Tenc un problema

Tot i seguir amb molt interès es debat sobre s’article que se li resistia a en Pau, no m’han quedat clares les solucions proposades.
Es meu problema és que el 80% dels alumnes de sa meva classe votarien PxC de n’Anglada. Clar, no me’ls puc endur tots a l’Àfrica, Pròxim Orient o Àsia a veure ses misèries des 3r món, i a veure que bé que estan aquí i com n’és de lògic que gent d’altres països vulguin venir aquí, i tot el dret que tenen.
Necessit altres arguments. Comprensibles per al·lots de 14 anys. Tal vegada alguna pel·lícula… Me podeu ajudar?

borja

Views: 3

10 comentaris a “Tenc un problema”

  1. Hola Borja:

    Jo més que una peli el que he vist amb referència amb aquest tema és un reportatge del 30 minuts però que em va agradar molt: Balseros.

    Explica les experiències d’inmigrants cubans que volen sortir del país, com ho van fer en el seu dia i com els va anar l’experiència anys després.

    Veus que no a tothom li ha anat bé i ajuda a entendre una mica com pot arribar a ser de complicat començar de zero.

    Molta gent és molt racista perquè consideren que tenen per exemple més ajudes que gent d’aqui, el que cal entendre és que no tenen més ajudes per ser inmigrants, sinó per partir d’un punt inicial molt inferior. És a dir nosaltres tot i començar de zero tenim uns pares, familia o amics que ens poden donar un cop de mà, un inmigrant acabat d’arribar no té casa però tampoc un entorn proper que li pugui donar un cop de mà.

  2. L’altre dia vaig escriure aquest comentari i m’apareix com a correu brossa. a veure si ara entra

    Una pel·lícula que em va impressionar és La Heine ( http://www.imdb.com/title/tt0113247/ ), és una pel·lícula francesa que il·lustra molt bé la desesperació dels barris obrers immigrants de la rodalia de París – els famosos Banlieue. La pel·lícula segueix la vida de tres joves immigrants (un jueu, un àrab i un negre) que l’agafen contra la policia arran de la pallisa que ha rebut un ami. És una pel·lícula dura i anti-autoritària que reflecteix molt bé els problemes socials que acompanyen els processos migratoris i les reaccions polítiques corresponents.

    http://www.topfrenchfilms.info/36_haine.php

  3. Estimat Borja!
    Per començar jo els faria fer un arbre genealògic personal que arribés a 4 o 5 generacions enrera, que investiguessin en el passat dels seus avis i besavis. Segur que es sorprendrien. També Que xarresis també del concepte de frontera, per què hi ha les que hi ha i no unes altres? i també els podries demanar quina diferència hi ha entre la diferència de color de pell amb la diferència de color de ulls o de cabells? els hi explicaria què és una raça i els demostraria que no hi ha més que una raça humana. Els hi demanaria què creuen que pensarien i com creuen que viurien si haguessin nascut a Sudàn, Bolivia, Estats Units, Islandia, Xina, Bulgaria, o també Badajoz, Ciutadella o Melilla.
    I després els hi diria que la xenofòbia no és altre cosa que tenir por i sentir-se insegur d’un matiex.
    Pelis:
    Afagiria Gran Torino de Eastwood, Crash de Paul Haggis, Arde Mississipi de Alan Parker, El pianista de Polanski, Hotel Rwanda de Terry George. Aquesta darrera els hi costarà entendre-la i aquesa és sa gran lliçò, vist des de fora no hia ha dioferències de cap tipus. Tal com noltros no son capaços de diferenciar Hutus de Tutsis, un extraterrestre no seria capaç de diferenciar entre un nigerià i un finlandès.
    Ànims amic Borja, és magnífic que tu siguis el profe d’aquests que encara no veuen.
    Una abraçada.
    Fonsu

  4. En es meu cas concret tant és per magribins com per sudamericans. Açò de votar n’Anglada m’ho van dir un dia que anavem d’excursió que dóna peu a tenir més diàlegs. M’ho van dir no tots, però gairebé tots els al·lots que van parlar (ses al·lotes no s’hi fiquen en això). A classe tenc un únic nen d’origen magribí, que parla català perfecte, treu molt bones notes, però és molt cansat.
    Però uns dies després vaig descobrir que aquets comentaris racistes també afectaven una nena sudamericana (tinc algun altre alumne nouvingut que no li han dit res). He deixat passar ses festes però ara ja m’hi volia posar en sèrio, a veure què en puc treure.
    Gràcies per ses vostre aportacions.

  5. Una pregunta. El racisme que professen és envers tothom de fora ? O és més accentuat a Vic perquè hi ha molts subsaharians ? Passa el mateix a l’Hospitalet amb els sudamericans, per exemple ?

    Ah, una altra peli boníssima sobre el racisme i els neonazis és “American History X”

  6. Benvolgut Borja,
    entenc la teva inquietud perquè els docents d’avui en dia ens trobam davant un alumnat cada vegada més polaritzat entre l’autoritarisme (racisme, masclisme, pro penes de mort…) i el hellokittysme blanc o fúcsia en què la vida és amor i de color rosa.
    Davant les posicions racistes, com les que semblen tenir aquest 80% de la classe, et propòs audàcia i paciència. I el diàleg que et proposa en Pau, però mai t’enfadis en un debat que potser cru.
    Fa un parell d’anys en un 4t d’ESO amb tres o quatre alumnes amb aquesta manera de “pensar”, vaig tirar pel dret a classe d’ètica amb un dossier que havia dissenyat el profe de filo de l’institut i del qual te recoman “El racisme explicat a la meva filla” (ser racista és tenir por). De peli els hi vaig passar el més dur que jo coneixia, dues al·lotes em van demanar sortir de l’aula durant la projecció però la resta de curs ningú va tornar a aixecar el braç a l’estil feixista. La peli és “Nit i boira”, sobre el dia després de la derrota nazi a la segona Guerra Mundial.

  7. A jo una peli que em va impactar va ser “Sometimes in April” Tal vegada és massa dura per a al·lots de 14 anys, però.

  8. Crec que és una bona idea això d’una pel·lícula, perquè és un mitjà bastant bo d’imaginar-se com són les coses vistes des d’una perspectiva diferent. Per exemple, “Welcome”. També tal vegada algun dels curts d'”En el mundo a cada rato”.

  9. Jo senzillament els demanaria que t’expliquessin que és el que pensen i perquè ho veuen així. I si tu no hi estàs d’acord amb el que diuen explica´ls perquè.

  10. Quan els conflictes no deriven en violència manifesta, s’expressen mitjançant el prejudici social. […] El significat del prejudici es troba dins de la mateixa paraula. Prejudici vol dir presa d’un criteri o d’una decisió, o bé adopció d’una actitud o creença per endavant, abans de tenir tots els elements que caldrien. Es tracta de la deformació del judici racional per obra del propi interès o de l’interès del grup. En general, va acompanyat d’intenses experiències emocionals de gust o de disgust, on radica la seva efectivitat. […]”
    K. Young. Psicología social.

    http://www.edualter.org/material/intcine/said.htm#profe

Els comentaris estan tancats.