Pregó de les festes de llucmaçanes 2013

Estimats amics i amigues de Llucmaçanes.

Des de fa unes quantes setmanes, hi ha una qüestió que em fa ballar es cap. Com es fa un pregó? Ho he demanat a amics i coneguts i ningú m’ha pogut recomanar cap manual del bon pregoner. I com que Llucmaçanes cau abans de Gràcia, tampoc em puc inspirar amb la pregonera d’aquest any. Podria mirar de fer-vos riure. Ara bé si ho intent crec que sortireu tots deveres cap as bar a fer un ginet. Només hi quedarà na Pili aguantant sa ruixada. Fa una pila d’anys que visc al Regne Unit, tanmateix d’humor anglès encara res de res. Em sap greu però no sé fer riure i tampoc sóc de llàgrima fàcil.

llucmaçanes

Tot i la meva ineptitud he acceptat aquest envit sense pensar-m’ho ni un minut. I és que ser pregoner del teu poble, de la teva pàtria, és per ventura un dels honors més grans que et poden fer. I sí Llucmaçanes és, en es sentit més literal de la paraula, la meva pàtria, açò és, la terra dels pares, la que han treballat i han estimat els meus avantpassats. Com diria es gran poeta d’Es Castell n’Àngel Ruíz i Pablo la pàtria és la terra que estimes i coneixes millor

És la meva, i la sospir.

La conec, la pàtria mia,

de lluny, com coneixeria

la mare que em va nodrir.

Des de l’estima que tenc cap el poble que m’ha vist créixer us voldria proposar un petit recorregut per Llucmaçanes. Aquest recorregut ressegueix el nostre paisatge entranyable. Us parlaré de les pedres, les plantes i els camins, de les cases, les piscines i els jardins que donen forma al nostre paisatge. Us parlaré també de persones que habiten, cultiven i estimen aquesta terra. Amb aquest pregó us voldria convidar a fer el turista per Llucmaçanes. Perquè aquest és un paisatge modest però bell on passen coses extraordinàries. Segur que em deixaré moltes coses sense dir. Disculpau-me pels silencis i inexactituds que hi pugui haver.

Llegiu més

Views: 2

La temptació populista

Article Publicat a Diario Menorca dia 3 de Juny de 2013

Era un diumenge al matí del 2004 dies abans d’unes eleccions europees. Encara no teníem cotxe i havíem agafat un autobús per anar a la platja. En sortir d’Exeter, la ciutat on vivíem, vam passar davant una casa on havien penjat una pancarta electoral que deia “NO TO EU MASS MIGRATION” (No a la migració massiva d’Europeus). Estava firmada per un partit fins llavors desconegut – United Kingdom independence Party més conegut com UKIP. Tot i que la pancarta anava clarament dirigida als polonesos, en veure-la em va entrar un calfred. Si no existís la UE jo no hauria agafat mai aquell autobús. Vuit anys més tard UKIP ha deixat de ser una anècdota anti-Europea i és ara una força ascendent a Anglaterra. Sempre amb una pinta de cervesa a la mà, l’inefable Nigel Farage ha situat el seu partit al centre del debat polític.

nigel farage

Llegiu més

Views: 0

S’àvia Nena

Na Nena va néixer al camp. Era una madona que, després de viure en diferents llocs (a Morella Nou hi van néixer els fills, a Rafal Vell va veure la gran nevada…), es va establir, amb l’avi i els quatre fills, al maonès carrer des Frares, on van tenir-hi botiga de queviures. A ca s’àvia, de petits, berenàvem coques d’Alaior amb nocilla casolana (feta a base de llet condensada i nestquick). I, amb el mos a la boca, vèiem, a la tele, La cometa blanca i, els dissabtes, en Rocky Torrebruno.

Llegiu més

Views: 1

Endevinalla

El poema és vell, però l’acasió m’obliga a airejar-lo: Endevinalla Manca normalització A la nostra toponímia. Hon? A la hac del teu no:m. (Ignasi Canyardet) Views: 0

Poesia al Ramis!

El poeta mallorquí Bartomeu Fiol ho diu ben clar: “No oblidem que la poesia és llenguatge oral abans de res, que l’oralitat li és absolutament consubstancial”. Aquesta és una idea en la qual insisteix al llarg del recull d’articles periodístics intitulat Sobre la parenta pobra i altres escàndols (1996-1999): “és factible i convenient recordar que … Llegiu més

Minorca and mercury (all included)

[Pel seu evident interès, ens fem ressò d’aquest text de reflexió al voltant de la polèmica que s’ha generat arran del dragatge del port de Maó] Per desgràcia, d’amenaces d’agressió al territori anem ben servits. L’aprovació per part d’Autoritat Portuària de Balears (APB) del dragatge del port de Maó, però, per com s’ha portat a … Llegiu més

Comiat de n’Àngel

[Aquest és el text que vaig llegir el passat dia 1 de març a Tavernes de la Valldigna en l’acte d’homenatge a Àngel Mifsud] Just abans de Nadal vam acomiadar n’Àngel en una cerimònia molt emotiva celebrada al cementeri de Ciutadella, a Menorca. I encara avui, i més avui, a Tavernes de la Valldigna, el … Llegiu més

Escolis sobre commemoracions i recreacions històriques

Aquest matí hem comprat el dinar a una botiga de menjars preparats. No ho tenim per costum, però avui era l’opció més fàcil per evitar perdre un panxó. A la botiga, en haver pagat, he agafat un document intitulat «Mahón medieval», una espècie de programa d’actes de l’ajuntament maonès de cara a la diada de Sant Antoni, el 17 de gener. Amb una primera ullada, el díptic m’ha fet pensar immediatament amb el calendari d’enguany que ha fet l’editorial Arrela, que es dedica a la història de Menorca. I no he pogut evitar comparar-los.

Llegiu més

Views: 1

Glòria Incerta.

Versió actualitzada de l’article que ha publicat el Diari Menorca el 29 de Novembre.

He seguit amb especial interès els tres mesos de rauxa independentista que han sacsejat Catalunya i que han culminat amb una nit electoral inesperada amb uns resultats complexes i mals de gestionar. Mai abans unes eleccions catalanes havien despertat tant d’interès internacional. Tota la premsa britànica n’ha parlat i molt. I en general n’ha parlat molt bé, destacant, per exemple, l’espoli fiscal. No debades la independència de Catalunya té una dimensió Europea important, podria fins i tot desestabilitzar L’Euro. Deia el Financial Times que La crisi ha fet caure molts governs però encara no ha trencat cap país, però que açò podria estar a punt de passar amb Espanya.

S’ha parlat molt des de Madrid del fracàs d’Artur Mas. Ara bé la dada més rellevant d’aquestes eleccions catalanes és que hi ha per primera vegada una majoria parlamentaria clara a favor d’un estat propi. Ara hi ha 87 diputats a favor del dret a decidir, un mes que a l’anterior legislatura, i només 48 en contra. CIU tota sola ja té més diputats que les tres formacions unionistes juntes. Ai xò no havia passat mai abans. A les anteriors eleccions només 14 diputats van ser elegits amb un programa independentista. I això ha estat així amb una participació rècord del 70%. Com deia Vicent Partal a Vilaweb “la victòria és sobiranista i la resta és propaganda.” Els catalans han avalat per àmplia majoria la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació dins la legislatura que ara comença.

Llegiu més

Views: 0

Un parell de textos sobre llengua i cultura

El primer cap de setmana de novembre d’aquest 2012, per a un servidor, ha estat intens, culturalment parlant. He tingut la sort de poder presentar dos actes força importants: la conferència “Antoni M. Alcover, 150 anys”, de Magdalena Gelabert, en el marc de l’homenatge que el Consell Insular de Menorca ha fet al lingüista mallorquí, d’una banda, i la lectura literària “Lletres Dites”, que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha organitzat a Ferreries, en el marc de la Fira del Llibre en Català, de l’altra. En ambdues ocasions m’he permès la llicència d’anar més enllà de la presentació dels participants i he inclòs en els parlaments referències a la situació de la llengua i la cultura catalana. I, ara, m’agradaria compartir aquestes reflexions amb tots els xalandriers. Per aquest motiu, us reproduesc dos fragments (prou generosos) d’aquests textos.

Llegiu més

Views: 1