acaparen els grans grups de poder que emetran en Castellà.

Gent com en Partal de Vilaweb i n’Oriol Soler de Cultura03 opinien que la TDT no és té futur. I que la batalla és una altre.

“Avui la TDT és obsoleta des de tots els punts de vista, de qualitat (hi ha estàndards més avançats i millors), pel mitjà (el mateix que la TV analògica) i per les seves capacitats d’intereactivitat”

“Avui una veritable política de pais no pasa per la TDT. Això serà el negoci d’empreses de “hard”, d’electrònica antiga i de les publicitàries.“

“Avui cal apostar, i n’hi ha que ho defensem des de fa anys, per la TV-IP amb força i apostant per un territori en xarxa, més enllà del WIFI, amb tecnologies veritables de “banda ampla” … WIMAX, HSDPA (pels mòbils) i la VDSL pel “cable” i segurament altres en els propers 10 anys.”

“Ara, i això és autènticament revolucionari, fer televisió ja no tindrà res a veure amb llicències sinó amb la capacitat d’acumular valor prescriptiu. O sigui qui tingui millors continguts, qui tingui millors marques (Disney, National Geographic o, perque no, Vilaweb, Sapiens, Altaïr, Descobrir…) i qui tingui capital per invertir en marqueting guanyarà aquesta batalla”

Com creieu que serà la televisió del Futur? Arribarà la revolució d’internet també a la televisió? Un sistema basat en la banda ampla enlloc de la TDT democratitzaria la televisió?

Share Button

a n’Andreu Murillo

Aquest matí el meu pare m’ha escrit per dir-me que n’Andreu Murillo ens ha dit adéu. No voldria deixar passar l’oportunitat d’escriure unes quantes ratlles d’agraïment. I és que n’Andreu ha estat un dels meus mestres, el meu primer mestre. És difícil resumir en poques paraules la seva figura. M’agradaria destacar-ne dues coses. La primera és la seva passió per l’estudi i el coneixement. Per damunt de tot era una persona curiosa que es passava les hores a la biblioteca o al seu despatx remanant papers i llibres. La segona és la seva llibretat. En un món, on el coneixement cada dia val més, en Murillo mai va cercar el poder, la fama o el diner. Per ell el coneixement era per damunt de tot un mitja per ser més lliure, més feliç, més humà. En Murillo era un home humil que sabia transmetre millor que ningú saviesa i humilitat.

Les seves classes eren fascinants. A 8è ens vam passar gairebé dues setmanes fent història del Japó! Tenc els meus dubtes que aquest tema formàs part del curriculum de l’època, tanmateix va ser un dels millors temes de l’any. Era un pou sense fons que ho sabia tot, fins i tot els detalls més petits. A sa Rovellada de dalt a tocar del carrer de ses Moreses trobareu que la numeració de les cases no segueix un ordre lògic, es passa de l’1 al 5 o una cosa així. Ningú més que ell era capaç d’explicar perquè. Durant la guerra civil hi va caure una bomba que que va destroçar un parell de cases La seva era sempre una història viscuda a cavall dels llibres i l’experiència personal. A classe t’explicava causes i conseqüencies però també sentiments i records. Una violinista que li quèien les llàgrimes mentre feia un concert el dia de que els feixistes entraven a Barcelona o la sorpresa d’un jove en veure el primer NODO que reconeixa l’avenç de les forces aliades contra Hitler, ja gairebé al final de la guerra. Tenia una imaginació desbordant. Al carrer de Maria Lluïsa Serra, just a tocar de Vassallo, hi havia un descampat amb les restes d’un molí i una gran canonada de ciment seminova on els al·lots jugaven. En un exàmen ens va demanar que imaginéssim que allò era un tunel del temps. Si entràvem en aquell tub sortiríem al segle C16. A l’examen havíem d’explicar què hi trobaríem. Era un home irreverent amb un gran sentit de l’humor. A la seva aula hi havia el balcó amb les banderes, que en aquella època (finals dels 80) mai es penjaven. Record en Murillo, que no era precisament espanyolista, estripant la bandera d’Espanya que es guardava a l’armari per fer-ne un pedaç. Calia fer net la taula sempre plena de papers i troços de ceràmica

Era desordenat, no sempre prou refinat pedagògicament tanmateix tenia clar quines eren les habilitats més important que l’ensenyament havia de transmetre: la curiositat i la llibertat intelectual, pensar i compartir.

Share Button

Me Cachis En La Mar

Aquí va es primer recull d’expressions (proposades per Ciudadanos de Menorca) autènticament menorquines que demostren la diferència real entre el menorquí i el català. S’objectiu és augmentar aquesta llista amb les vostres aportacions per a poder reivindicar de una vegada per totes els nostres drets i asseguts.

Visca Menorca, Viva Menorca, ViveMenorca!

Ala Pués!

 

1 Me Cachis En La Mar

2 Ojo al dato

3 En ves

4 A n’es fondu

5 Fer cola

6 És un sin vivir

7 Hasta demà

8 Bueno

9 Vale

10 Bueno, vale

11 Dale, dale

12 Alradador

13 Fer un moviment bruscu

14 Guanyar de calle

15 Llamar s’atenció

16 Tenir que

17 Después de tot

18 A lo millor

19 Enfrente

20 Llamatiu

21 Sin Embargu

22 Al fin i al cabu

23 O sease

24 Entonses

25 Álgu

26 Pués

27 Menus mal

28 Antes

29 Después

30 Antes o después

31 Puesto que

32 Más o menos

33 En seriu, en seriu, en seriu! (molt utilitzada, però molt, per na… sí, a ses festes de Sant Joan, idò ella)

34 Per un siacaso

35 Per lo tant

36 ¡Venga ya!

37 Sa tarea

38 Hasta i tot

39 Inclús

40 Fin de Semana

41 Sa lucha

42 No trobar puestu

43 Anar de capacaida (en miquelet marciano, per exemple)

44 En fin

45 Anar a n’es ductó de cabasera

46 ¡Macho!

47 Ala pués

48 Tenir (o no tenir) apoyu

49 Ser es cabecilla

50 Ser un xulu

51 ¡Silensio!

52 ¡Amigos!

53 Tenir es dia libre

54 Per ache o per be

55 Desde  luegu

56 Aquestes fechas

57 Tocar techu

58 Armar sa de padre i muy senyor mío

59 tremendu

60 ¡Viva!

61 Anar as teatro

62 Moviment de muñeca

 

Share Button

Conviure amb la depressió

Per què es produeixen les depressions? Es pot explicar, un mal tan profund que a vegades fa desitjar la mort? Què podem fer els que hi convivim? Per què està tan desatesa la salut mental? Què representa per una família conviure amb les recaigudes, la medicació i la incomprensió? Què en pensen personatges públics que ho han patit com Pepe Rubianes o Lola Herrera? Què hi diuen els psiquiatres més prestigiosos del món? Què pensen els adolescents o la gent gran que ho passen? Quin concepte de felicitat tenim avui? Com es cerca la felicitat?

Les veus de familiars i pacients que han fet el llibre “Conviure amb la depressió” intenten contestar aquestes preguntes, i n’apareixen altres. Pensava que era un llibre sobre depressió i dolor, i he descobert veus de superació i molt Amor. En majúscules.

Demà arriba a ses llibreries “Conviure amb la depressió”. Us convit de tot cor a compartir aquesta aventura i a mostrar el vostre punt de vista. Tant de bo superem tabús i prejudicis que encara tapen les malalties mentals.

Dia 16, a les 8, us esper a s’Ateneu de Maó. Allà el presentarem i en podem fer debat. Esper les vostres impressions.

Els que sou per Barcelona, el presentam dia 6 a les 19’30h a s’auditori Winterthur de l’Illa Diagonal, amb la consellera de Salut i l’ex President Pujol.

Salut!

Share Button

Article d’opinió

He enviat aquest article al diari Menorca perquè estic fart de llegir que el PP funciona (sobretot en matèria econòmica) quan no és cert! Cal desfer el mite que la dreta sempre gestiona millor l’economia. Esper que us agradi

PP: Un projecte econòmic que no funciona

Una de les grans novetats d’aquestes eleccions és el gir estratègic i ideològic que ha fet el PP. Enlloc de proposar un viatge al centre com fins ara, en aquestes eleccions el PP ha apostat per contentar els sectors més durs de la dreta menorquina. Es presenta amb un programa més desenvolupista (i espanyolista) que mai, impropi d’una societat tan moderada com la menorquina. Ja no parlen “de créixer sense espanyar la terra” com fa 8 anys sinó de fer “les inversions que fan falta per a posar a Menorca en el lloc que li correspon”. Entre les propostes més importants hi figuren 3 camps de golf, el desdoblament de la carretera general, la promoció del bilingüisme i pel que ha escrit Antonio Camps en el passat la persecució del nudisme a tota la costa menorquina. El fet diferencial menorquí que tant es va preocupar d’emfatitzar el PP en les anteriors eleccions s’ha esvaït completament. Diuen i fan exactament el mateix que farien si fossin a Almeria, Marbella o Múrcia.

El gir estratègic que ha fet el PP és preocupant i alhora sorprenent. Entre altres coses desfà el camí que Joan Huguet va començar amb la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera, una declaració tímida però que ha estat molt positiva per a la imatge turística de Menorca. L’allunyament del PP del centre polític té una clara dimensió econòmica. En donar prioritat als sectors més durs, el PP ha deixat de ser el partit de l’estabilitat econòmica. I és que les grans infrastructures que proposen no són només una barbaritat ambiental sinó també un  una amenaça per l’economia de Menorca i la seva cohesió social. És un projecte que no funcionarà.

El cas més clar és el desdoblament de la carretera general. No fa falta saber molta economia per concloure que desdoblar la carretera no ofereix cap resposta satisfactòria als grans reptes econòmics que pateix avui l’illa. El principal repte de Menorca no és la manca d’infraestructures viàries sinó el dèficit en capital humà. A Menorca hi falta gent preparada que tiri del carro de l’economia. I això és així perquè tenim un dèficit estructural en educació i formació. L’índex de fracàs escolar així com el nivell de despesa educativa per alumne són impropis d’una societat tan avançada com Menorca. A les Illes Balears només un 23% dels joves d’entre 18 i 25 anys va a la universitat, la mitad que la mitjana espanyola. Un altre gran repte que pateix Menorca és un dèficit en recerca i desenvolupament. Els paisos més avançats no són els que tenen més carreteres, sinó els que tenen més capacitat d’innovació. Aquesta és la diferència principal entre Finlàndia que inverteix més d’un 3% del PIB en R+D i les Illes Balears on només s’inverteix un 1%, és a dir 3 vegades menys que a Finlàndia. Els problemes de competitivitat afecte especialment el sector turístic. Entre els reptes més important hi figuren una temporada massa curta, unes zones turístiques poc atractives, una manca d’infrastructura turística de caire cultural i ambiental, poca innovació i un dèficit en recursos humans.

Per veure la incongruència econòmica del PP només cal fixar-se amb el que ha passat a Eivissa. En aquesta legislatura el PP ha ‘desdoblat’ l’eix viari que va des de l’aeroport a Sant Antoni passant per Eivissa, una vintena de kilòmetres en total. El desdoblament ha costat  516.4 milions d’Euros, a raó de 20 milions d’euros per kilòmetre. El cost total del projecte és 9 vegades el pressupost del Consell insular de Menorca, 95.6 vegades la inversió en educació i cultura del govern Balears a les Pitiüses al 2006. Per cada kilòmetre d’autopista es podrien construir 7 escoles de primària, 2 centres especialitzats per malalts d’Alzeimer i 3 residències per a gent major. Una inversió tan descomunal es justificaria pel seu impacte econòmic. Tanmateix això no ha estat així en el cas d’Eivissa. El creixement d’Eivissa continua sent inferior a la mitjana espanyola i menorquina!. La inversió no s’ha traduït en creixement econòmic, només en deute public.

Menorca necessita inversió pública. Seria molt positiu que es poguessin invertir en els propers 4 anys 500 milions d’Euros. Es podrien fer vertaderes meravelles: un hospital a Ciutadella, un auditori a cada poble, instituts a Es Castell, Sant Lluís Es Mercadal, un programa de suport a la immigració, una millora radical del transport públic. En matèria turística es podrien revitalitzar totes les urbanitzacions costaneres algunes de les quals estan molt degradades, promoure un programa de promoció turística de gran abast que atregui turistes a l’hivern, es podria també rehabilitar l’illa del rei i instalar-hi un centre d’art contemporani i comprar zones naturals per fer-hi un parc obert a tothom. Qualsevol d’aquestes iniciatives tindria un impacte econòmic i social més gran que desdoblar la carretera. Tanmateix el PP ho té clar: prefereix 45 Km d’autovia, prefereix el benefici de les grans constructores de Madrid, prefereix tirar els diners abans que invertir-los.

El projecte econòmic del PP no funciona. A pesar de les inversions multimilionàries en carreteres, les Illes balears han estat en els darrers quatre anys la comunitat autònoma amb un creixement econòmic menor.

Pau Obrador Pons

Newcastle-Upon-tyne (Regne Unit)

Share Button

Autovies no!

El “desdoblament de la carretera general” és per mi la pitjor amenaça que planeja damunt Menorca. No és només una gran amenaça ambiental sinó també econòmica. La construcció d’una autovia de maó a Ciutadella hipotecaria els pressuposts públics per molt anys. Posaria en perill molts la inversió en educació, sanitat, medi ambient i turisme durant un període molt llarg de temps.
Aquí teniu el que ha costat les dues autovies d’eivissa (només 22 km).

IMPORT TOTAL: 516.4 mill. eur

34.2 vegades l’inversió en Sanitat del Govern Balear a les Pitiüses al 2006

= 7.4 PRESSUPOSTS ANNUALS DEL CONSELL D’EIVISSA I FORMENTERA
= 95.6 VEGADES L’INVERSIÓ EN EDUCACIÓ I CULTURA DEL GOVERN BALEAR A LES PITIÜSES AL 2006

IMPORT PER KM: 20.09 mill. eur. / km

= 7 ESCOLES DE PRIMÀRIA PER KM. CONSTRUÏT (CP Arabí: 2.8 mill. euros)
= 2 CENTRES ESPECIALITZATS ALZHEIMER PER KM. CONSTRUÏT (Residència S. Antoni: 9 mill.)
= 3 RESIDÈNCIES MAJORS I CENTRE DE DIA PER KM. CONSTRUÏT (Residència Capdepera: 7.3 mill)

AUTOVIA AEROPORT: 34.2 mill. eur / km

= 11 ESCOLES DE PRIMÀRIA
= 8 INSTITUTS DE SECUNDÀRIA
= 5 RESIDÈNCIES DE MAJORS

5164 euros/hab. / gairebé 900.000 antigues pessetes

Share Button

Curiositats

Notícia apareguda avui al Menorca, a la pàgina 12:

“Gran oferta de gastronomía y turismo en la feria de Ciutadella”

” Medio centenar de expositores participarán en la segunda edición de la Mostra de Turisme i Gastronomia de Menorca, que se celebrará a partir de mañana [divendres] y hasta el domingo en Ciutadella. La ubicación elegida para este año es el tramo final del paseo de Sant Nicolau hasta la plaza Farragut.”

Anunci del PP al mateix diari, a la pàgina 19:

Avui [dijous], gran festa a Ciutadella PP

Aferrada de cartels del Partit popular de les Illes Balears
Amb la presència de Jaume Matas
21.30 h. a la plaça Almirante Farragut […]

M’ha fet gràcia aquesta coincidència de lloc entre els dos esdeveniments. Vol dir açò que els del PP aprofitaran la carpa de la Mostra -muntada per l’Ajuntament, no pel PP, encara que siguin ells qui governen- per fer-hi la festa del partit? O és que la plaça Almirante Farragut és tan gran que s’hi poden fer diverses coses a la vegada, sense empentes ni sentir-se estret? Ho dic perquè a la continuació de la notícia es remarca que la carpa on es farà la Mostra està muntada des de dilluns passat, i no crec que per donar el tret de sortida a la campanya electoral del PP l’Ajuntamnet la desmonti, si demà l’han d’emprar de nou. No ho veuria lògic.

Em sap greu però açò, com tantes altres coses que passen per Ciutadella, em fan molta pudor. Potser m’equivoc, però no m’estranyaria gaire que fos així.

Share Button

Guia de la Menorca arquitectònicament patètica.

Benvolguts xalandriers (si és que hi ha qualcú),

recollint en part el testimoni d’en Nacho Martín, que volia fer una Guia de los bodrios arquitectónicos de España, us propòs de fer aportacions per a l’elaboració d’una guia amb tot allò que val més que no s’hagués construït mai a la nostra illa ( o que no es construeixi, si encara és un projecte). Crec que és el nostre deure com a ciutadans conscienciats el de contribuir a la difusió d’aquest patrimoni que també, malauradament, és nostre.


Per començar us suggeresc tres bodrios arquitectònics. La seu del Consell Insular a Maó, conegut com el búnker, un bloc enorme de ciment que fa de mal mirar i símbol de més d’un despropòsit, com ho demostra el fet de tenir la porta principal encarada a tramuntana (ja han hagut de canviar- la un munt de vegades). El segon bodrio arquitectònic és el Cavall de la rotonda de Ciutadella, una escultura megalòmana i d’un gust més que discutible, que només serveix per a enfilar-s’hi per Sant Joan després d’haver fet uns quants gins. I, finalment, els dos macro hotels de Son Bou, símbols d’un model turístic suïcida, que somiï veure esbucats en un plaç de temps prudencial.

Estic convençut que el tema pot donar molta teca (si és que hi sou i no només us limitau a llegir)

Share Button

Cuinart i el prestigi

(si tot va bé, avui ha sortit a la publicació Es carrer aquesta petita reflexió meva que voldria compartir amb tots els xalandriers)

El passat cap de setmana es va celebrar Cuinart al recinte firal de Maó. Aquest certamen pretenia promocionar la cuina que es fa a l’illa –cosa que es devia aconseguir, perquè l’assistència, a pesar del mal temps, va ser prou important. Ho organitzava, bàsicament, el Govern Balear, per la qual cosa no em va sorprendre la gairebé nul·la presència de la llengua catalana als tríptics que es repartiren als assistents, en el quals es llistaven els diferents plats de degustació i els restaurants que els van confeccionar. Però sí que hi ha un detall que és el que m’ha mogut a escriure aquestes ratlles. L’ham de Cuinart, el personatge mediàtic amb el qual es promocionava l’acte era Ismael Prados. Aquest bon cuiner i millor comunicador és conegut gràcies als programes gastronòmics que ha fet i fa a TV3.

Queda clar que, per als menorquins, aquesta televisió és un referent de qualitat i prestigi. I resulta sorprenent que sigui el mateix Govern (que no fa res perquè TV3 es pugui veure al ponent de l’illa, que no ha mogut un pèl per garantir la visió de la televisió publica catalana després de l’apagada analògica), qui demostri d’aquesta manera gens subtil quina és per als menorquins la seva televisió de referència.

Ja ho he dit, TV3 és sinònim de qualitat i de prestigi, els mateixos valors que es volien donar a Cuinart. Els organitzadors açò ho tenien aclarit. Hauríem valorat de la mateixa manera el certamen si, en tost d’Ismael Prados, l’estrella convidada hagués estat na Paquita Tomàs, la presentadora del programa de cuina d’IB3?

Share Button

Ciutadans de segona?

Ahir telemadrid va emetre un reportatge sobre la discriminació del castellà a catalunya. El reportatge està fet per elmundoTV i el podeu trobar a Youtube. Advertència: per mirar-lo es necessita una certa dosi de massoquisme.
http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw

Share Button