Sempre fos setembre. Enguany aquest mes s’ha estrenat en un bon dijous per alliberar-nos dels imperials juliol i agost. Les refrescades ja s’han fet presents pertot arreu i ara es confirmarà que deixam enrere l’estiu per entrar a la tardor amb energies renovades o la il·lusió d’haver-les renovat.
Molts començaran noves etapes educatives, sort i ventura! Molts enyorarem aquests inicis d’etapes educatives i és que tornam vells, tot i que ho dissimulam moltíssim bé.
Del curs polític no en direm res perquè, ara mateix, mirem on mirem comporta emprar paraules lletges i setembre no es mereix embrutar-se així, de bon començament. Sempre fos setembre.
Recuperem les sanes rutines de les amistats de tot l’any, de les lectures plaents i significatives, de bones pel·lícules (el plural és optimisme de la voluntat) i mirar de posar-nos a redossa de les forces del mal i dels discursos de l’apocalipsi i de la por. Enmig de tot plegat, redescobrir autors (servidor espera els nous llibres d’Albert Villaró i d’Irene Solà), potser descobrir-ne algun de nou (enguany ha estat Stanislaw Lem). I musicalment més rock, com més primitiu millor. I no deixar que passi massa temps a llegir els xalandrots pendents.
Visits: 2
Visca! Ja l’enyoràvem, l’entrada setembrina, Joel. Tot i que, a Menorca, les refrescades encara no han arribat, que tinguis, tu i els teus, una molt bona entrada d’any.
Salut!