Què està passant a l’altra riba de la nostra Mediterrània? Em sorprenen aquests fets que s’estan succeint ràpidament on cauen governs i institucions que fins ara semblaven tranquil·les i inamovibles als meus ulls.
Sabem molt poca cosa dels nostres vesins, tot i que alguns els tenim més a prop que d’altres més llunyans, com ara Madrid. La barrera econòmica i, en conseqüència, cultural, informativa i de relació, és molt alta.
Com sempre, desconfiï de les informacions que aquí ens arriben. No me’n refiï, dels mitjans de comunicació; amaguen fets que per a mi són importants i en difonen d’altres que no són més que tòpics per reforçar l’exclusivitat de la nostra cultura, el nostre establishment planetari, més ben dit.
Em preocupa el paper que juguen i jugaran els estats occidentals, amb les grans multinacionals guiant les seves passes, davant la situació. A Tunísia i Egipte m’imagin que a base d’acords econòmics i polítics aniran salvant els interessos -al manco si les coses segueixen així de pacífiques- Però ja corren veus dient que cal intervenir a Líbia, i això és més perillós; pot significar un desplaçament de l’aparell militar d’Occident cap a la Mediterrània, amb unes conseqüències imprevisibles per als qui en som part.
Amb l’estructura de poder actual, està clar que, per molt que parlin els polítics, la funció que han assignat al Magrib és subministrar gas i petroli, i frenar els fluxos migratoris cap als nostres països rics. Em pregunto si hi ha qualque manera, aprofitant la situació, de restablir un bon tracte entre vesins que fa tants anys manca a la Mediterrània.
Visits: 0
Coses curioses que van passat:
– El País ja no xerra de revolta sinó de “La guerra civil Libia”
– Els anglesos envien agents del MI6 armats amb explosius al mig de la insurgència: http://www.europapress.es/internacional/noticia-libia-militares-britanicos-detenidos-rebeldes-portaban-armas-mapas-explosivos-20110306225648.html
Tot plegat sembla fer pensar que Europa està recolçant Gadafi
http://www.ted.com/talks/wadah_khanfar_a_historic_moment_in_the_arab_world.html
Jo trob que aquesta primavera àrab ha agafat descol.locats els estats Occidentals, que no s’esperaven que els seus règims afins caiessin d’un dia per l’altra, com un castell de cartes. I clar, davant les protestes pacífiques demanant democràcia no han tingut més remei que, almenys públicament, criticar els dictadors a qui fa uns mesos besaven les mans, i que tant bé han fet la seva tasca durant tants anys.
No se com acabarà, però segur que els serveis d’intel.ligència occidentals deuen estar fent ara mateix una feinada perquè els règims resultants d’aquestes revolucions els hi siguin afins.
Pel que fa a Líbia, jo no crec que hi hagi cap intervenció militar. Quan en Gadafi estigui prou apurat, donaran recolçament a la contra i llestos. Ahir vaig llegir que l’antiga monarquia s’està preparant per reclamar el poder a Líbia, ves que no sigui aquesta la jugada.