Joana Barceló Martí

Aquest matí quan ha obert l’ordenador després de dos dies de no fer-ho m’he trobat amb la sorpresa que na Joana Barceló ha dimitit i que si no hi ha res de nou Marc Pons serà el nou president de Menorca – el sisè. Pels qui els hi agradi el trivial, es podria destacar la distribució geogràfica gairebé perfecta dels presidents i presidentes de Menorca. El primer president fou d’Es Castell, el segon de Maó, el tercer de Ferreries, el quart d’Alaior, la cinquena de ciutadella i el sisè serà d’Es Mercadal,…. Quan tindrem un president d’Es Mitjorn i de Sant Lluís?.

Na Joana ha estat una bona presidenta, segurament la millor que ha tingut Menorca fins ara. Treballadora, ambiciosa, incansable, amb les idees clares, de Ciutadella, na Joana un animal polític com no n’hi ha d’altre ha deixat el llistó molt amunt. La seva presidència ha estat globalment positiva per Menorca. M’agradaria destacar-ne tres elements.

En primer lloc m’agradaria destacar el PTI. Just en el moment que l’especulació més ferotge s’apoderava dels territoris mediterranis més propers, Menorca aprovava un bon pla territorial insular, que no és perfecte ni molt manco, però que té cara i ulls. La desesperació del PP més especulador ha estat evident davant la impossibilitat de fer camps de golf, la desqualificació de prop de 60.000 places turístiques i la protecció del sol rústic. Anar contra corrent no és fàcil tanmateix na joana ha estat capaç de fer-ho. En Zapatero encara no.

En segon lloc m’agradaria destacar la consolidació d’un sistema polític propi per Menorca. El projecte de na Joana ha consistit en governar des d’una òptica més o manco menorquinista tot articulant pactes estables amb les altres forces d’esquerres, molt especialment el PSM. Aquest projecte – que és molt semblant al del PSC- ha consolidat el PSOE com el partit hegemònic de Menorca, tot marginant el principal partit polític de l’illa-el PP. Val a dir que aquest projecte no sempre ha tingut l’acceptació del seu partit. Hi ha sectors importants del PSOE que no volien sentir ni l’olor de pactes amb grups ‘radicals’ i que no veien gens clar el gir que va fer na Joana cap a posicions més pròpies del menorquinisme polític.

Finalment m’agradaria destacar la consolidació del Consell Insular de Menorca com a primera institució menorquina. Quan na Joana va arribar a la presidència, el consell gaudia de poc poder polític que sovint desaprofitava. La comparació amb els cabildos Insulares canaris saltava a la vista. Sota la seva presidència, el Consell ha guanyat molt de protagonisme polític i també competències a costa del Govern Balear. Pels qui creim en l’autogovern de Menorca això només pot ser bo.

Tanmateix no tot són flors i violes. Hi ha ombres importants que tenyeixen la presidència de Joana Barceló, la més important de la qual té a veure amb els dèficits de gestió. Na Joana no ha estat una presidenta especialment eficaç. Ho va demostrar quan gestionava l’area turisme. No hi ha ajudat gens el poc interès que ha tingut per crear un equip sòlid i eficaç al seu voltant. Els consellers bons que tenia els ha anat cremant un per un. És prou conegut que s’ha duit millor amb els consellers i conselleres del PSM que els del PSOE. Ha tingut por de les persones que li poguessin fer ombra. Na Joana és un projecte personal no col·lectiu

Cal destacar també el poc interès que ha demostrat en els darrers anys per afrontar-se a temes cabdals i polèmics, com ara les subvencions desproporcionades que reb la Salle. Na joana que va arriscar el seu capital polític per fer possible un projecte de país com és el PTI ha deixat pas a una Joana molt més interessada per quedar bé, en fer-se un lloc, en ser respectada per les forces vives. Na Joana dels darrers anys ha deixat de banda els projectes de país per centrar-se en la seva gran ambició, que no és altra que fer-se un nom a Madrid.

La constància de na Joana Barceló ha estat àmpliament reconeguda per l’electorat de Menorca, tanmateix les seves ambicions han xocat una vegada i una altra amb les misèries del PSOE. Ja fa temps que na Joana volia el salt a la política espanyola. Era la persona idònia per ocupar la secretaria d’estat de Turisme, però la cua era molt llarga i no li van oferir. Madrid és infranquejable. Era la persona idònia per ocupar el número 1 a les llistes del PSOE al congrés del diputats, però els Mallorquins la van vetar pel fet de ser menorquina. Finalment na Joana s’en va a Mallorca, a fer de consellera de treball, un càrrec més aviat mediocre. Es mereixia més, però el PSOE de Zapatero és un partit mediocre i Madrid un món tancat i hermètic que sospita de la perifèria.

Sort i Ventura

Visits: 3