Resultats de la cerca

alacant

D’un cap de setmana a Alacant (7/7)

Diumenge, 8 de juny de 2014

Capvespre

Si algun avantatge tenen aquest tipus de viatges són les tornades. A l’aeroport de Palma, on he arribat aixeregat, assaboresc una cervesa mentre prenc anotacions per a aquest diari de viatge en targes d’embarcament reconvertides en quartilles. Després d’aquesta redacció, que no segueix, evidentment, l’ordre en què estàs llegint el text, en faré un parell de revisions. Abans, però, covarà –poc, perquè m’agradaria publicar-lo al més prest possible– i, després de la darrera reescriptura, quan quedi fixat, llavors ja no serà meu, sinó dels lectors que, com tu, decideixin acollir-lo.

Continua llegint

Share Button

D’un cap de setmana a Alacant (6/7)

Diumenge, 8 de juny de 2014

Matí

Havia previst de prendre’m el matí amb calma. No vaig posar-me el despertador per poder dormir fins tard, però a les set i mitja ja estava despert. M’he passat el matí tancat a l’habitació de l’hotel intentant esquematitzar i començar a redactar algunes parts d’aquest text. M’ha vingut de gust fer-ho i calia aprofitar el moment. N’he decidit una primera estructura i la periodització a l’hora de donar-lo a conèixer, però no sé si, en el moment definitiu de fer-lo públic, el resultat s’asssemblarà poc o gens a allò que ara estic pensant i anotant en forma d’esborrany.

Continua llegint

Share Button

D’un cap de setmana a Alacant (5/7)

Dissabte, 7 de juny de 2014

Nit

He sortit a sopar a la quina hora, sense gana. Ha aprofitat que a Alacant hi ha força cabines per telefonar a casa. La gent es sorprèn quan els explic que no duc mòbil a l’hora de viatjar. Fins ara no l’he necessitat, tot i que en aquesta ocasió concreta he tingut l’ordinador portàtil a mà, conscientment, com a eina de comunicació. Després de donar la bona nit als de casa, he acabat sopant un panet al banc de la parada de Tram que hi ha al costat de l’hotel. He intentat fugir, així, de l’ambient eufòric de la zona marítima de la ciutat, que s’assembla a qualsevol gran urbanització de la costa en època de vacances. M’hi sentia totalment desubicat.

Continua llegint

Share Button

D’un cap de setmana a Alacant (4/7)

Dissabte, 7 de juny de 2014

Capvespre

En haver dinat, he telefonat a casa, perquè tot i haver-hi estat en contacte mitjançant el hangout, escoltar la veu dels teus és imprescindible. De la conversa, a més, ha sortit la reflexió sobre la possibilitat d’avançar la tornada. Açò implica un canvi de plans. En tost d’anar a fer el xubec, he partit cap a l’hotel a fer la maleta i he sortit cap a l’aeroport per avançar la tornada a Menorca. En arribar-hi, el canvi de bitllet ha estat impossible i he tornat a sentir la impotència davant la tendència que tenc a prendre males decisions. Començ a tenir algunes anècdotes per contar, quan sigui avi, relacionades amb els vols. Encara no n’he perdut cap mai, però a Barcelona ja he fet alguna anada a l’aeroport per viatjar el dia que no tocava. I estic segur que la culpa no era meva. M’ha tocat, de nou, tornar a fer el mateix itinerari de bus que havia fet ahir en arribar a Alacant, amb el mateix paisatge, però encara més gris.


Continua llegint

Share Button

D’un cap de setmana a Alacant (3/7)

Dissabte, 7 de juny de 2014

Matí

El gran torero Esplà
El gran torero Esplà

Ens hem reunit a la seu de la Universitat d’Alacant. Sempre que em trob amb escriptors que parlen d’escriptors me’n record de les ganes que tenc d’escriure. Ganes mentals, perquè de la potència a l’acte hi ha un bon tros.

Continua llegint

Share Button

D’un cap de setmana a Alacant (2/7)

Divendres, 6 de juny de 2014

Nit

Era la una de la matinada quan he arribat a l’hotel. Amb els anys he deixat de banda la nocturnitat. A les onze ja feia badalls, tot i que el sopar literari era més que interessant; les converses han estat pròdigues; el vi, flac. Una setantena d’escriptors del sud del sud hi feren acte de presència. Una manera com una altra de dir ‘som’ en un lloc on és difícil, èpic, fer-ho. Els premis literaris a obra publicada i en territoris en què la llengua es veu amenaçada són lloables. Entre els assistents hi havia alguns autors que he llegit i admir.

Continua llegint

Share Button

D’un cap de setmana a Alacant (1/7)

D’un temps ençà m’estic habituant a viatjar. Són sortides curtes, per poc temps, d’un dia o dos. D’aquestes anades i vingudes, de la darrera en concret, en vull deixar constància escrita (amb el marge d’una setmana de diferència, que és el temps que he hagut de menester per ordenar les notes que he anat prenent al respecte). La periodització en marca, també, el ritme de publicació (set entregues). N’he fet d’altres, de viatges. Pocs de veritat, és ver, i aquests m’estim més conservar-los a la memòria i prou.

M’he acostumat relativament a les habitacions dels hotels i als aeroports. No m’agraden perquè hi regna la impersonalitat i la fredor. Només les toler com a mals menors. Fins aquest cap de setmana, en què per primera vegada he viatjat a contracor. Potser açò explica que el gris hagi tenyit la visió d’aquesta primera visita a Alacant. Perquè el paisatge no només es veu amb els ulls: hi ha altres tipus de mirades més sinceres al darrere de les ratlles següents.

Continua llegint

Share Button

Assajant l’assaig

Fa una setmana, rodava per Palma. Convidat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, vaig poder participar en les segones jornades dedicades a l’assaig. N’estic molt agraït. En aquesta ocasió, es tractava d’abordar el lloc que ocupen en el gènere les biografies, a partir de dues activitats força diferents: una taula rodona («La biografia com a subgènere de l’assaig») —de què vaig formar part, al costat de Xisca Homar, Pilar Arnau i Rosa Planes, que en fou la moderadora— i un diàleg o, més ben dit, un «mà a mà entre autors: l’assaig des de la biografia i la poesia. Amb Margalida Pons i Josep Maria Sala-Valldaura.» Crec que va ser una experiència molt profitosa, tant per als participants en els actes com per al públic assistent.

Continua llegint

Share Button

Un any, si fa no fa, són cinquanta-dues setmanes

kalandarDia dos de juliol de 2016 iniciava una aventura, incerta i il·lusionant alhora, a Xalandria. Ho feia empès per la curiositat de comprovar si era capaç de mantenir una certa regularitat escrivint, en un moment en què havia decidit donar prioritat a la creació literària perquè l’escriptor se m’imposava. Des d’aquell llunyà any 2000, en què vaig guanyar el premi de narració curta Illa de Menorca, fins i tot des d’abans, no he deixat mai d’escriure, tot i que no ho he fet, per motius diversos, amb la constància que hauria desitjat. Necessitava, per tant, demostrar-me que podia fer-ho i, amb els resultats a la vista, sembla que la cosa ha anat prou bé. Perquè la dinàmica dels xalandrums, a més, n’ha provocades d’altres de molt enriquidores, la qual cosa, tot i intuir-la, volia comprovar que era certa. I ho ha estat. A més, tot plegat m’ha servit també per comprovar que, a l’altra banda del text, hi ha lectors i aquesta és una de les més grans satisfaccions que m’ha regalat l’escriptura pública. La complicitat que s’estableix quan qualcú et comenta, quan i on menys t’ho esperes (com m’ha passat), que ha llegit alguns dels xalandrums, no té preu.

Continua llegint

Share Button

De lleis i àmbits d’ús (VII). La situació sociolingüística actual. Demolingüística

Pel que fa al context demogràfic, amb una crisi ben activa que condiciona una taxa elevada d’atur i en què s’han aturat els fluxos migratoris i no hi ha gairebé un creixement natural de la població, l’informe estableix que 13,6 milions de persones viuen als territoris del domini lingüístic de la llengua catalana. D’aquests, a partir de diferents enquestes d’usos lingüístics, un 72,5%, és a dir, 10,1 milions són catalanoparlants. És a dir, són persones que manifesten la competència de poder parlar en català (si ho fan freqüentment o no són figues d’un altre paner). La xifra crida a l’optimisme: mai no n’hi havia hagut tants. Amb aquests números, el català ocupa el lloc setzè en l’Europa dels vint-i-set. Malgrat aquesta realitat, però, com ja hem dit, el català no és oficial a les institucions europees (en què sí ho són 11 lengües que tenen menys parlants) i és l’únic cas, dins de l’espai Shengen, de llengua parlada per més d’un 10% dels ciutadans que no és reconeguda com a oficial de tot l’estat.

Continua llegint

Share Button