Supòs que més d’un de voltros coneix aquesta secció amb què el periodista de l’Última Hora Josep Pons Fraga ens obsequia cada diumenge des d’aquest mitjà de comunicació. Hi fa un repàs d’actualitat en què els polítics en solen ser els protagonistes, tot des d’una perspectiva de diumenge (no del tot analític, i amb una part més lúdica i humorística). Aquesta setmana m’ha tocat a mi, i voldria fer-hi algunes consideracions.
Se’m retreuen comentaris meus expressats a Xalandria sobre el dic de Ciutadella, i el senyor Pons Fraga ve a dir que d’ençà que som al càrrec ja no me senten tant, ni ser crític amb les coses com ho he estat, i sobretot, en aquest cas concret, d’ençà que el partit que represent va votar a favor del dic. I citen un bon fragment d’un comentari meu sobre el tema. Si he de ser franc, no em desagrada haver de sortir en aquestes circumstàncies, encara que el to emprat pel periodista sigui un tant despectiu. I no em desagrada per un parell de motius. Un, perquè vol dir que Xalandria es llegeix i es té en compte en el mostrador de la vida pública i mediàtica menorquina. Enhorabona a tots. Crec que és bo que sigui així, perquè el ventall d’opcions que dóna aquest bloc atípic, amb tants d’autors, és amè i de qualitat. I dos, perquè és un toc d’atenció que crec que hauré de tenir en compte. És una cosa que a vegades passa als que es dediquen a la gestió pública, que obliden (oblidam) que no són funcionaris per fer rodar la feixuga màquina d’una administració, sinó gent convocada pels mateixos habitants d’una ciutat o territori perquè els servesquin a través dels mitjans que puguin d’aquesta administració a partir d’unes premisses o d’una ideologia marcada de bell antuvi: és a dir, polítics.
I sí, tal vegada és cert que allò que pot semblar l’accés a la possibilitat de fer política, i per tant opinar sobre els temes i fer incidència en allò que interessa a la vida pública, queda un poc diluït. Accept de bones i primeres tot açò. I per aquest motiu no me sap greu que se’m retregui una cosa com aquesta. De fet, i crec que és important que ho digui ara i aquí, llegint la cita de diumenge passat, he pensant que continuo pensant el mateix. És clar que les coses evolucionen i tot s’ha de tenir en compte, i analitzar allò que escrivia sobre el dic de Ciutadella abans de tot l’ocorregut i que va acabar amb una acord multipartit, en el qual hi havia també el PSM, és fer un poc de trampa, perquè s’hauria de veure què ocasiona aquest acord, quins preus es paguen i què signifiquen en política les renúncies ideològiques en mor de la cohesió social. Igualment, malgrat el que va decidir el partit, que ho entenc perfectament en clau política, puc continuar pensant i subscrivint allò que aquell moment escrivia: el dic no s’hauria d’haver construït si tinguéssim en compte les qüestions territorials, econòmiques i de país.
En tot cas, sembla que el periodista anomenat ha trobat un filó en descobrir qui era el Joan Carles que intervenia a Xalandria, i amenaça amb més informacions per a la setmana que ve. És el seu deure i esperaré que posi a la llum pública altres opinions meves sobre la vida política, potser les meves filiacions ideològiques de caràcter independentista, per exemple, que açò té èxit assegurat. O les opinions sobre la colla dels d’ICM. Ara que, tal vegada, es queda amb les excel·lències de les coquetes de la Murada.
Visits: 0
La demagògia és molt fàcil de fer. Ja se’n cansaran. Ànims Joan.
No saben que han de fer i es passen el dia mirant blocs i imatges al youtube… Aquests es pensen intocables… Ànims Joan Carles, avui et donarem tot el suport necessari a Ferreries!
CUCURRUCUCÚ ELENA, CUCURRUCUCÚ FAS PENA… ELENAAAA DEEE BOOORBON!!!
Avui la cantam tots més fort que mai!
Ja hem parlat prou aquesta setmana, però Joan endavant. Crec que fa falta més gent dedicada a la política que sigui capaç dir el que pensa, sense embuts i amb la coherència del discurs que comenta n’Alex. Si, és el partit que t’ofereix una feina, però si et toquen a la porta és perquè el que penses els agrada.
Avui vespre aniré a Ferreries, a escoltar els Sonadors de Son Camaró.
Enhorabona Joan i que per molts d’anys puguis mantenir aquesta coherència.
Joan, endavant. No li temis. Ja saps qui està amb tu.
Gràcies pel suport, companys. Açò em demostra que hauré de fer més esforços per intervenir. Respecte a la postura dins del partit, és una cosa que em preocupa ben poc, la visió d’un grup de persones que funciona a toc de xiulet (quina traducció més lletja) és una visió que encara funciona dins els grans partits, la gran envergadura dels quals fa que es tapi molta porqueria que ens espantaria a tots, i a vegades potser és inevitable. Però és importantíssim que les persones tenguin la capacitat d’opinar, si no ja no ens hi queda res.
Ho hem xerrat qualque vegada, i crec que aquest és un bon toc d’atenció sobre el fet que quan traspasses l’esfera pública (i no només en l’àmbit polític, tu que també ets un personatge mediàtic en termes musicals) es fa difícil mantenir la coherència del discurs. Deu punts per la teva coherència a l’hora de tornar a establir i refermar el teu punt de vista ben fort i clar.
Tota la resta que podia dir ho ha expressat perfectament en Santi.
Amb un poc de sort, aquesta inesperada publicita torna a animar l’ambient xalandrier (sobretot ara que ve la tardor i tornen els best-sellers den Joel: 25 comentaris en dues entrades!)
Excel·lent Joan! i un punt per en Josep Pons Fraga.
Jo sóc dels que pens que si el port de ciutadella no es va ampliar abans no va ser per l’oposició popular, sinó per la incapacitat de la dreta ciutadellenca per posar-se d’acord en un projecte raonable. Passa cada dos per tres, somien tant i tan amunt que el final els projectes cauen pel seu propi pes. En aquest sentit crec que s’ha magnificat la posició del PSM. EL port s’hauria fet igual fes el que fes el PSM, el GOB i fins i tot el PSOE, perquè en Matas desesperat per fer grans obres el pagava i l’ajuntament de ciutadella hi estava d’acord. És cert que amb l’acord assolit es va deixar de banda la idea inicial de camp de golf i macro urbanització alhora que es van redimensionar les infraestructures terrestres (carreteres,…). Tanmateix Sóc dels que pens que no calia pactar. Només ha servit per desviar l’atenció i les culpes.
Je, je, Xalandria convertida en font d’inspiració de l’Ultima Hora, que bò. Si vivim coses veurem … Sort tens que al Diario Menorca no deu arribar internet per evitar que es mirin dones brutes 🙂
Ara en sèrio, trob molt valent per la teva part venir a Xalandria a reafirmar-te sobre l’escrit anteriorment. Enhorabona. Només esper que no et generi massa problemes de portes endins (que no hauria de ser així, però mai se sap). Jo per la meva part també vaig dir que n’opinava, del dic, dels equilibris polítics, i de la postura del PSM al respecte, però com que no estic políticament casat amb ningú segur que no surt pels diaris.
De ben segur que hi haurà segones i terceres parts sobre la teva ideologia a l’Útima Hora, però de que això et comporti o no problemes dependrà la credibilitat del teu partit. De fet jo pens que el problema que tenim aquí és que els polítis estan (esteu) en general massa sotmesos al partit, sense la llibertat d’acció que es veu a altres indrets. A jo m’agrada votar la gent, no votar els partits. I m’agradaria saber que la gent que vot té marge de maniobra independentment del seu partit. I és que ens fa falta una reforma electoral … no trobau ?