Xalandria

Sense reescriptura no hi ha bona literatura.  El que no és normal són les excepcions que confirmen la regla, que n’hi ha però poques, com correspon a les excepcions. No hi ha qui faci obres d’art com qui respira.  A més, he de dir que artista hom s’hi fa i que no hi ha predestinacions (aquestes coses passen quan hom s’ha format en una cultura de base catòlica). L’obra és i ha de ser fruit de l’esforç i del temps. El treball ha de covar abans de tornar a ser abordat. Aquest és el mètode, el meu mètode, la meva opinió -i, com sap tothom, les opinions són com els culs: cadascú té el seu.

Llegiu més

Views: 2

En l’escrit anterior afirmava que Menorca necessita universitat, tanmateix no qualsevol universitat es bona per Menorca. Hi ha universitats que serveixen i altres que no serveixen per res. En la segona part d’aquesta sèrie m’agradaria reflexionar sobre el model d’universitat. Quina mena d’universitat necessita Menorca? Permeteu-me que faci aquesta reflexió tot comparant el model universitari britànic i l’espanyol.

Els darrers 30 anys han estat marcats per un creixement espectacular de la universitat. El 1984 a l’estat espanyol existien 34 universitats, 4 d’elles privades, les quals comptaven amb 700.000 estudiants. Avui hi ha 77 universitats, 17 de les quals privades, 184 campus universitaris i 1 milió i mig d’estudiants. El creixement del sector universitari ha tingut un impacte molt positiu sobre el nivell formació de la societat. Avui 4 de cada 10 joves van a la universitat, un percentatge molt similar al de la Gran Bretanya o França. I no és una universitat especialment cara. Estudiar al Regne Unit costa només en matrícula prop de €4000 a l’any a pagar una vegada treballes i tens un sou mínim de €15.000. Els universitaris britànics quan acaben la carrera acumulen uns deutes de €20.000 de mitjana.

Llegiu més

Views: 0

Menorca és una illa il•lustrada que sempre ha donat un gran valor a l’educació. No és estrany que hi hagi des de fa molt anys angoixa per la desvinculació de Menorca amb la universitat. Cada any aquesta illa veu partir més de 1500 joves, alguns dels quals mai tornaran. La qüestió universitària és recurrent i transversal. Tanmateix encara no hem sabut trobar una resposta positiva. Ens movem entre el pessimisme del no hi ha res a fer, la queixa permanent sobre el cost de la insularitat i el maximalisme que no toca de peus a terra i somia en projectes impossibles. No ens hem plantejat adequadament la problemàtica universitària. Aquest és el meu punt de partida.

Aquest article és una adaptació de la conferència inaugural del curs de la UNED a Menorca la qual versà sobre la relació de Menorca amb la universitat. No és la meva intenció fer un repàs exhaustiu de la política universitària a l’estat espanyol sinó plantejar una reflexió personal sobre el present i el futur de la universitat a Menorca. Aquest article té dues parts. La qüestió que m’agradaria plantejar en la primera part és de caràcter geogràfic i fa referència a la difícil relació entre Menorca i la Universitat, és possible una universitat a Menorca, de Menorca o per Menorca? Contràriament al que opina molta gent, consider que no hi ha raons geogràfiques ni demogràfiques que justifiquen la manca d’una infraestructura universitària a Menorca. El problema de Menorca amb la universitat no és ni d’insularitat ni de dimensió sinó de desconnexió amb l’economia del coneixement.

Llegiu més

Views: 0