No és un blog qualsevol més, aquest és menorquí!
[Per al recital “Rompre Barrots” vaig traduir tres contes. Només en vaig llegir un (i un fragment d’una entrevista a l’escriptor basc), que vaig publicar aquí la setmana passada. Avui, per tant, complet l’entrega]
Continua llegint «Joseba Sarrionandia: dos contes més»
Impactes: 0
[Aquests són els textos que vaig llegir al recital literari “Rompre barrots”. No m’havia enfrontat gairebé mai al repte de traduir un text literari. Hi he passat una penada, i açò que partia no de l’original en èuscar sinó de la traducció al castellà feta per l’autor. Quan me van convidar a participar a l’acte, no vaig dubtar a triar aquest escriptor.]
Quina ha estat la major dificultat amb què us heu trobat a l’hora d’escriure?
Vaig trobar grans entrebancs a la presó; en algunes situacions era gairebé impossible escriure. A la nit, per exemple, quan apagaven els llums; a vegades els funcionaris em robaven els papers, en els trasllats no me deixaven dur les meves coses, etc. Tot era un desastre, però no només per a escriure, sinó també per a viure, perquè a la presó posen molts impediments perquè hom pugui ser humà.
Continua llegint «Rompre barrots: Joseba Sarrionandia»
Impactes: 0
Article Publicat dia 10 de Novembre del 2014 al Diario Menorca
Escric aquest article sense saber que ha passat amb el 9N a Catalunya. Independentment del resultat, ahir no va ser un dia qualsevol. La consulta sobre el futur polític de Catalunya és el desafiament polític més important des de la mort de Franco. Ara bé no és l’únic desafiament a l’actual distribució de poder a l’Estat espanyol. N’hi ha un altre que està guanyant força per moments. Es tracta de Podemos a qui la darrera enquesta del CIS situa com la primera força amb intenció directa de vot.
Són molts els que ja tenen la papereta de Podemos dins el sobre esperant la propera convocatòria electoral. Si visqués a Madrid segurament jo també la tindria. I la tindria no perquè m’agradi especialment Pablo Iglesias sinó perquè la destrucció creativa del sistema mai havia estat tan necessària. Els ciutadans estan farts de l’espiral de corrupció i insolència en què entrat l’estat espanyol. L’únic que pot aturar aquesta espiral és un trencament democràtic amb un estat claveguera. El trencament que no es va fer durant la transició.
Impactes: 0
9:00
I amb el somriure la revolta
16:36
Avui no em puc desferrar del twitter. Tenc aquella intranquil·litat pròpia dels grans dies. Tots els signes són extraordinàriament positius. Amb molta probabilitat se superaran els 2 milions de vots. Crec però que no arribarem als 3M. La cosa es quedarà en 2 milions i mig, mé o manco la mateixa dades que les últimes europees.
EL 9N és el primer gran desafiament del sistema constitucional del 78. Per primera vegada un procés polític és capaç de superar la gran barrera que és la constitució. Avui s’oposen dues lògiques, la lòguica de la Brigada Aranzadi i la lògica de la gent. Els grans derrotats són els que volen resoldre els conflictes polítics amb la constitució (reinterpretada per ells mateixos). Els conflictes polítics es resolen amb les urnes i els pactes.
21.39
Mas ha guanyat la partida a Rajoy. El gol és de dimensions estratosfèriques. És això la fi política de Rajoy. Jo crec que sí. Ha estat incapaç d’aturar tot açò. Era la seva promesa. Una dada important a tenir en compte és la quantitat de vots gens menyspreable que aposten pel Sí/No i NO. El missatge és clar. El futur de catalunya l’han de decidir els catalans sigui per dir Sí o NO. Negar la democràcia no porta enlloc.
M’he mirat una part del Salvados. En Llach ha estat impressionant
22.01
No voldria platejar aquest debat com una confrontació entre Mas i Rajoy. No és açò. El que vull dir és que uns han estat capaç de fer una aposta democràtica. Els altres s’han tancat en la constitució. Avui ha guanyat la gent, el poble de Catalunya. Ha guanyat la democràcia. Ha perdut la política miopa del PP. Han guanyat tots aquells que es van comprometre amb una solució democràtica. Han perdut tots aquells que van intentar aturar la democràcia. Hi haurà un abans i un després d’aquest 9 Novembre. A partir d’avui serà molt difícil parar als peus als processos democràtics.
22:10
Ha esta un procés electoral rar. Els resultats no tenen massa interès. Serà el 75 o el 85%Sí Sí? Era més emocionant veure les cues del matí que l’escrutinit del vespre.
Em costa molt analitzar que pot passar. Realment no en tenc ni idea. No és pot prolongar aquesta situació massa més temps. El sobiranisme té un momentum impressionant i no el pot perdre. La unitat sembla difícil. Es possible que a Espanya passin coses abans que a Catalunya plantegi el repte final. Esteim en terra desconeguta
Per cert L’estat espanya ha jugat un paper molt trist. Amenaces que no porten enlloc, incapacitat per liderar la situació, premsa arrogant que viu als mundos de yupi, guerra bruta sense precedents.
23:10
Ja és hora d’anar al llit i encara no sabem la dada definita. En qualsevol cas, la cosa ha anat molt però molt bé. (els rumors posen la cifra molt a prop dels 2.5 milions, brutal) Com diu en Joel ens continuaran menyspreant la realitat és tossuda. Espanya ja no controla una part del seu territori. La pantalla final està a punt d’activar-se amb més força que mai. I tot perquè el poble així ho ha volgut. Un poble plural i complex però ferm.
Mas ha dit en anglès que segurament hi haurà eleccions els primers mesos del 2015. En català no ha dit res
Impactes: 0
Article publicat a Diario Menorca dia 27 d’Octubre de 2014
El 9 de Novembre fa temps que està marcat en vermell a les principals cancelleries de tot el món. És el dia que se celebra la consulta sobre el futur polític de Catalunya, una consulta que no només amenaça la unitat d’Espanya sinó que afecta també la complexa geopolítica Europea. Després d’uns dies de molta confusió tot indica que el dia 9 hi haurà urnes i paperetes però que no serà el dia D de la independència de Catalunya..
Que ha passat?
Ha passat que el catalanisme ha arribat molt més lluny del que ningú mai s’hauria imaginat. Per primera vegada a l’estat espanyol s’ha convocat una consulta on es demana als ciutadans si volen la independència. El referèndum s’ha convocat després d’una de les mobilitzacions ciutadanes més grans que s’han celebrat mai a Europa. Són molts els que pensaven que la sempre tan pragmàtica Catalunya arronsaria a les primeres de canvi. Idò no. El catalanisme ha aguantat estoicament una guerra bruta marca Espanya i s’ha plantat a les portes del referèndum.
Ha passat que, tal com era d’esperar, l’estat espanyol ha prohibit la consulta sense oferir res a canvi. Rajoy s’ha enrocat en posicions intransigents que fan olor a post guerra. La intransigència de l’estat no ha fet més que accelerar el xoc de trens, tot transformant un procés d’independència ple d’incerteses en un procés democràtic amb una força imparable. Cap altra país europeu hauria actuat de la manera que ho ha fet Rajoy. Bé sí un Sèrbia, i així li ha anat. Algú ens haurà d’explicar perquè el govern del PP ha actuat així, per tradició política o per manca d’intel·ligència.
Ha passat que en el darrer moment el xoc de trens s’ha evitat. Després de la fulminant prohibició del tribunal constitucional – òrgan d’una més que dubtosa credibilitat democràtica- Artur Mas ha substituït la consulta per un procés participatiu molt similar. Amb aquest moviment Mas guanya temps mentre el procés entra en temps de descompte. El nou 9N no serà una consulta homologable amb un cens propi. Serà un succedani de consulta que, com deia Antonio Baños, tindrà «la inútil potència que va tenir la consulta d’Arenys de Munt». Amb aquest moviment Mas ha situat la pilota al terrat dels ciutadans.
On som?
Continua llegint «El nou 9 (N)»
Impactes: 0
Maó, 10 d’octubre de 2014
De la darrera novel·la de Maite Salord, L’alè de les cendres, editada per Editorial Arrela, se n’han fet ja tot un seguit de presentacions. La primera, a l’agost, dia 20, a Ciutadella, va aconseguir una assistència com, segurament, mai no s’havia vist a l’illa. Una fita: més de dues-centes persones reunides al voltant d’un llibre. També s’ha presentat a Mallorca i, en doble sessió, a Barcelona, i sempre amb un èxit de públic més que notable. Finalment, el tour de presentacions de L’alè de les cendres arriba a Maó.
Continua llegint «Presentació de L’alè de les cendres, de Maite Salord»
Impactes: 0
Mai no he acabat d’escatir quina és la pronuciació correcta del nom d’aquest grup, Uriah Heep. Aquest detall, en un text escrit, no té gaire importància. Més en tindria si l’hagués de pronunciar en alguna botiga anglòfona de discos, tot i que per ara no n’ha estat el cas.
Impactes: 0
Carta des de newcastle Publicad aa Diario Menorca dia 29 de Setembre de 2014
El cap de setmana passat es va celebrar una fira britànica a Maó. El programa incloïa una recreació històrica de la cerimònia de traspàs de Menorca als espanyols, una exhibició dels Red Arrows i com és habitual mercats medievals amb pernils ibèrics (!!) , cercaviles musicals i la ja tradicional repicada de campanes de Santa Maria. Sóc un maonès que fa una pila d’anys que viu al Regne Unit i no em puc estar de dir que l’Anglaterra que els maonesos van poder tastar en aquesta fira no la reconec per enlloc. Aquesta era una Anglaterra imperial i militarista sense classe obrera ni diversitat ètnica. És l’Anglaterra d’aquell himne que tant em desagrada “Rule, Britannia! rule the waves: Britons never will be slaves”
Britannia són les desfilades miliars de l’11 de Novembre, són els castells de Harry Potter, són les agulles d’Oxford, els canals de Cambridge, són els al·lots uniformats que van escola, és el canvi de la guardia davant de palau, és Buckingham Palace, és la torre de Londres amb els seus falcons, és la Navy reconquerint les Malvines, és la gespa perfectament tallada dels seus jardins, és el Yorkshire Tea (que per cert és cultiva a Sri Lanka) i el UKIP de Nigel Farage. Certament Anglaterra és açò però no només açò. Em sembla terriblement injust reduir un país tan divers a un visió tan estereotipada i carrinclona, més pròpia de Gibraltar que de Newcastle, des d’on escric.
Impactes: 0
El darrer punt que tracta l’informe de la Xarxa Cruscat, que ens ha servit de fil conductor en l’anàlisi de la situació actual de la llengua catalana, és el de les institucions públiques i la projecció exterior. La conclusió més important a què arriba és que hi ha una evident descohesió de la comunitat lingüística, entre d’altres motius per la poca fluïdesa en les relacions administratives (difícils per se des del moment en què hi ha un impediment constitucional a la feina conjunta entre diverses comunitats autònomes).
Impactes: 0
Pel que fa a la presència de la llengua catalana en l’àmbit del consum mediàtic, l’informe de la Xarxa Cruscat palesa una dinàmica positiva en premsa, ràdio i televisió a Catalunya i Andorra. En canvi, el consum és minoritari a les Illes Balears i al País Valencià (recordem que en poc temps, els valencians han vist desaparèixer dels seus receptors els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i els de Ràdio Televisió Valenciana). Finalment, és a la xarxa, a internet, on hi ha les dades més favorables a la llengua catalana, especialment a la Wiquipèdia o a Twitter.
Impactes: 0