Xalandria

Publicat a Diario Menorca 2 Juny 2014

Les eleccions europees del 25 de Maig ens han deixat un paisatge electoral irreconeixible, tant a Europa com a l’estat espanyol. Els canvis són tan profunds que la ressaca es farà notar estona. Aquesta és, molt resumidament, la meva lectura del 25M.

La primera notícia d’aquestes eleccions és l’augment de l’extrema dreta europea. Han guanyat a Dinamarca, el Regne Unit i molt especialment a França. Tant la victòria del UKIP com la del Front nacional posen en entredit la viabilitat del projecte europeu. El somni d’Europa ha esdevingui un  malson i no és gens clar que pugui sobreviure. Les causes del terrabastall són diferents a cada país però hi ha un element comú en tots els casos que no és altre que la incapacitat d’Europa per donar resposta a la crisi. Enlloc de protegir els ciutadans,  Europa s’ha convertit en una corretja de transmissió del consens neoliberal. No hauria d’estranyar a ningú que el populisme xenòfob creixi més allà on hi ha una tradició democràtica més sòlida. Ni a Anglaterra ni a França el populisme xenòfob és vist com una solució autoritària a la crisi sinó com un intent de preservar la democràcia pròpia davant els embats de la globalització Europea. L’Europa benpensant vol trencar amb el consens europeu però el camí que ha escollit té un preu molt alt per a la convivència.

Llegiu més

Views: 0

Article publicat al Diari Menorca, 5 maig del 2014

La setmana passada Bauzà va anunciar la seva mesura més populista, la reducció d’un terç de diputats al parlament. La proposta es justifica pel seu estalvi econòmic que es calcula en 11 milions. Si bé l’austeritat és la consigna, la motivació real és electoral. La gran preocupació de Bauzà no és l’austeritat sinó l’oposició – la qual podria arruïnar la seva prometedora carrera de ministre. Esteim davant una proposta profundament antidemocràtica feta per un home desesperat que sap que només podrà guanyar tot fent trampes. Es tracta de reduir representativitat per així assegurar-se la majoria absoluta, és a dir de gastar menys en democràcia per gastar més en sobresous.

La proposta és una més d’una llarga llista de retallades democràtiques. Ja he perdut el compte de totes les iniciatives que ataquen directament els nostres drets i llibertats. Tot plegat és un exercici de cinisme polític sense precedents. Retallen diputats, a qui podem democràticament deixar sense feina cada quatre anys, per reforçar càrrecs no electes que no controla ningú. S’omplen la boca de transparència mentre promouen una targeta blava que legalitza el suborn. Prohibeixen els nostres símbols mentre prolifera la simbologia feixista als camps de futbol. Promouen la nostra austeritat mentre el president amb tota la cara del món continua cobrant d’una farmàcia que factura centenars de milers d’euros de la institució que presideix. Persegueixen la nostra llibertat mentre fomenten el seu clientelisme.

Llegiu més

Views: 0

No és el primer cop que rep un whatsapp, sms o correu electrònic que me convida a participar en una votació en algun diari —sobretot en l’únic que tenim a l’illa—, especialment quan el marcador parcial no reflecteix els gustos dels emissors de la crida. Bé, si ho dic és perquè no faig cas d’aquests missatges: no vot. No cal que me n’envieu més. Sé que us empeny la major de les bones intencions, però crec que perdem el temps i les energies. I, d’ambdues coses, no ens en sobra gens.

Llegiu més

Views: 0

Article publicat a Diario Menorca 14 d’Abril de 2014

El dia d’enganar – April Fools’ Day – Tadeo garantia a les pàgines del diari Menorca la protecció de les platges verges. El president també desmentia un acord amb la promotora Edivissa per permetre 900 places hoteleres i un camp de golf al municipi d’Alaior. Tot i que no era la intenció les dues cròniques podien ben passar per una innocentada. Pocs dies abans el GOB havia advertit que tal com està redactada la Norma Territorial Transitòria espais tan emblemàtics com Macarella, Cala en Turqueta, Algendar o El Pilar quedaven en mans de determinades operacions urbanístiques.

La política urbanística del Consell ha resultat ser un gran engany. Van entrar amb les masses de rompre i tres anys més tard, encara és l’hora que compleixin la principal promesa electoral– una modificació del PTI que ajudi a impulsar l’economia de Menorca. L’engany es veia a venir des del moment que van confiar la redacció de la norma a un dels personatges més foscos de la política menorquina, Cristóbal Huguet, que a més d’enrabassat ha resultat ser ineficient. Un polític dels 80 no era la persona més adequada per adaptar la política territorial al segle 21, ni que fos per liberalitzar-la.

Llegiu més

Views: 0

La meva crònica de l’11M publicada al diario Menorca dia 17 de Març

«Cuando vi que se usaba como arma electoral, sentí el mayor sentimiento de asco que he sentido jamàs.» (el Gran Wyomin)

Faltaven pocs minuts per a les 8 del matí quan els diaris anuncien que hi ha hagut una gran explosió a Madrid. Era un dijous 11 de març i faltaven pocs dies per a unes eleccions generals que mai vaig creure que Rajoy tenia guanyades. Com cada matí, repassava la premsa abans de començar a treballar. Era el meu darrer any de doctorat a Durham i duia un ritme de feina frenètic. Els esdeveniments de les properes 72 hores no van ajudar-me gens ni mica a concentrar-me en la meva tesi.

A mig matí vaig pujar a l’Sky Lab per fer un cafè. Feia mitja hora que Ibarretxe amb cara de pànic havia fet unes declaracions duríssimes contra ETA. Poc després Otegi desmentia amb rotunditat que ETA hi tingués res a veure. A l’Sky Lab no és parlava de res mes. Record especialment els comentaris neguitosos de Luiza Bialasiewicz, especialista en geografia política. Els vaig dir que encara era prest per saber que havia passat, que les declaracions d’Otegi em feien dubtar i que les reaccions viscerals eren molt comuns a Espanya. A Anglaterra la cobertura era molt important però estaves lliure de la pressió emocional que ja es desfermava als mitjans espanyols.

Cap el migdia l’ambient s’enrareix. A la 1.30 Acebes afirma que no té cap dubte de la responsabilitat d’ETA. Em ve la imatge d’Ibarretxe emmanillat. Minuts mes tard Vilaweb treu l’editorial mes valenta que ha fet mai on es qüestiona l’autoria de l’atemptat. A poc a poc els mitjans de comunicació britànics, i molt especialment la BBC, comencen a distanciar-se de la versió oficial. Es creen dos mons paral·lels. El de la premsa espanyola que només parla d’ETA – «Matanza de ETA en Madrid» titula «El País» – i el de la premsa internacional que parla obertament de terrorisme islàmic. Aquell dia la premsa espanyola va perdre tots el papers i encara no els ha recuperat.

Llegiu més

Views: 2

Nova entrega de les cartes des de Newcastle publicada al Diario Menorca dia 17 de Febrer.

Benvolguda Batlessa

Si un dia mai s’atura a ca nostra li ensenyaré l’avió de l’avi en Jaume. El va fer l’any 1939 a la presó, al castell de Montjuïc, mentre esperava que dictassin sentència. L’avió és una rèplica en miniatura del que pilotava durant la guerra. L’avi en Jaume de la guerra no va explicar-nos gairebé mai res. La guerra el va deixar sense paraules. Tot el que va ser capaç de dir-nos ens ho va dir amb aquest avió. Aquest no és per tant un avió qualsevol. Parla de l’orgull d’un jove a qui li agradava molt volar, de la ràbia d’un militar sempre lleial a qui li van robar el futur i la dignitat, i sobretot de la por d’un pres condemnat per auxili a la rebel·lió per un consell de guerra sumaríssim. Aquesta por el va acompanyar sempre. Potser el detall que fa posar més la pell de gallina és el nom de l’avió. Es diu Maria en honor a qui mesos més tard es convertirà en la seva esposa.

Quan vau anunciar que erigiríeu un monument a les víctimes de l’Atlante em va venir immediatament la imatge de l’avió de l’avi – el nostre monument particular a la memòria d’una guerra terrible. La tragèdia de l’Atlante va ser una de les pitjors de la guerra civil a Menorca, sense cap dubte la taca més negra dels defensors de la república. Es van assassinar a sang freda i sense cap mena de judici, 75 persones innocents, entre elles dos germans d’un amic de la família a qui tan aprecio. Les víctimes de l’Atlante es mereixen ser recordades amb dignitat. Ara bé no de la manera que voleu fer-ho.

Llegiu més

Views: 0

Article publicat al Diario Menorca dia 28 de Gener de 2014

Aquesta legislatura ve marcada per una creixent politització de la societat menorquina. Mai s’havia mobilitzat tanta gent i per causes tan diverses. Ho podem comprovar a les pàgines de l’anuari que cada any distribueix el Diario Menorca. Aquest any tot eren rotondes desproporcionades, dragats sense garanties, desnonaments salvatges, llaços quadribarrats, vagues educatives, i la manifestació més gran de la història de Menorca. Hi ha un àmbit però que se n’escapa d’aquesta creixent politització, els ajuntaments. Amb alguna excepció, la política municipal ve marcada per una tranquil·litat que ja voldrien Tadeo i Bauzà. L’epicentre del debat és ara més amunt.

Pels que han viscut la política municipal de prop, el creixent desinterès és motiu de desànim. Per molts l’apatia és interpretada com un signe inequívoc que el PP en té per anys de seure dalt la Sala. Jo no compartesc aquesta lectura. Per mi el desinterès cap a al política municipal és, més aviat, un signe de la seva creixent inutilitat. La crisi ha deixat els municipis sense diners i les reformes impulsades pel ministre Montoro sense competències. Els ajuntaments es troben en una posició difícil, amb tots els problemes del món i sense eines per actuar. No és estrany que hi hagi tan poca gent que vulgui participar en una democràcia local tan desfigurada.

Tanmateix el que passi als ajuntaments tindrà una importància cabdal el 2015. A Menorca els canvis polítics sempre han començat als municipis i res fa pensar que aquesta vegada sigui diferent. El 2015 totes les mirades estaran posades en Maó que el 2011 va decantar la balança cap a la dreta. Els maonesos volien un canvi i el PP era l’únic que estava en posició d’oferir-lo. Si bé la seva victòria va ser inqüestionable, és important no deixar-se enlluernar pel número de regidors que van obtenir. Hi va haver més de 2000 persones que van votar a candidatures que no van obtenir representació dalt la Sala. Això va donar un plus de representativitat al PP molt notable. Amb els mateixos vots el PP podria haver tingut 2 regidors manco si una part d’aquests 2000 vots s’haguessin traduït en escons.

Llegiu més

Views: 0