Navega per l'autor

Ismael Pelegrí i Pons

Mifsudsalordià. No podem perdre mai!

LLETRES DITES

Aquest proper divendres, dia 10, a les 20.00 h, al centre social de Sa Nostra a Ciutadella (Camí de Maó, 9) es farà una nova edició de “Lletres dites”, activitat organitzada per l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana). Anna Maria Ticoulat, Carme Cloquells, Guillem Rosselló, Jean Serra, Margarita Ballester, Maria Jesús Cloquells, Miquel Ferragud i Pere Gomila faran una lectura de textos literaris que siguin novetat editorial. L’acte serà presentat per un servidor i és una magnífica ocasió per escoltar literatura.

No cal dir que hi estau convidats.

PS. Aquesta és una convocatòria, però no me volia menjar, per segona vegada, l’entrada de la fira de la sostenibilitat.

Share Button

El burro de la Reina?

De la premsa

Share Button

Homenatge a la Murada (avui toca)

BAR LA MURADA

Cuina cassolana (sic.)

En aquests carrers d’humanitat tova

cal cercar el bàlsam de l’aixopluc

en el paradís compartit de la conversa

amb els amics, fent un tec, fent un mos.

Quan el fred del mestral fa vinclar el cos

el baf dels vidres acarona els mots

i fa més passadores les hores humides

l’ombra acollidora dels capvespres d’agost.

Hi ha rituals que esdevenen necessitat:

l’inici de la festa, el retorn del viatger,

la pausa dels dissabtes… I açò, ara què?

Ben cert que el món avança i no recula

que el temps lentament ho cura tot,

però molts enyoram un cap de cantó.

Maó, 19 de gener de 2008

Share Button

POETICALAIOR

Aquest estiu que gairebé ja hem escatat ha coronat Alaior com a capital menorquina de la poesia. El mèrit de tot açò té un nom: Biel Pons. Gràcies sobretot a ell han passat per aquest poble Biel Mesquida, Hilari de Cara, Sònia Moll, Edgar Alemany i tot Illanvers, a més d’altres actes relacionats amb la parenta pobra. Els qui hem pogut beneficiar-nos de les activitats programades hem estat uns privilegiats i cal agrair que hi hagi institucions públiques que apostin per atracar la literatura a la gent. Enhorabona!

Share Button

Col·leccionables

Ventalls d’arreu del món, les millors novel·les negres i/o romàntiques (amb el sentit pejoratiu del terme), escudelletes de porcellana, els tres primers capítols del Equipo A en un sol DVD, figuretes de plom dels herois del còmic, papallones dissecades, trens de RENFE que han fet història (?), tècniques de ganxet (amb un cabdell de regal a la primera entrega)… L’estiu c’est fini.

A quina lllumenera se li va ocórrer col·locar les festes de Gràcia en una època crepuscular de l’any com aquesta, que no convida els cossos a la disbauxa i en què, gairebé sempre, acaba plovent?

Share Button

Jordi…

D’on ve l’efecte Guadiana de la teva darrera entrada? Dóna’ns temps per llegir-la, que la cosa interessa.

Share Button

Exposició fotogràfica (amb presència xalandriera)

Avui divendres dia 4 de juliol, a les 20 hores, a la sala Sa Nostra de Maó, s’inaugura aquesta exposició en la qual participa gent de la comunitat xalandriera (porioles i cirvioles). Hi estau tots convidats.

Share Button

Camí de cavalls

Aquest cap de setmana es celebra la festa del camí de cavalls. Evidentment que la declaració de la senda com a pública ha estat una conquesta important de la societat menorquina davant d’unes reivindicacions imbricades en el conflicte típic entre interès general i interès privat. Ara, però, aprofitant el moment, m’agradaria fer una reflexió crítica (en el bon sentit de la paraula) sobre el tema. No seré políticament correcte, i d’açò es tracta.

Tomàs Vidal, geògraf qualificat, propietari rural d’un lloc per on passa el camí i impulsor de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera, fa poc va fer unes declaracions interessants, com a mínim per a mi. Algunes de les coses que va dir eren més simbòliques que altra cosa, com per exemple que a Menorca hi haurien de viure només cent persones perquè no hi hagués un trencament de l’equilibri ecològic. En canvi, va deixar anar que cal veure com es gestionarà el camí, perquè si s’ha de facilitar la massificació els resultats seran contraproduents. Aquest és el motiu pel qual no he participat mai en cap de les excursions organitzades per la coordinadora, perquè me sembla una animalada fotre tres-centes persones de cop per zones que encara mantenen els seus fràgils ecosistemes. També me fa passar pena el que alguns entenen per arranjar el camí per a fer-lo transitable i me vénen al cap les destrosses fetes en el tram de Macarella a Macarelleta (escales picades a la roca, macroescala de llenya de més de cent escalons…). Una cosa és marcar una sendera i l’altra crear una autopista vora la mar o, el que és pitjor, una impressionant pista de trial i motocross que circumval·larà l’illa. I caldrà anar vius, perquè me sembla que la cosa va cap aquí. No trob rar que Tomàs Vidal passi pena per l’alzinar del barranc de Rafalet: jo també en pas.

Share Button

…de poesia i de Menorca

Com que sembla que Xalandria és un bon espai d’autobombo, us inform del recital de poesia que es farà aquest proper dimecres 21 a Barcelona:
…..de Poesia i de Menorca
Hi intervindran els poetes Ignasi Canyardet, Edgar Alemany, Fàtima Anglada i Sònia Moll. Margarita Ballester ens farà una breu dissertació sobre la Poesia a Menorca i presentarà els poetes convidats. Amb l’assistència del Conseller de Cultura, Patrimoni i Educació, Joan Lluís Torres Faner.
A les19.30 h
Ateneu Barcelonès. Canuda, 6

   
Share Button

…Les postres encara van ser millors.

Un servidor de tots vostès ja tenia pensat fer la crònica del recital poètic d’ahir, però ha de confessar que esperava primer a llegir les cròniques dels dos inefables diaris menorquins per tal de tenir material des del qual partir. Ambdós rotatius en treuen notícia amb fotos i amb textos no gaire llargs i de circumstàncies, el del pamflet episcopal no va ni signat, s’amaga sota el genèric Redacción. Evidentment, qui no hi hagi assistit no se’n podrà fer una idea si fia de la premsa. Només un parell d’exemples: al Menorca, a la foto, apareix Sebastià Alzamora i al peu es diu que és en Gaspar Jaén. I a l’Última Hora es cita una tal Vinyet Paella (sic.) com a poetessa barcelonina. I com que dels periodistes no ens podem fiar, vet aquí la meva percepció del recital.

Pere Gomila va ser-ne el presentador i va complir el seu paper a la perfecció. Encara no sé d’on treu el temps per fer la feinada que fa i, sobretot, amb el rigor i la seriositat amb què la fa. El primer a pujar a l’escenari va ser Sebastià Alzamora. He de confessar que ell era l’únic dels poetes que, a priori, volia veure. No em va defraudar. Amb un to asserenat, va anar revisant alguns dels poemes de Mula morta que complementà amb alguns textos inèdits del seu nou poemari. A continuació va llegir els seus poemes Blanca Ripoll. Tot i que personalment crec que encara li queda un tros per arrodonir els textos (són poc consistents, de vegades), recita molt bé, amb una veu i una dicció suggerents. El contrari del que li passa a Edgar Alemany, els textos del qual de cada vegada són més sòlids però que hauria de corregir determinats tics de rapsòdia enpastifosa que li espanyen la feina (presentar cada poema a partir de circumstàncies personals, allò de “avui quan m’he aixecat i he mirat per la finestra…” o, com va fer al Ramis, citar n’Àlex Susanna com un gran poeta. Açò darrer, si segueix mesclant-se amb els incontinents eufòrics, s’ho guarirà prest). I fins aquí el que va ser destacable. Perquè a Vinyet Panyella no l’afavoreix gaire el seu to monòton de veu, al qual cal afegir uns textos que no es mouen pels camins poètics pels quals transito. Més d’un va planejar l’agenda de la setmana durant la seva intervenció. I per acabar, el despropòsit Jaén. Acaba de publicar un llibret amb catorze sonets i va llegir-los gairebé tots (va doblar els 10 minuts de què disposava). Els textos intenten ésser un homenatge a Estellés, tot i que els vaig trobar indignes d’algú que se suposa que té un currículum interessant. Evidentment, no tot val en poesia.

I bé, açò va ser tot. Vaig xalar amb els tres primers i, amb els dos darrers, vaig descobrir propostes que no m’interessen. No crec que hi hagi cap mal en açò. Segurament, altres assistents tindran opinions molt diferents. Ara bé, en Jordi, n’Hèctor, na Montserrat, en Tomeu i companyia poden estar orgullosos del testimoni que han recollit, perquè és un luxe poder gaudir d’un esdeveniment com aquest. Esperem que l’any que ve sigui, com a mínim, igual de bo (en Cabrera, entre el públic, a primera fila, va aguantar estoicament al reivindicació que gairebé tots i cadascun dels participants van fer dels Països Catalans com a espai comú de poesia i na Irene Coll va refermar el seu compromís de continuar donant suport, de de l’Ajuntament, a l’acte). Llàstima que s’hagin carregat, de manera irreversible, la sala de sa Indústria.

Share Button