Navega per la categoria

Literatura

Comentari de text (literari?)

M’agradaria saber la vostra opinió literària (!) al voltant d’aquesta composició que s’acaba de donar a conèixer. Ens trobam, a nivell estructural, davant d’un text escrit en la llengua de Cervantes, format per quatre estrofes de quatre versos cadascuna (quartetes) i poca cosa més: els versos no segueixen cap patró sil·làbic determinat; la rima, potser és assonant, potser és que no ho veig bé perquè som un mal lector (ara bé, emprar mots a final de vers acabats en -ón o en -dad/-tad no és gaire meritori)…

I del contingut temàtic, què me’n dieu? A nivell general, me sembla una cançoneta molt cumba, típica composició que podríem posar en boca de qualsevol cantant (?) de los cuarenta principales o del superpop. Però segurament estic equivocat (segurament!) i us deman que m’ajudeu a veure la magnificència d’aquest text.

¡Viva España!
Cantemos todos juntos
con distinta voz
y un solo corazón

¡Viva España!
desde los verdes valles
al inmenso mar,
un himno de hermandad

Ama a la Patria
pues sabe abrazar,
bajo su cielo azul,
pueblos en libertad

Gloria a los hijos
que a la Historia dan
justicia y grandeza
democracia y paz

Share Button

Espanya

Real com la vida mateixa, em limit a transcriure (i traduïr) la conversa -dir-ne surrealista me sembla d’una prudència excessiva- que vaig mantenir abans d’ahir amb el telèfon del Ministerio de Educación y Ciencia espanyol (+34 902 218 50 per si qualcú hi vol telefonar). Per centar la cosa, us diré que era el tercer dia d’intents telefònics infructuosos i la gestió en qüestió també l’havia intentada els cinc dies anteriors per internet. La cosa va anar així:

-(JO) Bon dia, jo telefonava per demanar cita prèvia per passar a recollir la credencial XXXX-2007 d’homologació del títol XXXXXX-XXXX, tal i com m’indiquen en la comunicació rebuda per correu la setmana passada.

-(EL FUNCIONARI) Molt bé, anem a veure quin dia em dóna el sistema,… ja ho tenim: 4 de desembre.

– (JO, INGENU) Perfecte, 4 de desembre. Em comfirma per favor l’horari i adreça on he d’anar?

-(EL FUNCIONARI, AMABLE) Paseo del Prado 28, de 9 a 17:30 hores.

– (JO, MÉS AMABLE)  Perdoni un moment, no li havia comentat, jo vull torn per la delegació de Barcelona. Hi deu haver un error en el sistema perquè resulta que jo tot els tràmits els fet durant els dos anys i escaig que fa que dura el procés a la delegació del Ministerio a Barcelona i és en aquesta delegació on vull anar a recollir el paperet en qüestió.

– (EL FUNCIONARI, AMABLE) Ja, però és que l’entrega només es fa a Madrid. 

– (JO, COMNEÇ A ESTAR EMPRENYAT) A veure si ho he entès bé: m’està dient que la única possibilitat és que em desplaci per recollir el document a Madrid?

– (EL FUNCIONARI, AMABLE) Si, i pensi que ha de ser el dia 4 de desembre, si no, no l’antendrem.

– (JO IL.LÚS, INTENTANT RAONAR) és a dir, que cal que em demani un dia de festa, pagui un bitllet d’avió, tren o autocar i em desplaci a Madrid només per recollir un simple paper?

– (EL FUNCIONARI, ENTENDRIT, CONCILIADOR) bé, si vol, a partir del 4 de desembre pot demanar que li enviem per correu a la delegació de Barcelona,… Tardarà uns quatre o cinc mesos.

-(JO, FRANCAMENT FLIPAT, PERÒ SENSE PERDRE VOLUNTAT CONCILIADORA) perdoni,… m’està dient que eventualment trigarà de quatre a cinc mesos la tramesa per correu intern del Ministerio d’un document des de Madrid a Barcelona?.

-(EL FUNCIONARI, SENSE PERDRE MAI LA SEVA AMABILITAT INICIAL) Sí, és clar,…. però anem a veure: és que, vivint vostè a Barcelona (NO SABRIA DIR PERQUÈ, PERÒ CREC QUE AQUÍ VA INTRODUIR UN JUDICI DE VALOR MÉS ENLLÀ DEL SEU ZEL PROFESSIONAL) ja deu saber que a Catalunya no hi ha res que funcioni.

-(JO, AQUÍ JA SIDERALMENT EMPRENYAT, PERÒ SENSE PERDRE ELS PAPERS) perdoni, però aquest comentari venint d’un funcionari públic com vostè que paguem amb els impostos de tots, ni tan sols em permeto de tenir-lo en consideració.

-(EL FUNCIONARI, EN L’ÚNIC MOMENT DE TOTA LA CONVERSA EN QUÈ ES VA MOSTRAR ABSOLUTAMENT EMPRENYAT, ARA VEUREU PERQUÈ) que més voldria jo que ser funcionari: jo no sóc més que un simple personal laboral.

-(JO, LA REVENJA) doncs ja m’imagin, ja, el greu que li deu sebre a vostè no ser funcionari.

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI) ja ho pot ben dir.

-(JO CANSAT I PREOCUPAT PER LA CARA QUE POSAVEN ELS MEUS COMPANYS DE FEINA QUE S’HAVIEN ANAT ENGANXANT AL MEU MONÒLEG): molt bé idò, anirem a Madrid. Si no fos molta molèstia, em podria mirar de trobar un divendres capvespre per minimitzar l’impacte en la meva jornda laboral.

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI): doncs miri, sap què passa? que si tothom demanés el dia i hora que li vingués en gana, ja no faria falta que els gastéssim la quantitat de calerons que costa el sistema informàtic de cita prèvia i el personal d’atenció telefònica. Jo li don el que em surt de la màquina.

– (JO) per cert, el sistema de reserves per internet no funciona

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI): ja pot ser ja, fa unes setmanes que la gent ens ho diu. A vam, a vam (ESFORÇ DE MAGNANIMITAT) Miri, quin dia diu que voldria vostè? el set de desembre,… a no, el set és pont i està tancat. A més, del 21 de desembre al 8 de gener també tenim tancat, hauria de ser més endavant.

-(JO FIRSÓS) sap què? deixi-ho fer, el dia 4 de desembre diu? idò a Madrid hi falta gent

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI) tengui en compte que no tancam al migdia, pot venir a les dues o a les tres que trobarà obert. També pot enviar un conegut o una gestoria amb una autorització davant notari i original i fotocòpia dels documents peruquè ho facin en nom seu.

-(JO) moltes gràcies, que passi un bon dia (PENJ EL TELÈFON SENSE DEIXAR OPCIONS DE RESPOSTA, M’AIXEC DE LA CADIRA, I TOT PRENENT UN CAFÈ AMB EL MEU COMPANY DE DESPATX QUE FA UN ANY QUE VA ARRIBAR DE COSTA RICA, LI EXPLIC QUE COSES COM AQUESTA SÓN LES QUE EM FAN SENTIR CADA DIA -UN POC MÉS SI CAL- ENFORA D’ESPANYA. ELL, QUE JA N’HA PASSADES UNES QUANTES DE SIMILARS EN ELS DOTZE MESOS QUE DUU VIVINT AQUÍ, EM DONA LA RAÓ I M’EXPLICA QUE DEMÀ NO HI HAURÀ CAFÈ. SE’N VA A ESPANYA: LI ACABEN DE CONVOCAR UNA REUNIÓ DE FEINA A MADRID). 

 

Share Button

Els anys que venen de Joan Barril

M’agradaria Fidel que em permetessis adjuntar un escrit que Joan Barril fa al El Periódico de Catalunya referint-se al Llibre “Conviure amb  la depressió”. Crec  que resumeix d’una manera acurada les emocions i els sentiments que desprèn un llibre tan humà com rigorós. La presentació a Barcelona del llibre va fer arribar a molta gent el treball que has aconseguit amb tanta cura i que és el motor de tot: poder arribar a la gent que ha patit aquesta malaltia i als seus familiars. Donar-los un fil d’esperança en aquesta lluita.

 Joan Barril ho descriu així:

“El vaig conèixer quan era més jove del que és ara. Fidel Masreal, un home de Maó, en aquella illa creuada pels vents de la llibertat. Vam treballar junts a la cadena SER i ara el veig presentant un llibre de tapes blanques com els llençols de l’insomni: Conviure amb la depressió. A vegades, algunes vegades, fins i tot els llibres estan ben escrits. Però escolto Fidel Masreal i em quedo captivat per com explica de bé oralment les seves pròpies reflexions. La depressió és una malaltia que no sabem com arriba. Però també és una emoció imprevista que afecta aquells que conviuen amb persones que pateixen depressió. Aquest llibre és el resultat d’una experiència personal de l’autor amb la seva mare. Es necessita un estímul potent per introduir-se en l’ànima humana de les persones que més estimem. I Fidel Masreal és com Beatriu guiant-nos als inferns del silenci, de la desmemòria i de l’elevació de grans murs entre les persones.La lectura del llibre de Masreal no s’ha d’escometre com un llibre d’autoajuda. En realitat l’autor ens proposa un manual d’instruccions, però també una reflexió des de la humilitat de ser sovint joguines d’uns processos que venen a robar- nos la nostra voluntat de ser. Ningú està lliure de la depressió. Som miralls que es miren al mirall. No sabem el que reflectim, però fins i tot els que van sobrats d’autoestima poden caure en l’atonia i en la tristesa sense que res especial s’hagi produït. L’important del llibre de Fidel Masreal és entendre que, davant de la malaltia, fan falta acompanyants lúcids, pacients i esperançats. Algú ens va dir que la vida seria un llarg riu tranquil i de sobte ens trobem sacsejats pels ràpids. Del que es tracta és de tenir sempre un peu a la riba, encara que només sigui per recuperar forces. Si alguna vegada una persona estimada estigués en coma durant molt dies connectada a una màquina, ¿que potser no aniríem a veure-la cada dia per explicar-li la nostra vida sabent que no ens respondria mai? Conviure amb la depressió implica aquesta duríssima capacitat de mantenir l’afecte en el mateix pla que la raó. Passarem de la llàgrima a la constància, de la companyia a la glopada d’aire per poder resistir. Els dies valdran la meitat: meitat per a les atencions al malalt i l’altra meitat per recuperar energia, meitat per recordar allò que algun dia va ser i meitat per mantenir l’esperança del que algun dia tornarà a ser. El llibre de Masreal ens fa millors persones. Perquè sabem on som i ens adverteix d’on podrem arribar a estar. És un llibre que acompanya els que fan companyia i els que algun dia potser la necessitarem. Aquest és, al cap i a la fi, l’element que cohesiona la part més noble de l’espècie humana”.

Share Button

Literatura menorquina a Barcelona

En els propers dies a la capital se celebraran dos actes en què en principi sembla que es presentarà l’actual estat de salut de la literatura que es fa a Menorca. Encara que no hi podré ser (perquè en aquests horaris tenc feina) no volia deixar passar els fets i que algú a qui la cosa li interessa no se n’assebentés. Així és que divendres dia 27 a les 19 a la seu d’Òmnium es parlarà de narrativa menorquina en un acte que presentarà Joan López i en què hi intervindran Maite Salord, Joan Pons, Josep Maria Quintana i Esperança Camps. L’altre acte que us deia és pel dimarts dia 8 a les 20 a l’Ateneu Barcelonès, aquest sobre poesia. Ponç Pons farà una intervenció sobre l’estat de la qüestió de la poesia menorquina actual, i després recitaran, a més de l’alaiorenc, en Jamie Preto, Tomeu Truyol i Biel Pons.

Share Button

Poesia menorquina as Mercadal

Perdonau, però hi ha una altra cita que crec interessant:

Avui, al recinte poli/mega/ultra/multifuncional des Mercadal, es presenta la pàgina web d’illanvers (http://illanvers.cat). A l’acte es farà un recital poètic, amb la participació de Pere Gomila, Pere Xerxa, Margarita Ballester, Sergi Cleofé, Xec Florit Nin i d’altres participants en aquest esdeveniment que ara, per variar, no record.  Ah!, i contràriament al que diu el diari Menorca, jo no hi participaré com a poeta, ja que no he escrit un poema en ma vida. El que si faré, per deferència amb l’autor, que m’ho ha demanat, es recitar els textos d’Ignasi Canyardet, que continua amb la seva dèria de no donar la cara.

La cita és a les 20.00 hores i és gratuïta

Share Button

Poesia menorquina a Barcelona.

XII

Com la clavellina de l’aire

que brosta penjada del ferram,

no em cal terra on créixer.

Sols vull un balcó esquerdat

d’on penjar l’arrel aèria

i esdevindre en un mur

l’eternitat d’una resistència.

Aquest poema pertany a una obra que ha passat molt desapercebuda: Tres poemaris (Empelts), de Jordi Florit Robusté, editat per l’IME fa ja tres anys. I és una llàstima, perquè ens trobam davant d’un dels millors llibres de poesia fets a l’illa en els darrers anys.

Aprofit per a convidar-vos a la (re)lectura d’aquesta obra i, als qui podeu, per convidar-vos a un recital poètic en què participarà Jordi Florit. Normalment, a Xalandria, els menorquins continentals us quedau amb les ganes de participar del que es fa a l’illa. Aquesta vegada és a l’inrevés. El proper 19 d’abril, dijous de la setmana que ve, a les 12.00 i a la facultat de lletres de la UB, els privilegiats que hi assisteixin (jo no hi seré, i açò ja m’emprenya prou) podran gaudir i conèixer versos de Carles Hac Mor, Ester Xargay, Jordi Nopca, Josep Pedrals, Laia Noguera, Maria Cabrera i Jordi Florit. Com podeu veure, el cartell és de dalt de tot.

No cal dir com m’agradaria que qualque xalandrier, o qui sigui, me pogués fer cinc cèntims de com ha anat la cosa (és a dir, que hi assisteixi). Ho he dit moltes vegades: tot el que escriu en Jordi és molt bo; en som un apologeta. I saber que recitarà a Barcelona m’omple de satisfacció i, alhora, de ràbia per no poder ésser-hi.

Share Button

Cita obligada: recital poètic a l’IES Joan Ramis

Bon cap de setmana, xalandriers i xalandrieres,

En aquesta ocasió crec que aquest espai que ens uneix pot servir perfectament com a agenda cultural; per tant, aquí teniu una proposta per a convertir un capvespre qualsevol en una experiència enriquidora.

El proper dimars dia 3 d’abril, a l’IES Joan Ramis, a les 18.30h, es celebrarà un recital poètic i una taula rodona amb alguns dels poetes que han aparegut a la Tria de poesia menorquina contemporània, obra que els alumnes de primer de batxillerat han llegit com a lectura complementària.

L’objectiu d’aquesta obreta, confeccionada pel departament de català, era la de donar a conèixer un panorama poètic ric i de qualitat, el de la poesia catalana que ara es fa Menorca, la qual, de vegades i malauradament, queda eclipsada per la figura de Ponç Pons, un poetàs de dalt de tot, però no l’únic que hi ha a l’illa.

L’acte és gratuït i obert al públic, per l’horari i perquè un esdeveniment com aquest pot ésser interessant per a tothom. Hi recitaran els seus poemes Àngel Mifsud, Margarita Ballester, Pere Xerxa, Pere Gomila i el xalandrier Joel Bagur.

Hi estau tots convidats!

 

Share Button

Maite Salord “La Mort de l’Ànima”

Voldria recomanar la darrera novel·la de na Maite Salord: “La Mort de l’Ànima”, finalista del premi Sant Jordi 2006 (Editorial Proa). M’ha agradat molt. És d’aquelles novel·les que quan la comences no la pots deixar de tant que t’enganxa. És una novel·la trepidant, intensa i tràgica. És una obra profunda i ben escrita, que passa molt bé. El millor per mi és la caracterització dels personatges. Estan molt ben treballats. Esper que també us agradi.

Share Button

Conte inèdit d’Ignasi Canyardet

Crec que Xalandria, i concretament la seva secció de literatura, és el marc idoni per donar a conèixer un document inèdit del tristament desaparescut Ignasi Canyardet. El filòleg Nil McAgun Dena, especialista en paraliteratura catalana, va ser l’autor de la troballa, i també qui la va donar a conèixer a través de les pàgines de la publicació Working Papers of Catalan Tales. Us adjunt el text de Canyardet en format Pdf, alhora que transcric a continuació un fragment del text introductori de McAgun traduït de l’anglès al català.

[…] D’entre la nombrosa paperassa de Canyardet que vaig trobar al seu escriptori, em va cidar l’atenció trobar-me amb un conte. Es creia que Canyardet només escrivia poesia, fet que sembla fals. Serà, però, aquesta, l’excepció que confirma la regla? […]. La narració porta el títol de “Fragments de diari d’un ésser inofensiu” i es troba en un quadern, manuscrit, però amb molt poques correccions, per la qual cosa sembla un text definitiu. Del contingut del conte, d’un valor literari més que discutible, es desprèn que va ser escrit un dels dos estius en què el president de l’estat espanyol va estiuejar a la finca de Son Camaró, a Menorca. Així i tot, aquesta és una especulació més de totes les que giren al voltant d’Ignasi Canyardet, l’escriptor menorquí inefable. Tot i el contingut políticament incorrecte del text, i que es trecta d’una ficció de molt mal gust, crec necessària la seva publicació pòstuma, perquè l’obra de Canyardet és un trencaclosques que, peça a peça, ens ajuda a construir el personatge. A més, ja ha passat un temps prudencial des que fou escrit i, un cop traspassat el nostre autor, les conseqüències legals que es puguin desprendre del text ja no l’afecten […].

Canyardet

Share Button

Antoni Febrer i Cardona i la maleïda hac.

¿Y quin concépte se pód formar d’un póble qui escriu tant mál la sèua llèngua? el mès miserable.
Antoni Febrer i Cardona.

M’he permès la llibertat de pujar l’article (som en Nico) que en Joan Carles ha posat a Xalandria, de manera que es pugui descarregar com un arxiu, qui ho trobi interessant, que ja diu en Joan que val molt la pena. L’article era un poc llarg com per posar-lo sencer al bloc, i al final ho deixarem així.
A través del següent enllaç us podreu descarregar l’article complert:

Descarregar article

Obra

Share Button