Ismael Pelegrí i Pons – Pàgina 46

De lleis i àmbits d’ús (X). La situació sociolingüística actual. El consum mediàtic

21 setembre, 201421 setembre, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Pel que fa a la presència de la llengua catalana en l’àmbit del consum mediàtic, l’informe de la Xarxa Cruscat palesa una dinàmica positiva en premsa, ràdio i televisió a Catalunya i Andorra. En canvi, el consum és minoritari a les Illes Balears i al País Valencià (recordem que en poc temps, els valencians han vist desaparèixer dels seus receptors els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i els de Ràdio Televisió Valenciana). Finalment, és a la xarxa, a internet, on hi ha les dades més favorables a la llengua catalana, especialment a la Wiquipèdia o a Twitter.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (IX). La situació sociolingüística actual. L’educació

14 setembre, 201414 setembre, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Pel que fa a l’àmbit educatiu, l’informe de la Xarxa Cruscat destaca les amenaces que suposen per a la llengua l’entrada en vigor de la nova Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, la LOMQE, ja vigent parcialment i que, entre d’altres punts, preveu que només la llengua castellana sigui vehicular de l’ensenyament. A més, des dels poders autonòmics valencià i illenc s’han endegat sengles projectes, pretesament multilingües que, amb l’excusa de millorar l’aprenentatge de l’anglès, han fet baixar significativament la presència de la llengua catalana als centres educatius.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (VIII). La situació sociolingüística actual. El context sociopolític

7 setembre, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

El segon eix de l’informe de la Xarxa Cruscat ens mena al context sociopolític, àmbit que, amb l’educació, ha concentrat les majors amenaces pel que fa a l’estat actual del català. En una situació de contacte de llengües, amb una d’elles minoritzada, com és la catalana, són importants la política i la planificació lingüístiques dels lideratges institucionals, com també ho són les accions de la societat civil.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (VII). La situació sociolingüística actual. Demolingüística

31 agost, 201431 agost, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Pel que fa al context demogràfic, amb una crisi ben activa que condiciona una taxa elevada d’atur i en què s’han aturat els fluxos migratoris i no hi ha gairebé un creixement natural de la població, l’informe estableix que 13,6 milions de persones viuen als territoris del domini lingüístic de la llengua catalana. D’aquests, a partir de diferents enquestes d’usos lingüístics, un 72,5%, és a dir, 10,1 milions són catalanoparlants. És a dir, són persones que manifesten la competència de poder parlar en català (si ho fan freqüentment o no són figues d’un altre paner). La xifra crida a l’optimisme: mai no n’hi havia hagut tants. Amb aquests números, el català ocupa el lloc setzè en l’Europa dels vint-i-set. Malgrat aquesta realitat, però, com ja hem dit, el català no és oficial a les institucions europees (en què sí ho són 11 lengües que tenen menys parlants) i és l’únic cas, dins de l’espai Shengen, de llengua parlada per més d’un 10% dels ciutadans que no és reconeguda com a oficial de tot l’estat.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (VI). La situació sociolingüística actual. La xarxa Cruscat, l’Obsam…

24 agost, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Un cop acabada l’anàlisi del marc legal de la llengua, ens centram a veure quina és la situació del català en altres àmbits d’ús, pocs però prou representatius, per tal d’escatir-ne la realitat sociolingüística. En aquesta part de l’exposició, agafarem com a fil conductor l’Informe sobre la situació de la llengua catalana que, cada any, elabora la Xarxa Cruscat, tot i que hi anirem incorporant altres dades complementàries per centrar-nos, sempre que sigui possible, en indicadors menorquins i illencs.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (V). El marc legal. La Llei de Normalització Lingüística

17 agost, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Si ens centram en la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, arpovada pel parlament illenc el 29 d’abril de 1986, cal, en primer lloc, llegir l’exposició de motius. Aquesta part del text no té valor legal, però explica moltes coses.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (IV). El marc legal. Els estatuts d’autonomia

11 agost, 201410 agost, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

El Domini Lingüístic de la llengua catalana, dins de l’Estat Espanyol, abasta les comunitats autònomes de les Illes Balears, Catalunya, País Valencia, Aragó i Múrcia. Si analitzam els respectius estatuts d’autonomia veiem que no tots desenvolupen allò que preveu l’article 3.2 de la Constitució.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (III). El marc legal del català. Les constitucions

3 agost, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Hem vist que hi ha diferents maneres, a nivell estatal, de gestionar la diversitat lingüística, i com aquestes polítiques es concreten, entre d’altres aspectes, en diferents graus d’oficialitat de les llengües. El que farem a continuació és centrar-nos en la situació actual de la llengua catalana, concretament en quin és el seu estatus legal. Quatre estats hi estan implicats, perquè el domini lingüístic de la nostra llengua inclou territoris escampats geogràficament a Espanya, França, Andorra i Itàlia.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (II). La gestió estatal de les llengües

29 juliol, 201427 juliol, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Ens centrarem en un camp concret de la Política Lingüística, el que trobam aplicat a nivell estatal amb l’objectiu de gestionar la diversitat pel que fa a les llengües presents al territori. D’acord amb Albert Bastardas, podem fer una gradació a partir d’un continum “que aniria d’un extrem de màxim reconeixement de la igualtat oficial de les diferents llengües parlades per les poblacions fins a la nul·la existència de disposicions oficials en favor de cap varietat lingüística que no fos l’única adoptada amb caràcter exclusiu per l’Estat”. En l’extrem més favorable al que Bastardas anomena “multilingüisme igualitari” hi situam Bèlgica, Suïssa i Canadà. Aquests estats, organitzats de manera federal, grosso modo reconeixen més d’una llengua com a oficial de tot el territori, però oficialment són monolingües a nivell intermedi. Diu Bastardas, tot parlant de Suïssa:

Llegiu més

De lleis i d’àmbits d’ús (I). La situació actual de la llengua catalana

20 juliol, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Una llengua que no s’empra per a escriure es desfà, s’empobreix, es mor i jo no vull que es mori

Pere Melis, Josep Pla i Menorca

Tot i que no són entitats vives, les llengües també desapareixen. I mai no ho fan per causes naturals, sinó que al darrere hi sol haver fenòmens extralingüístics que ho expliquen. Si estenem la metàfora mèdica a aquest camp, maldarem en aquesta sèrie de textos per intentar d’establir l’estat de salut de la llengua catalana, de manera molt genèrica, i d’analitzar-ne la simptomatologia. L’origen del que els lectors xalandriers podran llegir en diferents entregues (que ningú no s’espanti: onze, cada diumenge, fins al 28 de setembre!) és la intervenció que un servidor va fer a la Jornada d’Estudi i Homenatge a Pere Melis, organitzada per la Secció de Llengua i Literatura de l’IME, celebrada el passat 12 de juliol a Citadella, la qual, per cert, està donant ja alguns fruits evidents.

Llegiu més