Ressaca postelectoral

Aquest dissabte setze de juny, dissabte des be, es constitueixen els ajuntaments sorgits de les darreres eleccions. A Menorca, els resultats electorals han propiciat que a cap consistori hi hagi majoria absoluta. A Mallorca i al Govern, les coses no estan -sembla- tan clares i, fins i tot, hi ha alguna oportunitat que el PP no governi. Al Principat només s’han votat municipals i, entre d’altres coses, sembla que hi ha canvis al cap i casal. Al País Valencià, el PP arrassa…

M’agradaria compartir valoracions sobre els resultats electorals. Hi ha coses que m’agradaria comentar amb tots vosaltres, per exemple, per què a l’ajuntament d’Andratx el PP ha tret majoria absoluta? Com veieu Ciutadella? Qui serà el caixer batle de Maó d’aquí a dos anys? Per què a Menorca és impossible la creació d’un bloc com al de l’illa de devora? la coalició PSM-Verds ha estat beneficiosa per ambdós partits? Què vol realment na Maria Antònia Munar (diuen que es retira d’aquí a dos anys)? Es veritat que la seva política de pactes es basa en què no se li desmadri el galliner successori al propi partit i que per açò ha sacrificat el seu candidat a la batlia de Palma? Al Principat, ERC ha de virar i acostar-se a CIU abans que el PSC acabi d’espanyolitzar del tot les institucions on és present? Hi ha alguna solució per al País Valencià (partint de la base que, crec, tenen un problema, i que aquest es diu PP)? És necessari articular un partit polític nou a Menorca de centre, liberal i nacionalista (Pau, sé que n’has parlat en altres blogs, però m’agradaria tornar-te a escoltar aquí, a casa)? Té alguna importància parlar de partits postpolítcs? Són significatius més enllà de ser supuracions d’un sistema imperfecte (Plataforma per Catalunya, Ciudadanos, UPCM, IPEC…)? Hi ha res a dir de la CUP i el seu ascens electoral?

Ja sé que és època d’exàmens (encara vaig de cul) i opos, que fa calor acubada i que el cap és més a Sant Joan que aquí, però trob a faltar al blog, en què aquests temes sempre han fet vessar tinta cibernètica i són del nostre interès, idò bé, trob a faltar que en parlem.

Share Button

Els anys que venen de Joan Barril

M’agradaria Fidel que em permetessis adjuntar un escrit que Joan Barril fa al El Periódico de Catalunya referint-se al Llibre “Conviure amb  la depressió”. Crec  que resumeix d’una manera acurada les emocions i els sentiments que desprèn un llibre tan humà com rigorós. La presentació a Barcelona del llibre va fer arribar a molta gent el treball que has aconseguit amb tanta cura i que és el motor de tot: poder arribar a la gent que ha patit aquesta malaltia i als seus familiars. Donar-los un fil d’esperança en aquesta lluita.

 Joan Barril ho descriu així:

“El vaig conèixer quan era més jove del que és ara. Fidel Masreal, un home de Maó, en aquella illa creuada pels vents de la llibertat. Vam treballar junts a la cadena SER i ara el veig presentant un llibre de tapes blanques com els llençols de l’insomni: Conviure amb la depressió. A vegades, algunes vegades, fins i tot els llibres estan ben escrits. Però escolto Fidel Masreal i em quedo captivat per com explica de bé oralment les seves pròpies reflexions. La depressió és una malaltia que no sabem com arriba. Però també és una emoció imprevista que afecta aquells que conviuen amb persones que pateixen depressió. Aquest llibre és el resultat d’una experiència personal de l’autor amb la seva mare. Es necessita un estímul potent per introduir-se en l’ànima humana de les persones que més estimem. I Fidel Masreal és com Beatriu guiant-nos als inferns del silenci, de la desmemòria i de l’elevació de grans murs entre les persones.La lectura del llibre de Masreal no s’ha d’escometre com un llibre d’autoajuda. En realitat l’autor ens proposa un manual d’instruccions, però també una reflexió des de la humilitat de ser sovint joguines d’uns processos que venen a robar- nos la nostra voluntat de ser. Ningú està lliure de la depressió. Som miralls que es miren al mirall. No sabem el que reflectim, però fins i tot els que van sobrats d’autoestima poden caure en l’atonia i en la tristesa sense que res especial s’hagi produït. L’important del llibre de Fidel Masreal és entendre que, davant de la malaltia, fan falta acompanyants lúcids, pacients i esperançats. Algú ens va dir que la vida seria un llarg riu tranquil i de sobte ens trobem sacsejats pels ràpids. Del que es tracta és de tenir sempre un peu a la riba, encara que només sigui per recuperar forces. Si alguna vegada una persona estimada estigués en coma durant molt dies connectada a una màquina, ¿que potser no aniríem a veure-la cada dia per explicar-li la nostra vida sabent que no ens respondria mai? Conviure amb la depressió implica aquesta duríssima capacitat de mantenir l’afecte en el mateix pla que la raó. Passarem de la llàgrima a la constància, de la companyia a la glopada d’aire per poder resistir. Els dies valdran la meitat: meitat per a les atencions al malalt i l’altra meitat per recuperar energia, meitat per recordar allò que algun dia va ser i meitat per mantenir l’esperança del que algun dia tornarà a ser. El llibre de Masreal ens fa millors persones. Perquè sabem on som i ens adverteix d’on podrem arribar a estar. És un llibre que acompanya els que fan companyia i els que algun dia potser la necessitarem. Aquest és, al cap i a la fi, l’element que cohesiona la part més noble de l’espècie humana”.

Share Button

Quin és el futur de la televisió?

L’avenç en les tecnologies de la comunicació ha estat espectacular. De la màquina d’escriure hem passat a l’ordinador, del telèfon fixe al mòbil, del tocadiscs a l’i-pod, del correu a l’e-mail. Curiosament el mitjà que menys ha canviat ha estat la televisió. Essencialment la televisió avui és la mateixa que fa 20 anys amb l’única diferència que la “tele-basura” s’ha multiplicat per mil, la manipulació per 1000.000 i la bona programació ha gairebé desaparegut.

La televisió és l’únic mitjà que no s’ha vist afectat per la revolució d’Internet. Avui gairebé tot passa per internet excepte la televisió. Així cada matí em llegesc els diaris a través d’internet, dos cops per setmana parlo amb els meus pares per Skype, a hora de fer el sopar escolt Catalunya ràdio on line, i dos cops al dia faig “un cafè virtual” a Xalandria. A vegades fins i tot em mir un vídeo a you tube i vilaweb. Tanmateix això no és ben bé mirar la televisió. Quan sec al sofà el que veig encara és el de sempre.

Des del govern i els mitjans de comunicació se’ns ha venut que la televisió del futur és la TDT, la televisió digital terrestre. La TDT no és massa diferent al que tenim ara: un sistema que emet des de repetidors i que necessita llicències governamentals per operar. Així en els darrers dos anys s’han donat una gran quantitat de llicències que prest començaran a operar si no ho fan ja. Just fa 3 setmanes al bell mig de la campanya electoral en Matas va concedir 4 o 5 llicències, totes a grups afins al PP. Abans de començar a emetre ja és prou clar que la TDT no ens ha beneficiat com a país. La gran majoria de les llicències les acaparen els grans grups de poder que emetran en Castellà.

Gent com en Partal de Vilaweb i n’Oriol Soler de Cultura03 opinien que la TDT no és té futur. I que la batalla és una altre.

“Avui la TDT és obsoleta des de tots els punts de vista, de qualitat (hi ha estàndards més avançats i millors), pel mitjà (el mateix que la TV analògica) i per les seves capacitats d’intereactivitat”

“Avui una veritable política de pais no pasa per la TDT. Això serà el negoci d’empreses de “hard”, d’electrònica antiga i de les publicitàries.“

“Avui cal apostar, i n’hi ha que ho defensem des de fa anys, per la TV-IP amb força i apostant per un territori en xarxa, més enllà del WIFI, amb tecnologies veritables de “banda ampla” … WIMAX, HSDPA (pels mòbils) i la VDSL pel “cable” i segurament altres en els propers 10 anys.”

“Ara, i això és autènticament revolucionari, fer televisió ja no tindrà res a veure amb llicències sinó amb la capacitat d’acumular valor prescriptiu. O sigui qui tingui millors continguts, qui tingui millors marques (Disney, National Geographic o, perque no, Vilaweb, Sapiens, Altaïr, Descobrir…) i qui tingui capital per invertir en marqueting guanyarà aquesta batalla”

Com creieu que serà la televisió del Futur? Arribarà la revolució d’internet també a la televisió? Un sistema basat en la banda ampla enlloc de la TDT democratitzaria la televisió?

Share Button

a n’Andreu Murillo

Aquest matí el meu pare m’ha escrit per dir-me que n’Andreu Murillo ens ha dit adéu. No voldria deixar passar l’oportunitat d’escriure unes quantes ratlles d’agraïment. I és que n’Andreu ha estat un dels meus mestres, el meu primer mestre. És difícil resumir en poques paraules la seva figura. M’agradaria destacar-ne dues coses. La primera és la seva passió per l’estudi i el coneixement. Per damunt de tot era una persona curiosa que es passava les hores a la biblioteca o al seu despatx remanant papers i llibres. La segona és la seva llibretat. En un món, on el coneixement cada dia val més, en Murillo mai va cercar el poder, la fama o el diner. Per ell el coneixement era per damunt de tot un mitja per ser més lliure, més feliç, més humà. En Murillo era un home humil que sabia transmetre millor que ningú saviesa i humilitat.

Les seves classes eren fascinants. A 8è ens vam passar gairebé dues setmanes fent història del Japó! Tenc els meus dubtes que aquest tema formàs part del curriculum de l’època, tanmateix va ser un dels millors temes de l’any. Era un pou sense fons que ho sabia tot, fins i tot els detalls més petits. A sa Rovellada de dalt a tocar del carrer de ses Moreses trobareu que la numeració de les cases no segueix un ordre lògic, es passa de l’1 al 5 o una cosa així. Ningú més que ell era capaç d’explicar perquè. Durant la guerra civil hi va caure una bomba que que va destroçar un parell de cases La seva era sempre una història viscuda a cavall dels llibres i l’experiència personal. A classe t’explicava causes i conseqüencies però també sentiments i records. Una violinista que li quèien les llàgrimes mentre feia un concert el dia de que els feixistes entraven a Barcelona o la sorpresa d’un jove en veure el primer NODO que reconeixa l’avenç de les forces aliades contra Hitler, ja gairebé al final de la guerra. Tenia una imaginació desbordant. Al carrer de Maria Lluïsa Serra, just a tocar de Vassallo, hi havia un descampat amb les restes d’un molí i una gran canonada de ciment seminova on els al·lots jugaven. En un exàmen ens va demanar que imaginéssim que allò era un tunel del temps. Si entràvem en aquell tub sortiríem al segle C16. A l’examen havíem d’explicar què hi trobaríem. Era un home irreverent amb un gran sentit de l’humor. A la seva aula hi havia el balcó amb les banderes, que en aquella època (finals dels 80) mai es penjaven. Record en Murillo, que no era precisament espanyolista, estripant la bandera d’Espanya que es guardava a l’armari per fer-ne un pedaç. Calia fer net la taula sempre plena de papers i troços de ceràmica

Era desordenat, no sempre prou refinat pedagògicament tanmateix tenia clar quines eren les habilitats més important que l’ensenyament havia de transmetre: la curiositat i la llibertat intelectual, pensar i compartir.

Share Button

Me Cachis En La Mar

Aquí va es primer recull d’expressions (proposades per Ciudadanos de Menorca) autènticament menorquines que demostren la diferència real entre el menorquí i el català. S’objectiu és augmentar aquesta llista amb les vostres aportacions per a poder reivindicar de una vegada per totes els nostres drets i asseguts.

Visca Menorca, Viva Menorca, ViveMenorca!

Ala Pués!

 

1 Me Cachis En La Mar

2 Ojo al dato

3 En ves

4 A n’es fondu

5 Fer cola

6 És un sin vivir

7 Hasta demà

8 Bueno

9 Vale

10 Bueno, vale

11 Dale, dale

12 Alradador

13 Fer un moviment bruscu

14 Guanyar de calle

15 Llamar s’atenció

16 Tenir que

17 Después de tot

18 A lo millor

19 Enfrente

20 Llamatiu

21 Sin Embargu

22 Al fin i al cabu

23 O sease

24 Entonses

25 Álgu

26 Pués

27 Menus mal

28 Antes

29 Después

30 Antes o después

31 Puesto que

32 Más o menos

33 En seriu, en seriu, en seriu! (molt utilitzada, però molt, per na… sí, a ses festes de Sant Joan, idò ella)

34 Per un siacaso

35 Per lo tant

36 ¡Venga ya!

37 Sa tarea

38 Hasta i tot

39 Inclús

40 Fin de Semana

41 Sa lucha

42 No trobar puestu

43 Anar de capacaida (en miquelet marciano, per exemple)

44 En fin

45 Anar a n’es ductó de cabasera

46 ¡Macho!

47 Ala pués

48 Tenir (o no tenir) apoyu

49 Ser es cabecilla

50 Ser un xulu

51 ¡Silensio!

52 ¡Amigos!

53 Tenir es dia libre

54 Per ache o per be

55 Desde  luegu

56 Aquestes fechas

57 Tocar techu

58 Armar sa de padre i muy senyor mío

59 tremendu

60 ¡Viva!

61 Anar as teatro

62 Moviment de muñeca

 

Share Button

Article d’opinió

He enviat aquest article al diari Menorca perquè estic fart de llegir que el PP funciona (sobretot en matèria econòmica) quan no és cert! Cal desfer el mite que la dreta sempre gestiona millor l’economia. Esper que us agradi

PP: Un projecte econòmic que no funciona

Una de les grans novetats d’aquestes eleccions és el gir estratègic i ideològic que ha fet el PP. Enlloc de proposar un viatge al centre com fins ara, en aquestes eleccions el PP ha apostat per contentar els sectors més durs de la dreta menorquina. Es presenta amb un programa més desenvolupista (i espanyolista) que mai, impropi d’una societat tan moderada com la menorquina. Ja no parlen “de créixer sense espanyar la terra” com fa 8 anys sinó de fer “les inversions que fan falta per a posar a Menorca en el lloc que li correspon”. Entre les propostes més importants hi figuren 3 camps de golf, el desdoblament de la carretera general, la promoció del bilingüisme i pel que ha escrit Antonio Camps en el passat la persecució del nudisme a tota la costa menorquina. El fet diferencial menorquí que tant es va preocupar d’emfatitzar el PP en les anteriors eleccions s’ha esvaït completament. Diuen i fan exactament el mateix que farien si fossin a Almeria, Marbella o Múrcia.

El gir estratègic que ha fet el PP és preocupant i alhora sorprenent. Entre altres coses desfà el camí que Joan Huguet va començar amb la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera, una declaració tímida però que ha estat molt positiva per a la imatge turística de Menorca. L’allunyament del PP del centre polític té una clara dimensió econòmica. En donar prioritat als sectors més durs, el PP ha deixat de ser el partit de l’estabilitat econòmica. I és que les grans infrastructures que proposen no són només una barbaritat ambiental sinó també un  una amenaça per l’economia de Menorca i la seva cohesió social. És un projecte que no funcionarà.

El cas més clar és el desdoblament de la carretera general. No fa falta saber molta economia per concloure que desdoblar la carretera no ofereix cap resposta satisfactòria als grans reptes econòmics que pateix avui l’illa. El principal repte de Menorca no és la manca d’infraestructures viàries sinó el dèficit en capital humà. A Menorca hi falta gent preparada que tiri del carro de l’economia. I això és així perquè tenim un dèficit estructural en educació i formació. L’índex de fracàs escolar així com el nivell de despesa educativa per alumne són impropis d’una societat tan avançada com Menorca. A les Illes Balears només un 23% dels joves d’entre 18 i 25 anys va a la universitat, la mitad que la mitjana espanyola. Un altre gran repte que pateix Menorca és un dèficit en recerca i desenvolupament. Els paisos més avançats no són els que tenen més carreteres, sinó els que tenen més capacitat d’innovació. Aquesta és la diferència principal entre Finlàndia que inverteix més d’un 3% del PIB en R+D i les Illes Balears on només s’inverteix un 1%, és a dir 3 vegades menys que a Finlàndia. Els problemes de competitivitat afecte especialment el sector turístic. Entre els reptes més important hi figuren una temporada massa curta, unes zones turístiques poc atractives, una manca d’infrastructura turística de caire cultural i ambiental, poca innovació i un dèficit en recursos humans.

Per veure la incongruència econòmica del PP només cal fixar-se amb el que ha passat a Eivissa. En aquesta legislatura el PP ha ‘desdoblat’ l’eix viari que va des de l’aeroport a Sant Antoni passant per Eivissa, una vintena de kilòmetres en total. El desdoblament ha costat  516.4 milions d’Euros, a raó de 20 milions d’euros per kilòmetre. El cost total del projecte és 9 vegades el pressupost del Consell insular de Menorca, 95.6 vegades la inversió en educació i cultura del govern Balears a les Pitiüses al 2006. Per cada kilòmetre d’autopista es podrien construir 7 escoles de primària, 2 centres especialitzats per malalts d’Alzeimer i 3 residències per a gent major. Una inversió tan descomunal es justificaria pel seu impacte econòmic. Tanmateix això no ha estat així en el cas d’Eivissa. El creixement d’Eivissa continua sent inferior a la mitjana espanyola i menorquina!. La inversió no s’ha traduït en creixement econòmic, només en deute public.

Menorca necessita inversió pública. Seria molt positiu que es poguessin invertir en els propers 4 anys 500 milions d’Euros. Es podrien fer vertaderes meravelles: un hospital a Ciutadella, un auditori a cada poble, instituts a Es Castell, Sant Lluís Es Mercadal, un programa de suport a la immigració, una millora radical del transport públic. En matèria turística es podrien revitalitzar totes les urbanitzacions costaneres algunes de les quals estan molt degradades, promoure un programa de promoció turística de gran abast que atregui turistes a l’hivern, es podria també rehabilitar l’illa del rei i instalar-hi un centre d’art contemporani i comprar zones naturals per fer-hi un parc obert a tothom. Qualsevol d’aquestes iniciatives tindria un impacte econòmic i social més gran que desdoblar la carretera. Tanmateix el PP ho té clar: prefereix 45 Km d’autovia, prefereix el benefici de les grans constructores de Madrid, prefereix tirar els diners abans que invertir-los.

El projecte econòmic del PP no funciona. A pesar de les inversions multimilionàries en carreteres, les Illes balears han estat en els darrers quatre anys la comunitat autònoma amb un creixement econòmic menor.

Pau Obrador Pons

Newcastle-Upon-tyne (Regne Unit)

Share Button

S’Albaida a Barcelona

Aquest dissabte 19 de maig té lloc un concert de S’Albaida a la plaça Joanic de Barcelona, i esper que tota la plana xalandriera sigui per allà. I, lògicament, molta més gent, convidats, amics, visitants d’aquest bloc, etcètera.

Açò és un festival anomenat Desperta folk!, inserit dins la III Setmana Cultural Valenciana a Barcelona que va començar divendres dia 11 i acaba amb el festival folk, en què intervindran quatre grups representants de tots els Països Catalans. La Setmana és organitzada per l’Espai País Valencià, i amb el festival folk també hi intervenen Sa Sargantana, el Tradicionàrius i el Rolde Aragonés de Barzelona. Si voleu més informació podeu anar a www.espaipaisvalencia.org.

El concert comença a les 8 del fosquet i nosaltres som els darrers (cap allà a les 12 o un poc abans), així és que ja sabeu on heu d’anar el proper dissabte.

Share Button

Què li passa al barcelonisme?

Després de l’eliminació de la Champions i de la Copa el Barça està enfonsat. Tot i que va empatat a punts amb el líder a falta de quatre jornades aquesta temporada ja ha estat classificada de catàstrofe. Els “seguidors” se’n van a la Masia a escridassar els jugadors (tal com passava a Madrid fa quatre mesos). I jo que em pensava que els culés eren diferents.

Una catàstrofe era quan mos eliminava de la Copa el Figueres, quan mos eliminava de la Champions en Werder Bremen, quan haviem de lluitar fins a darrera hora per entrar a la Champions.

Encara no està tot perdut. Encara pot ser una temporada brillant. O no.

Mentrestant dos clubs històrics (la Reial i l’Athletic) hauran de lluitar fins a l’últim sospir per salvar la categoria. I els seus seguidors els segueixen aplaudint i omplint el camp a cada partit. Què li passa la barcelonisme?

Share Button

Autovies no!

El “desdoblament de la carretera general” és per mi la pitjor amenaça que planeja damunt Menorca. No és només una gran amenaça ambiental sinó també econòmica. La construcció d’una autovia de maó a Ciutadella hipotecaria els pressuposts públics per molt anys. Posaria en perill molts la inversió en educació, sanitat, medi ambient i turisme durant un període molt llarg de temps.
Aquí teniu el que ha costat les dues autovies d’eivissa (només 22 km).

IMPORT TOTAL: 516.4 mill. eur

34.2 vegades l’inversió en Sanitat del Govern Balear a les Pitiüses al 2006

= 7.4 PRESSUPOSTS ANNUALS DEL CONSELL D’EIVISSA I FORMENTERA
= 95.6 VEGADES L’INVERSIÓ EN EDUCACIÓ I CULTURA DEL GOVERN BALEAR A LES PITIÜSES AL 2006

IMPORT PER KM: 20.09 mill. eur. / km

= 7 ESCOLES DE PRIMÀRIA PER KM. CONSTRUÏT (CP Arabí: 2.8 mill. euros)
= 2 CENTRES ESPECIALITZATS ALZHEIMER PER KM. CONSTRUÏT (Residència S. Antoni: 9 mill.)
= 3 RESIDÈNCIES MAJORS I CENTRE DE DIA PER KM. CONSTRUÏT (Residència Capdepera: 7.3 mill)

AUTOVIA AEROPORT: 34.2 mill. eur / km

= 11 ESCOLES DE PRIMÀRIA
= 8 INSTITUTS DE SECUNDÀRIA
= 5 RESIDÈNCIES DE MAJORS

5164 euros/hab. / gairebé 900.000 antigues pessetes

Share Button

Curiositats

Notícia apareguda avui al Menorca, a la pàgina 12:

“Gran oferta de gastronomía y turismo en la feria de Ciutadella”

” Medio centenar de expositores participarán en la segunda edición de la Mostra de Turisme i Gastronomia de Menorca, que se celebrará a partir de mañana [divendres] y hasta el domingo en Ciutadella. La ubicación elegida para este año es el tramo final del paseo de Sant Nicolau hasta la plaza Farragut.”

Anunci del PP al mateix diari, a la pàgina 19:

Avui [dijous], gran festa a Ciutadella PP

Aferrada de cartels del Partit popular de les Illes Balears
Amb la presència de Jaume Matas
21.30 h. a la plaça Almirante Farragut […]

M’ha fet gràcia aquesta coincidència de lloc entre els dos esdeveniments. Vol dir açò que els del PP aprofitaran la carpa de la Mostra -muntada per l’Ajuntament, no pel PP, encara que siguin ells qui governen- per fer-hi la festa del partit? O és que la plaça Almirante Farragut és tan gran que s’hi poden fer diverses coses a la vegada, sense empentes ni sentir-se estret? Ho dic perquè a la continuació de la notícia es remarca que la carpa on es farà la Mostra està muntada des de dilluns passat, i no crec que per donar el tret de sortida a la campanya electoral del PP l’Ajuntamnet la desmonti, si demà l’han d’emprar de nou. No ho veuria lògic.

Em sap greu però açò, com tantes altres coses que passen per Ciutadella, em fan molta pudor. Potser m’equivoc, però no m’estranyaria gaire que fos així.

Share Button