La via especulativa del creixement

per

Publicat al Diario Menorca dia 5 d’octubre de 2011 a la secció cartes des  de Newcastle

Som molts els menorquins espargits arreu del món que assistim amb impotència al soroll urbanístic que s’ha apoderat de la nostra roqueta amb l’arribada del nou govern. No passa setmana que la premsa insular no parli de ciment, gespa i nous amarraments. Aquesta setmana li ha tocat el torn al PTI i al PIC. Tot i les promeses de moderació (també urbanística) ja hi ha damunt la taula projectes per fer dos camps de golf, un hotel rural i un nou port esportiu a Cala’n Bosch. La gran feina de protecció del territori que s’ha fet els darrers 12 anys s’està destruint a una velocitat  vertiginosa.

Igual que ha passat a Anglaterra amb els Tories, els amants del ciment han trobat en la crisi un gran aliat per tirar endavant els seus projectes més controvertits. La mantra del nou govern és que per sortir de la crisi cal promoure el creixement econòmic i que això passa inevitablement per atraure inversions que portin l’etiqueta de turístiques. Es parla amb insistència de la necessitat d’eliminar els criteris subjectius que impedeixen que es materialitzin les tan desitjades inversions. Parafrasejant José María Aznar el problema segons el nou govern és l’existència d’un mini estat menorquí, d’una democràcia menorquina que oprimeix la llibertat empresarial.

Llegiu més

Views: 0

Octubre

per

El desè mes de l’any és valencià i revolucionari. Valencià per la conquesta un 9 d’octubre de Jaume I del País Valencià i els Premis Octubre de finals de mes, incloses totes les activitats paral·leles que fan xup-xup a la ciutat de València aquella setmana idíl·lica que alguns xalandriers hem tingut la sort de viure … Llegiu més

Narcís Monturiol

per

Avui, tal i com marca en el google, és el 192è aniversari d’aquest senyor. Com a vegades solem fer, aprofitam per xafardejar qui és aquest senyor o esdeveniment commemorat al poderós monstre de la xarxa. És l’inventor del primer submarí tripulat amb motor de combustió. Més enllà de la dada (cosa més que no coneixia, … Llegiu més

Llengua i educació

per

Article publicat ahir a la nova secció “Menorca al vol” del diari Menorca

No per formar part de l’entramat ideològic dels nous governants ni pel fet ser una promesa electoral amb la qual van concórrer als darrers comicis, deixen de ser sorprenents les mesures que pretenen adoptar els qui ens regeixen en matèria lingüística i educativa. Dic sorprenents perquè, malgrat tot, fugen dels consensos dels actors implicats, de l’autoritat lingüísitca i educativa competent, de les sentències dictades i la legitimitat constitucional de l’actual sistema d’immersió lingüística, de les recomanacions i informes de la Comissió Europea del Multilingüisme i dels imperatius legals del mateix Estatut d’Autonomia, votat al Parlament per una gran majoria (també pel mateix PP), així com una Llei amb plena vigència, la de Normalització Língüística, i tota la normativa que se’n deriva, que no és poca.

Tot en orris. I açò es fa per una suposada convivència lingüística i el més que repetit fins a la sacietat bilingüisme, que la sociolingüística (no una matèria científica en clau catalana, com alguns pensen, sinó una disciplina científica universal que té els seus orígens al segle XIX) ens ha ensenyat a analitzar en clau crítica. La llengua és una de les matèries que, quan es mescla en política, més conflictiva és. Segurament, la llengua i la identitat són els temes més controvertits en política, i és perquè els sentiments de pertinença acaben prevalent, per molt que es parli de llibertat o d’igualtat de llengües, en molts dels judicis emesos en la matèria. Açò ens pot ajudar a entreveure la veritable motivació de les mesures que es pretenen introduir en matèria lingüística a la nostra societat, i en especial a l’administració i en el món de l’educació: una reespanyolització i castellanització de la societat.

Llegiu més

Views: 0

La importància gens relativa de Josep Termes

per

Fa uns dies va morir l’historiador Josep Termes. Des de llavors he pensat en fer una entrada aquí per mirar d’explicar l’absoluta importància de l’obra historiogràfica d’aquest gran historiador català. Per tal de no enfadar-me gens amb les cròniques que es publiquen quan alguna personalitat traspassa, m’he refugiat només en els articles que els professors … Llegiu més

Quan tot el que és sòlid s’esvaeix en l’aire

per

Vivim en un moment realment desconcertant en què – com diria Marx – “tot el que és sòlid s’esvaeix en l’aire”. Ens hem de remetre als anys 30 del segle passat per trobar un moment similar amb les conseqüències que tots coneixem. Les receptes del segle passat han deixat de funcionar, l’impensable ja està passant, institucions que crèiem robustes han deixat de ser-ho. En un moment com l’actual tothom busca certeses on agafar-se. De respostes en circulen moltes, potser masses i tot. Ara bé el moment actual no admet preceptes tancats ni respostes caducades. Ara més que mai fa falta debat, compromís i obertura de mires.

moneda-euro

Hi ha un corrent d’opinió cada vegada més important que ens diu que el problema és de democràcia. L’argument principal és que si els partits polítics (i els cacics regionals) perdessin el monopoli del poder i tots els seus privilegis, els problemes s’arreglarien. Jo també crec que és necessaria una resposta profundament democràtica a la situació que vivim – una democràcia de les persones i dels pobles – tanmateix estic cada vegada més convençut que els problemes de fons ni es curen amb democràcia ni es redueixen a una qüestió de democràcia. Una millora de la qualitat democràtica aconseguira que es repartissin millor els sacrificis i poca cosa més.

Llegiu més

Views: 2

Alzheimer Social

per

Portada del llibre

L’atzar, a les biblioteques, dóna sorpreses força agradables. Fa un mes vaig treure en préstec, entre d’altres, La biblioteca de noche, d’Alberto Manguel. El llibre, jo no el cercava, però era al prestatge d’obres sobre biblioteconomia, esperant-me, i no vaig poder-li dir que no. Del mateix autor, l’estiu passat ja havia llegit Una historia de la lectura, més que interessant. Ara, en tost del fet de llegir, Manguel es centra en les biblioteques, en els llibres i en els llocs on aquests s’agombolen.

Després d’uns primers capítols vacil·lants (trob prou exhibicionista i poc justificada la descripció que es fa de la biblioteca de l’autor), n’hi ha un d’antològic, “La biblioteca como isla”, que reflexiona sobre l’encaix de la lectura, els llibres i les biblioteques en açò que anomenam postmodernitat, és a dir, en el nostre món actual. Manguel ho fa a partir d’una paràfrasi de Robinson Crusoe, de Daniel Dafoe, obra en la qual el protagonista reconstrueix una civilització a partir d’un llibre, la Biblia. Tot molt del segle XVIII, per cert. Quan Manguel es refereix, però, al món actual, no sé si líquid o hipermodern, no pot evitar ser pessimista. “Si un visitante del pasado llegara hoy a nuestras ciudades civilizadas, uno de los aspectos que más podria sorprender a ese anciano Gulliver serían nuestros hábitos de lectura”. Aquí cita els grans centres comercials on es venen llibres, grans i bones biblioteques, llibres virtuals, grans lectors…, sense que tot açò doni com a resultat l’existència d’una societat lletrada.

Llegiu més

Views: 0

Pedres

per

S’ha posat de moda darrerament erigir muntets de pedres a llocs com Cavalleria o Favàritx. No sé d’on surt açò, però he de reconèixer que me fa una ràbia terrible (digueu-me intolerant). Record que ho vaig trobar a Formentera, per aquell tros de la Mola, que és molt rocós, deu fer cosa de tres anys … Llegiu més

I perquè precisament ara?

per

Divendres dia 2 de Setembre no només passarà a la història per ser el dia del pregó – el primer en què es fa un primer toc de flabiol i una hissada de la bandera (que igual que amb l’estelada no està reconeguda per la constitució). També passarà a la història per ser el dia que es va trencar definitivament el consens constitucional, tal com pretenien des de finals del 90 Aznar i Pedro J. El guió s’està complint a la perfecció: Vayasé senyor gonzález, AznarCarod, Reforma fracassada de l’estatut, sentència del tribunal constitucional, consolidació de l’independentisme com a projecte de masses, Crisi econòmica que fa insostenible l’estat de les autonomies, Derrota sense pal·liatius del projecte tant espanyol com català PSC, ruptura del consens constitucional…… S’accepten idees per continuar-lo.

La reforma constitucional feta a corre cuita i entre vestidors visualitza el final d’una etapa política, una etapa que es basava en un acord entre 5 grups socio-polítics (això sí fet a punta de pistola): el feixisme, la dreta moderada, l’esquerra oficial, l’esquerra alternativa i federalista i el catalanisme. Dels 5 grups dos s’han fusionat (el feixisme i la dreta més moderada) i dos més ara que no hi ha pistoles han estat expulsats del jardí de l’Edèn. Ara només hi resten el partit de Cánovas i el club de fans de Sagasta – i aquest segon amb gravíssims problemes electorals. Per rematar la jornada es va fer públic un ultimàtum de 2 mesos al govern Català perquè faci el castellà una llengua vehicular.

Llegiu més

Views: 0

Quan Maó és una festa

per

poti poti de temàtica maonesa, carta publicada al Diario Menorca dia 31 d’agost de 2011

Les festes de Gràcia ja són a tocar. Aquest any però no hi seré present. Les viuré una vegada més des de Newcastle. No hi faltarà una pomadeta en arribar de fer feina, una telefonada amiga des de la plaça i un lament per no haver reservats bitllets en el darrer vol de l’estiu. No ser-hi per Gràcia és sense dubte un dels aspectes més desagraïts de viure a Anglaterra.

corregudes des cós

Maó – una ciutat sòbria com poques – reviscola amb les festes de Gràcia. Que n’és de polit veure els carrers plens de gent, les cases obertes i les taules parades. Són uns dies entranyables marcats per uns rituals que no sempre surten al programa: vermut a la morada, sortida de sa colcada, primera pomada al carrer de Sant Jaume, passeig per s’Arraval i es Cós de Gràcia, aturada a ca na nineta, baixada pes carrer de Gràcia, una pomada amb un amic que feia anys que no veia, arribada a sa plaça quan ja es fa fosc. I l’endemà berenar de coca i xocolati, cavalls i més cavalls, frustració per unes botes que sempre se’m resisteixen, dinar a can Tomeu, xerradeta mentre veim ses corregudes i darrer toc de flabiol. Gràcia és una festa polièdrica que reflecteix l’extraordinària diversitat de Maó. Cadascú les viu d’una manera diferent, però tots just feim poble

Llegiu més

Views: 0