El sotasignat, cap del Departament de Llengua i Literatura Catalanes de l’IES Joan Ramis i Ramis
EXPOSA:
Que amb l’aplicació del TIL al centre, ha baixat la presència de la llengua catalana a primer i a segon d’ESO per sota del cinquanta per cent de les hores lectives, fet que no s’adiu amb l’objectiu que es descriu a l’article 2.2.b de la Llei de Normalització Lingüística («assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»). Aquest decreixement, d’altra banda, no ha implicat un augment significatiu de les hores dedicades a l’aprenentatge de i en anglès.
Que després d’un any, el desenvolupament del TIL es segueix fent des de la improvisació i sense el consens de la comunitat educativa (com n’és exemple el tràmit que ha seguit l’elaboració de la nova Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (Boib, núm 64 de 10 de maig de 2014). Enguany, també, els alumnes es matriculen sense saber encara quin serà el projecte lingüístic del centre de cara al proper curs.
Que arran de la tramitació que va fer la totalitat de la Comissió de Coordinació Pedagògica, de la qual era membre, del projecte TIL del curs passat, a la directora del centre, i a dos directors més d’altres instituts maonesos, se’ls va obrir un expedient sancionador que, en el moment de tornar a tramitar el projecte d’engunay, encara no s’ha resolt.
Per la qual cosa:
SOL·LICITA:
Que es doni per presentada i s’accepti la meva renúncia al càrrec de Cap de Departament, com a mesura de protesta davant dels fets exposats.
Maó, a 14 de maig de 2014
Signat: Ismael Pelegrí i Pons
Sra. Directora de l’IES Joan Ramis i Ramis (Maó)
PRESENTACIÓ DE RENÚNCIA DEL CAP DE DEPARTAMENT
El sotasignat, cap del Departament de Llengua i Literatura Catalanes de l’IES Joan Ramis i Ramis
EXPOSA:
Que amb l’aplicació del TIL al centre, ha baixat la presència de la llengua catalana a primer i a segon d’ESO per sota del cinquanta per cent de les hores lectives, fet que no s’adiu amb l’objectiu que es descriu a l’article 2.2.b de la Llei de Normalització Lingüística («assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»). Aquest decreixement, d’altra banda, no ha implicat un augment significatiu de les hores dedicades a l’aprenentatge de i en anglès.
Que després d’un any, el desenvolupament del TIL es segueix fent des de la improvisació i sense el consens de la comunitat educativa (com n’és exemple el tràmit que ha seguit l’elaboració de la la nova Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (Boib, núm 64 de 10 de maig de 2014). Enguany, també, els alumnes es matriculen sense saber encara quin serà el projecte lingüístic del centre de cara al proper curs.
Que arran de la tramitació que fa fer la totalitat de la Comissió de Coordinació Pedagògica, de la qual era membre, del projecte TIL del curs passat, a la directora del centre, i a dos directors més d’altres instituts maonesos, se’ls va obrir un expedient sancionador que, en el moment de tornar a tramitar el projecte d’engunay, encara no s’ha resolt.
Per la qual cosa:
SOL·LICITA:
Que es doni per presentada i s’accepti, la meva rrenúncia al càrrec de Cap de Departament, com a mesura de protesta davant dels fets exposats.
Maó, a 14 de maig de 2014
Signat: Ismael Pelegrí i Pons
Sra. Directora de l’IES Joan Ramis i Ramis
PRESENTACIÓ DE RENÚNCIA
DEL CAP DE DEPARTAMENT
El sotasignat, cap del Departament de Llengua i Literatura Catalanes de l’IES Joan Ramis i Ramis
EXPOSA:
Que amb l’aplicació del TIL al centre, ha baixat la presència de la llengua catalana a primer i a segon d’ESO per sota del cinquanta per cent de les hores lectives, fet que no s’adiu amb l’objectiu que es descriu a l’article 2.2.b de la Llei de Normalització Lingüística («assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»). Aquest decreixement, d’altra banda, no ha implicat un augment significatiu de les hores dedicades a l’aprenentatge de i en anglès.
Que després d’un any, el desenvolupament del TIL es segueix fent des de la improvisació i sense el consens de la comunitat educativa (com n’és exemple el tràmit que ha seguit l’elaboració de la la nova Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (Boib, núm 64 de 10 de maig de 2014). Enguany, també, els alumnes es matriculen sense saber encara quin serà el projecte lingüístic del centre de cara al proper curs.
Que arran de la tramitació que va fer la totalitat de la Comissió de Coordinació Pedagògica, de la qual era membre, del projecte TIL del curs passat, a la directora del centre, i a dos directors més d’altres instituts maonesos, se’ls va obrir un expedient sancionador que, en el moment de tornar a tramitar el projecte d’engunay, encara no s’ha resolt.
Per la qual cosa:
SOL·LICITA:
Que es doni per presentada i s’accepti la meva renúncia al càrrec de Cap de Departament, com a mesura de protesta davant dels fets exposats.
Maó, a 14 de maig de 2014
Signat: Ismael Pelegrí i Pons
Sra. Directora de l’IES Joan Ramis i Ramis (Maó)
(Maó)
Visits: 4
3 comentaris a “Renúncia d’un altre cap de departament”
He de fer una precisió. El claustre sí que té un paper important en aquest procés. El PTIL no pot tirar endavant sense que el claustre n’aprovi els aspectes curriculars i pedagògics. I, ara per ara, tots els claustres del centre estan tombant en votació els respectius PTILs. Hi ha, per variar, amenaces i coaccions des de dalt. Com acabarà tot, per variar, és una incògnita.
Joan, els dubtes que planteges són raonables, tot i que la realitat organitzativa dels instituts potser t’ajuda a entendre un poc més la decisió que vaig prendre. Els caps de departament són triats per la directora, formalment, a partir del que es manifesta al Departament. No som escollits per votació (i per açò no podem dimitir, només renunciar): en el seu moment vam decidir que jo seria el cap de departament, ho vam comunicar a l’equip directiu i ja està. No em puc imaginar que l’actual direcció passi per damunt de la proposta del departament (tots els companys del qual són igual de vàlids -sinó millors- per a encapçalar-lo, d’altra banda). Aquí no hi ha imposició. Açò és diferent en el cas dels directors. Aquí sí que la Conselleria el podria arribar a imposar (de fet, crec que si la nostra directora, amb tot el que ha passat, encara aguanta, és per aquest motiu). Amb els darrers canvis legislatius, la conselleria pot posar directius que els siguin “fidels” (a la merda l’autonomia dels centres). Ara bé, un director amb el claustre en contra ho tindria molt difícil per exercir. No ho veig gens clar.
En aquesta hipotètica situació, en cas de director posat a dit, es podria donar el cas que triés cap de departament també a dit, però en el cas d’un departament com el nostre, cohesionat i de català, no hi ha cap perill: no seríem mai de la “seva” corda. No crec, per tant, que ho posem fàcil a ningú.
El fet que sis caps de departament, xifra prou remarcable, de l’IES Joan Ramis hagin renunciat al seu càrrec no ha estat altra cosa que una manera de deixar clar que el TIL va en contra de tota la comunitat educativa, que les coses no es poden fer així, que no volem ser còmplices del disbarat.No tenim més marge de maniobra: com a membre de la CCP tenc unes determinades obligacions, per exemple planificar el TIL. Som més que mai funcionari. Per açò vaig presentar la meva renúncia.
En un sentit semblant van les votacions de les famílies (de cada vegada amb un paper més decoratiu en l’educació). El resultat no és vinculant, però es fa públic i és una bona manera de demostrar el rebuig al TIL. En el cas del Ramis, l’APIMA va contestar al menyspreu que reben les famílies per part de la conselleria (que ha reformat els consells escolars per treure’ls capacitat de decisió) promovent l’abstenció en la votació. Només votaren 14 persones d’un cens de 1290. I guanyà el no al TIL. D’altres associacions de pares, en una estratègia diferent i igualment vàlida, com l’AMPA de Sa Graduada, han fet una crida a votar massivament en contra del TIL. No hi ha, amb el nou marc legal, gaires vies més de fer-se sentir.
Semblant és la situació del Claustre dels centres. Pinten poc en aquest procés, però crec que és fonamental deixar ben clar que també rebutgen els aspectes pedagògics del TIL (al Ramis ens hi pronunciam demà, en claustre extraordinari); el que diguem no canviarà el projecte, perquè la directora és qui en té la darrera paraula. I ja ha deixat clar que complirà la llei (i qui no ho faria, després de la sanció, de la nova normativa, de la pressió de la Inspecció, que alhora està pressionada des de dalt…).
És molt important fer veure que el vil·lingüisme bauçanià tira endavant amb tota la comunitat educativa en contra. Totes aquestes accions hi van encaminades.
Per cert, la meva renúncia no ha estat acceptada “per raons organitzatives i de servei”. Així i tot, el proper curs canviarem el cap de departament. En tenir-lo escollit, el comunicarem a la directora.
Amb tots els respectes i des de la més profunda admiració, i entenent que aquesta és una sortida que parteix de la dignitat, sempre em queda el debat intern: no donam la batalla per perduda, fent sortir els bons dels llocs de responsabilitat davant aquells que pretenen comandar des de la imposició? No els ho posam més fàcil?
He de fer una precisió. El claustre sí que té un paper important en aquest procés. El PTIL no pot tirar endavant sense que el claustre n’aprovi els aspectes curriculars i pedagògics. I, ara per ara, tots els claustres del centre estan tombant en votació els respectius PTILs. Hi ha, per variar, amenaces i coaccions des de dalt. Com acabarà tot, per variar, és una incògnita.
Joan, els dubtes que planteges són raonables, tot i que la realitat organitzativa dels instituts potser t’ajuda a entendre un poc més la decisió que vaig prendre. Els caps de departament són triats per la directora, formalment, a partir del que es manifesta al Departament. No som escollits per votació (i per açò no podem dimitir, només renunciar): en el seu moment vam decidir que jo seria el cap de departament, ho vam comunicar a l’equip directiu i ja està. No em puc imaginar que l’actual direcció passi per damunt de la proposta del departament (tots els companys del qual són igual de vàlids -sinó millors- per a encapçalar-lo, d’altra banda). Aquí no hi ha imposició. Açò és diferent en el cas dels directors. Aquí sí que la Conselleria el podria arribar a imposar (de fet, crec que si la nostra directora, amb tot el que ha passat, encara aguanta, és per aquest motiu). Amb els darrers canvis legislatius, la conselleria pot posar directius que els siguin “fidels” (a la merda l’autonomia dels centres). Ara bé, un director amb el claustre en contra ho tindria molt difícil per exercir. No ho veig gens clar.
En aquesta hipotètica situació, en cas de director posat a dit, es podria donar el cas que triés cap de departament també a dit, però en el cas d’un departament com el nostre, cohesionat i de català, no hi ha cap perill: no seríem mai de la “seva” corda. No crec, per tant, que ho posem fàcil a ningú.
El fet que sis caps de departament, xifra prou remarcable, de l’IES Joan Ramis hagin renunciat al seu càrrec no ha estat altra cosa que una manera de deixar clar que el TIL va en contra de tota la comunitat educativa, que les coses no es poden fer així, que no volem ser còmplices del disbarat.No tenim més marge de maniobra: com a membre de la CCP tenc unes determinades obligacions, per exemple planificar el TIL. Som més que mai funcionari. Per açò vaig presentar la meva renúncia.
En un sentit semblant van les votacions de les famílies (de cada vegada amb un paper més decoratiu en l’educació). El resultat no és vinculant, però es fa públic i és una bona manera de demostrar el rebuig al TIL. En el cas del Ramis, l’APIMA va contestar al menyspreu que reben les famílies per part de la conselleria (que ha reformat els consells escolars per treure’ls capacitat de decisió) promovent l’abstenció en la votació. Només votaren 14 persones d’un cens de 1290. I guanyà el no al TIL. D’altres associacions de pares, en una estratègia diferent i igualment vàlida, com l’AMPA de Sa Graduada, han fet una crida a votar massivament en contra del TIL. No hi ha, amb el nou marc legal, gaires vies més de fer-se sentir.
Semblant és la situació del Claustre dels centres. Pinten poc en aquest procés, però crec que és fonamental deixar ben clar que també rebutgen els aspectes pedagògics del TIL (al Ramis ens hi pronunciam demà, en claustre extraordinari); el que diguem no canviarà el projecte, perquè la directora és qui en té la darrera paraula. I ja ha deixat clar que complirà la llei (i qui no ho faria, després de la sanció, de la nova normativa, de la pressió de la Inspecció, que alhora està pressionada des de dalt…).
És molt important fer veure que el vil·lingüisme bauçanià tira endavant amb tota la comunitat educativa en contra. Totes aquestes accions hi van encaminades.
Per cert, la meva renúncia no ha estat acceptada “per raons organitzatives i de servei”. Així i tot, el proper curs canviarem el cap de departament. En tenir-lo escollit, el comunicarem a la directora.
Amb tots els respectes i des de la més profunda admiració, i entenent que aquesta és una sortida que parteix de la dignitat, sempre em queda el debat intern: no donam la batalla per perduda, fent sortir els bons dels llocs de responsabilitat davant aquells que pretenen comandar des de la imposició? No els ho posam més fàcil?