Espanya

Real com la vida mateixa, em limit a transcriure (i traduïr) la conversa -dir-ne surrealista me sembla d’una prudència excessiva- que vaig mantenir abans d’ahir amb el telèfon del Ministerio de Educación y Ciencia espanyol (+34 902 218 50 per si qualcú hi vol telefonar). Per centar la cosa, us diré que era el tercer dia d’intents telefònics infructuosos i la gestió en qüestió també l’havia intentada els cinc dies anteriors per internet. La cosa va anar així:

-(JO) Bon dia, jo telefonava per demanar cita prèvia per passar a recollir la credencial XXXX-2007 d’homologació del títol XXXXXX-XXXX, tal i com m’indiquen en la comunicació rebuda per correu la setmana passada.

-(EL FUNCIONARI) Molt bé, anem a veure quin dia em dóna el sistema,… ja ho tenim: 4 de desembre.

– (JO, INGENU) Perfecte, 4 de desembre. Em comfirma per favor l’horari i adreça on he d’anar?

-(EL FUNCIONARI, AMABLE) Paseo del Prado 28, de 9 a 17:30 hores.

– (JO, MÉS AMABLE)  Perdoni un moment, no li havia comentat, jo vull torn per la delegació de Barcelona. Hi deu haver un error en el sistema perquè resulta que jo tot els tràmits els fet durant els dos anys i escaig que fa que dura el procés a la delegació del Ministerio a Barcelona i és en aquesta delegació on vull anar a recollir el paperet en qüestió.

– (EL FUNCIONARI, AMABLE) Ja, però és que l’entrega només es fa a Madrid. 

– (JO, COMNEÇ A ESTAR EMPRENYAT) A veure si ho he entès bé: m’està dient que la única possibilitat és que em desplaci per recollir el document a Madrid?

– (EL FUNCIONARI, AMABLE) Si, i pensi que ha de ser el dia 4 de desembre, si no, no l’antendrem.

– (JO IL.LÚS, INTENTANT RAONAR) és a dir, que cal que em demani un dia de festa, pagui un bitllet d’avió, tren o autocar i em desplaci a Madrid només per recollir un simple paper?

– (EL FUNCIONARI, ENTENDRIT, CONCILIADOR) bé, si vol, a partir del 4 de desembre pot demanar que li enviem per correu a la delegació de Barcelona,… Tardarà uns quatre o cinc mesos.

-(JO, FRANCAMENT FLIPAT, PERÒ SENSE PERDRE VOLUNTAT CONCILIADORA) perdoni,… m’està dient que eventualment trigarà de quatre a cinc mesos la tramesa per correu intern del Ministerio d’un document des de Madrid a Barcelona?.

-(EL FUNCIONARI, SENSE PERDRE MAI LA SEVA AMABILITAT INICIAL) Sí, és clar,…. però anem a veure: és que, vivint vostè a Barcelona (NO SABRIA DIR PERQUÈ, PERÒ CREC QUE AQUÍ VA INTRODUIR UN JUDICI DE VALOR MÉS ENLLÀ DEL SEU ZEL PROFESSIONAL) ja deu saber que a Catalunya no hi ha res que funcioni.

-(JO, AQUÍ JA SIDERALMENT EMPRENYAT, PERÒ SENSE PERDRE ELS PAPERS) perdoni, però aquest comentari venint d’un funcionari públic com vostè que paguem amb els impostos de tots, ni tan sols em permeto de tenir-lo en consideració.

-(EL FUNCIONARI, EN L’ÚNIC MOMENT DE TOTA LA CONVERSA EN QUÈ ES VA MOSTRAR ABSOLUTAMENT EMPRENYAT, ARA VEUREU PERQUÈ) que més voldria jo que ser funcionari: jo no sóc més que un simple personal laboral.

-(JO, LA REVENJA) doncs ja m’imagin, ja, el greu que li deu sebre a vostè no ser funcionari.

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI) ja ho pot ben dir.

-(JO CANSAT I PREOCUPAT PER LA CARA QUE POSAVEN ELS MEUS COMPANYS DE FEINA QUE S’HAVIEN ANAT ENGANXANT AL MEU MONÒLEG): molt bé idò, anirem a Madrid. Si no fos molta molèstia, em podria mirar de trobar un divendres capvespre per minimitzar l’impacte en la meva jornda laboral.

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI): doncs miri, sap què passa? que si tothom demanés el dia i hora que li vingués en gana, ja no faria falta que els gastéssim la quantitat de calerons que costa el sistema informàtic de cita prèvia i el personal d’atenció telefònica. Jo li don el que em surt de la màquina.

– (JO) per cert, el sistema de reserves per internet no funciona

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI): ja pot ser ja, fa unes setmanes que la gent ens ho diu. A vam, a vam (ESFORÇ DE MAGNANIMITAT) Miri, quin dia diu que voldria vostè? el set de desembre,… a no, el set és pont i està tancat. A més, del 21 de desembre al 8 de gener també tenim tancat, hauria de ser més endavant.

-(JO FIRSÓS) sap què? deixi-ho fer, el dia 4 de desembre diu? idò a Madrid hi falta gent

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI) tengui en compte que no tancam al migdia, pot venir a les dues o a les tres que trobarà obert. També pot enviar un conegut o una gestoria amb una autorització davant notari i original i fotocòpia dels documents peruquè ho facin en nom seu.

-(JO) moltes gràcies, que passi un bon dia (PENJ EL TELÈFON SENSE DEIXAR OPCIONS DE RESPOSTA, M’AIXEC DE LA CADIRA, I TOT PRENENT UN CAFÈ AMB EL MEU COMPANY DE DESPATX QUE FA UN ANY QUE VA ARRIBAR DE COSTA RICA, LI EXPLIC QUE COSES COM AQUESTA SÓN LES QUE EM FAN SENTIR CADA DIA -UN POC MÉS SI CAL- ENFORA D’ESPANYA. ELL, QUE JA N’HA PASSADES UNES QUANTES DE SIMILARS EN ELS DOTZE MESOS QUE DUU VIVINT AQUÍ, EM DONA LA RAÓ I M’EXPLICA QUE DEMÀ NO HI HAURÀ CAFÈ. SE’N VA A ESPANYA: LI ACABEN DE CONVOCAR UNA REUNIÓ DE FEINA A MADRID). 

 

Share Button

10 comentaris

  • Joan Carles

    15 novembre, 2007

    Jo també vaig anar a Espanya, l’altre dia, a la Seguretat Social: impressionant. Els han posat unes oficines noves a la plaça de la Biosfera, però la mentalitat no és nova. Un guarda jurat t’indica la taula on has d’anar (en direcció oposada a la que anaves), tot i que quan hi arribes et fan tornar allà d’on venies. I passadís no era curt.
    Llavors et trobes un paper ben gros que et diu que el personal està en vaga, els dilluns, dimecres i divendres, i que els disculpis si el servei no s’ofereix en la seva totalitat. No se sap ben bé per què, crec que és perquè demanen personal, però per darrere les taules no veus més que gent que no saps ben bé què fa. En aparença, res.
    Fas una pregunta (no demanes que et facin una gestió, no sigui cosa que se’n cansin), i et diuen més o menys per on van els tirs, però si vols més informació, que passis demà, que serà dimarts, i no estan en vaga. Almanco fa un mes que estan en aquesta situació. Ja no dic res de l’única llengua existent allà dintre.
    Viva!

  • Àlex

    14 novembre, 2007

    Ep Fons,
    no reservis els bitllets encara, que podria ser que hi hagués canvi de data.
    Mantenc la invitació (a dinar i si fa falta, fins i tot als toros): tot sigui per acomidar-se d’Espanya. El restaurant està en procés de selecció.
    besades i abraçades

  • Fons

    14 novembre, 2007

    Àlex, 4 de desembre dius? Anar a n’es Misteri de Educació i després a dinar…? Poca broma.

  • Àlex

    11 novembre, 2007

    Prany lingüístic de nou:

    no pretenina ni “engagar” ni evidentment tampoc engegar cap col.lecta.

  • Àlex

    11 novembre, 2007

    Joel, evidentment que açò no és un cas aïllat. El que pretenia amb aquest entrada és elevar a categoria una anècdota puntual.
    Tampoc no pretenc engagar cap col.lecta per pagar el bitllet. Per sort o per desgràcia me toca anar-hi bastant seguit a Espanya i crec que el to de l’entrada també volia reflectir un poc un cert estat de cansament. A jo ja no m’interessa barallar-me ni generar mal rotllo tractant d’explicar-me als companys de feina, als taxistes o a les dependentes del corte inglés. Seguint l’exemple del company de Costa Rica, he optat pel la més punyent de les crítiques: l’humor, així quan venen els companys de Madrid els hi don la benvinguda “a las colonias” i quan vaig a Madrid els hi dic que com a molt m’hi quedaré un o dos dies a Espanya.
    Crec que és important que al pont aeri s’hi vagi amb l’esperit de qui va a Londres o a Milà a vendre sabates, a comprar roba o a la Wolrd Trade Market: s’hi va a fer negocis o de turisme, però no a demanar perdó per res (i tampoc a plorar de res).
    Fa molts anys que me sent bastant enfora d’Espanya (diria que d’ençà del mundial d’Itàlia 90, més o manco) però cada vegada m’hi sent més (i no només des d’un punt de vista geogràfic)

  • Joel

    10 novembre, 2007

    T’ho vaig dir en viu per la teva darrera entrada però ara -tot i que prest compartirem mos i tec- que escrius molt bé. La claves amb el títol, ja ho saps. Espanya és Espanya. Açò no és un cas aïllat.

  • David Pelegrí

    8 novembre, 2007

    Què hi podem dir a tot açò, nosaltres, pobres desgraciats… Pagar i callar, no?
    Idò no! ja està bé ser puta i pagar pel clau!

    Àlex, què trobes si engegam una campanya per finançar el bitlet i l’estada per les espanyes que hauràs de fer per culpa de la ineptitud d’uns i d’un estat que ens entén però que ens vol fotre.

    Jo, fa anys, pensava que no ens entenien; ara, ho tenc claríssim: ens entenen perfectament però van a fotre. I així va. Nosaltres, mentrestant, callam i acotam cap, no fos cas que s’emprenyassin i encara fos pitjor.

    PD. Vés-hi amb AVE, TGV o com es digui…; una vegada passats els dos primers quilòmetres, es veu que funciona perfectament. No sé de què putes ens queixam.

  • Àlex

    8 novembre, 2007

    Per cert, dues coses:

    1.- disculpes per qualque parany lingüístic en la transcripció.
    2.- si qualcú fa comptes ser a Madrid el proper dimarts 4, que avisi i anam a fer un café y unas porras. Estau tots convidats.

  • Isma

    8 novembre, 2007

    Spain is diferent, vuelva usted mañana, la meseta, ancha es Castilla, de Madrid al cielo, Lina Morgan… típica i tòpica, però real: açò és Espanya.
    (jo no m’hi veig)

  • Diana

    8 novembre, 2007

    Guuauuu, Àlex, estic al·lucinada,
    Tot i la gravetat de la situació, t’agraeixo l’esforç per la transcripció tan acurada i literària. Un bon text per començar el dia. I per reflexionar, és clar.

Els comentaris estan tancats.