Navega per la categoria

General

El general okupa i el general colpista

Perdonau el recurs fàcil de penjar una noticia en comptes d’una reflexió i totes les flagelacions i anatemes sobre la meva esquena per llegir el Pais però la foto val la pena

Llegir notícia

Déu els cria ells s’ajunten.

La reflexió que se la faci cadascú.

salut

Share Button

Pere Sampol a l’Avui

Pensava que tal vegada seria millor escriure un comentari a la proposta d’en Pau, emperò crec que l’entrevista que l’Avui d’ahir diumenge publicava a Pere Sampol -a càrrec de Laura Moyà- mereix una entrada com a tal, i aquí us la deix (http://paper.avui.cat/article/politica/115958/es/miracle/illes/sobrevisqui/ nacionalisme.html), sobretot per aquells que lliures d’estretors puristes ideològiques opinin que amb un diputat com en Sampol a Madrid tal vegada en trauríem qualque cosa més que amb els fantasmes que fins ara han dit representar-nos a la villa y corte. Més d’un deu sebre el que a vegades he opinat del polític de Montuïri emperò ara toca pensar en el que ens uneix.

PD: Encantadíssim de deixar obert de bat a bat poder fer comentaris a aquesta entrada.

Share Button

Grafitti (II)

PUTIN PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT!!!

Share Button

Bazdaric da aire al ViveMenorca en otro final de infarto

Triple!!

Share Button

CAPTATIO

Els uns, perquè hi ha vessa; altres, per por a què diran; uns pocs, perquè temen la possible crítica demolidora del sector intel·lectual; aquest darrer sector, perquè encara medita si convé o no “obrir” el blog; alguns, molts, perquè pensen que aquestes ratlles no van per ells; algun cas esporàdic, perquè només escriu si ho fa la seva amistat de l’ànima; els que parlen de futbol, perquè el Barça va com va; els que pensen que el que diran no és interessant, perquè… Bé, la qüestió és que, per uns o per altres o per tots, al blog hi manca ambient. Vull dir posts (els comentaris són secundaris: sense entrades aquests no existeixen i, a més, no són necessaris). Xalandria va néixer amb vocació d’àgora i una quarentena de persones tenen la possibilitat d’escriure-hi. On sou? M’agradaria, i aquí ja personalitz la crida, llegir intervencions sobre informàtica, anar a cercar espàrrecs, cinema, el temps que fa, els llibres, fins i tot futbol, la pesca, sexe, el que sigui… Ho necessit! Escriviu…

PD: no vull obrir cap debat amb açò. Per tant, no calen comentaris. Emprau les vostres energies per escriure una entrada. Gràcies.

Share Button

s’Illa de l’aire a la BBC

Avui s’ha estrenat la darrera entrega de David Attenborough. Es diu “life in Cold Blood” i se centra en la vida dels rèptils i els amfibis. El reportatge ha començat a les Illes Galàpags, ha continuat per Califòrnia i després s’ha traslladat a l’illa de l’Aire per estudiar les sargantanes negres úniques d’aquest illot. M’ha fet molta il·lusió. No és massa habitual que Menorca aparegui a horari prime time de la BBC. El reportatge s’ha emès a les 9! Esper que pugueu veure el reportatge perquè val la pena. És espectacular, didàctic i rigorós, com tot el que fa David Attenborough… i a més tracta Menorca molt bé, al mateix nivell que les illes Galàpags! Entre d’altres coses es veuen les sargantanes com mosseguen, com es refugien en una flor que no record com es diu però que es sembla a una orella d’ase. Trobareu una mostra del reportatge a www.bbc.co.uk/nature.

sargantana

Share Button

La blogosfera menorquina creix

M’agradaria donar la benvinguda a dos blocs que s’han constituït recentment: www.maitesalord.cat i nelmarti.cat. Els dos blogs son ben interessants. Del blog de maite m’agradaria destacar sobretot la riquesa del llenguatge, la seva frescor i actualitat. És una dels pocs blogs menorquins que parla sistemàticament de literatura. Del blog d’en Nel m’agradaria destacar la densitat del seu pensament. En pocs dies ha parlat d’autodeterminació, educació, desobediència. Tot un plaer

A poc a poc a Menorca s’està constituïnt una xarxa densa de blogs (escrits i fotogràfics) que formen un retrat calidoscòpic de la realitat menorquina. Les pàgines d’opinió del Menorca han passat en pocs anys a blogs virtuals. xalandria ha estat un dels blogs pioners. Un fet per estar-ne orgullós.

Share Button

Unitat o Progrés

En les properes eleccions generals, els partits “petits” de les illes Balears s’agruparan en dues candidatures. Una es dirà Unitat (PSM, Entesa, UM, ERC i els Verds de Menorca) i l’altra s’auto identifica amb la noció de Progrés (EU i els Verds de Mallorca). Es tracta d’un escenari polític nou que pot canviar el bipartidisme clàssic PP PSOE. Per primera vegada totes les forces “nacionalistes” (no m’agrada aquesta paraula) van juntes a unes eleccions espanyoles (fins a 6 partits). És sense dubte una coalició fràgil i de difícil gestació, feta en clau Mallorquina. En definitiva és a Mallorca on es guanya o es perd un diputat.

Malgrat la seves múltiples incoherències internes (que no són poques), m’agradaria dir que estic content que s’hagi constituït aquesta coalició. Per mi no és tracta tant d’aconseguir la unitat de l’esquerra (per això ja existeix Izquierda Unida i el PSOE) com d’articular políticament el menorquinisme (i el mallorquinisme i l’eivisenisme, si és que es diu així). Tanmateix em sent una mica incòmode davant la disjuntiva que s’ha plantejat des de Mallorca tant part d’EU com per part d’UM entre Unitat i progrés. Avui mateix per exemple llegia al diario de Mallorca que la candidata de la coalició EU- Els Verds de Mallorca “cargava con aspereza contra el nacionalismo monetario y carterista”. Crec que la disjuntiva Unitat o progrés és falsa i regressiva. Una cosa va necessàriament lligada a l’altra. Com és possible fer política social sense diners? Com es pot millorar l’educació i la sanitat amb un expoli fiscal (que se’ns amaga) de més 10%? Estic d’acord que no és només una qüestió de diners. Ara bé sense una reforma de l’estat espanyol no és possible una societat més justa i lliure. I en aquestes eleccions si una cosa està en joc és precisament la reforma de l’estat.

Puc entendre que els principis polítics d’UM i dEU no siguin compatibles i que els electors i militants prefereixin mantenir una veu pròpia i radical. Però si és una qüestió de imcompatibilitat ideològica com és que EU i UM governen junts a l’Ajuntament de Palma, el consell insular de Mallorca i al govern Balear? En definitiva ens trobem que alhora de pactar política social al govern balear EU i UM no tenen cap problema en pactar, tanmateix alhora de lluitar per un model d’estat diferent sí. La coherència de la incoherència?

Share Button

Cultura “pulp”: còmics (I)

Era prou petit com per gairebé no recordar el dia que em van regalar els primers llibres: dos volums de les aventures de Tintín (en català!). De llavors ençà, el còmic ha format part del meu bagatge vital. Tenc gravada la imatge de molts capvespres assegut al sofà de ca meva, menjant un bon pa amb sobrassada i llegint qualsevol de la vintena llarga d’aventures del repòrter creat per Hergé. Allí vaig descobrir-hi el meu primer gran (anti)heroi, el capita Haddock. I quan no era en Tintín, eren les aventures d’Astèrix les que amenitzaven les berenetes dels anys escolars. Puc jurar que me sabia de memòria les vinyetes de cadascun d’aquells llibres i que ara les podria reconstruir sense haver de fer-hi grans esforços.

Uns textos em van portar a uns altres: alguns TBO, sobretot antics, i els productes de Bruguera, tot i que no m’enganxaren gaire. De fet, Mortadelo y Filemon, Rue 13 o Rompetechos mai no van ser sants de la meva devoció, ni cap personatge d’Escobar (Zipis i Zapes o Carpantas) me queia gaire simpàtic. Ara bé, la cosa m’engrescava prou com per passar hores remenant per can Fiol, a la plaça del Carme; allí vaig comprovar que no m’agradaven els superherois americans (Els quatre fantàstics, Thor, Cònan…) ni les seves versions hispàniques (Jabatos i Capitanes Trueno), i que disfrutava llegint meravelles com CIMOC i 1984, a més de qualque mirada fugissera a El Vibora o El Cuervo.

Així sortí publicat: no hi ha modificació

Ara bé, la gran descoberta de l’adolescència va ser El Jueves. En aquells moments la revista no tenia res a veure amb l’actual: era satírica de veritat. A més, es dedicaven a publicar uns volums recopilatoris, “Pendones del Humor”, que llegia amb fruïció, sempre que fossin els de Pedro Pico i Pico Vena, Dios, Maki Navaja, les Historias de la Puta Mili o Martínez el Facha. Eren els primers anys del batxillerat, el BUP del moment, i tant de còmic va fer que, fins i tot, provàs de fer-ne qualcun, sense gaire encert…

En aquella època es va estrenar una típica españolada sobre el Maki protagonitzada per Andres Pajares o Pepe Rubianes, no ho record prou bé (la memòria ha fet una bona feina esborrant-la del disc dur cerebral). En el còmic d’Ivà, la força de la paraula es menjava el dibuix (secundari però molt personal). De fet, Ivà fou un gran guionista, només cal rellegir els còmics de Carlos Giménez en què participà. Po bueno, po fale, po m’alegro…

Share Button

Considerau positiva la candidatura unitaria al senat?

La principal contribució que fa Menorca a la governabilitat d’Espanya és l’elecció d’un senador. Amb l’excepció de 1982, la dreta ha guanyat sempre les eleccions al senat. En les dues darreres legislatures la plaça de senador ha estat ocupada per José Seguí, que també ha estat candidat a la presidència del consell Insular pel PP. En les properes eleccions això pot canviar. El PSOE, PSM, EM i els verds han decidit formar una coalició electoral pel senat el candidat de la qual serà Arturo Bagur, alcalde de Maó.

Des d’un punt de vista electoral la lògica d’aquesta coalició és indiscutible. El senat es regeix per un sistema majoritari. Tal com passa a Anglaterra només treu representació el candidat amb més vots. L’única possibilitat que el senador no sigui del PP és que es formi una coalició electoral de tots els partits progressistes i menorquinistes. És això o la dreta, no existeix una tercera possibilitat. I és que Menorca hi ha tres espais polítics bàsics, no dos. La dreta, l’esquerra i el menorquinisme que a Menorca té un caràcter progressista i ecologista (i podríem afegir un quart espai ecologista avui bastant fragmentat). O es concentra el vot menorquinista i d’esquerres en un sol candidat o el senador per Menorca és de dretes. No n’hi ha més.

Aquesta coalició té sense dubte elements positius. El més important és que introdueix una dinàmica política més menorquinista que situa el país per davant del partit (o almenys ho intenta). La coalició al senat és, a més, coherent amb el sistema polític de Menorca, el qual es basa en un pacte sòlid entre l’esquerra i el menorquinisme que sistemàticament deixa la dreta fora del govern. El mateix pacte que ha produït el PTI, entre d’atres coses. No es tracta per tant d’un experiment radicalment nou. Si funciona al Consell perquè no exportar el model al Senat?

Tanmateix la concepció de l’estat que tenen el PSOE i el menorquinsme són molt diferents. El PSOE defensa un estat unitari amb maquillatge federal, les altres forces polítiques defensen posicions que van des del federalisme al sobiranisme. En els darrers quatre anys hem pogut comprovar que l’espanya plural de zapatero ha estat un miratge. És un fet que el PSOE no mouran cap dit per la millora de la convivència dels pobles ibèrics. Fins i tot hi ha rumors de gran coalició per tallar d’arrel les “demandes nacionalistes” que “fracturen espanya”. Les eleccions al senat són una bona oportunitat per explicar aquestes diferències, per explicar la necessitat d’un model d’estat diferent.

Un senador unitari farà més visible les necessitats de Menorca al Senat. Ho hem pogut veure amb en Pere Sampol, que amb poc més de 6 mesos al Senat ja ha rebut tota mena d’elogis. Ara bé aquest senador farà president amb els vots menorquinistes a Zapatero, votarà uns pressuposts generals que sancionen un expoli fiscal dels menorquins i s’expressarà en Castellà perquè la llengua de Menorca està prohibida al Senat.

Tot i això jo crec que aquesta coalició és positiva, val la pena disposar d’una veu mínimament compromesa amb Menorca al senat. I vosaltres?

PD: Disculpau la serietat de l’article. És nadal!, la intenció era fer una cosa més divertida però no m’ha sortit res.

Share Button