Publicat al Diario Menorca el passat 13 de desembre
Ben record l’estrena que el 1994, just quan tenia 17 anys, tingué lloc a Maó de l’Òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i música de Kurt Weill, de la mà de les companyies de La Clota i Groc. I una traducció ben nostrada de Damià Borràs. El meu passat familiar lligat al món del teatre a l’Orfeó m’havia permès gaudir amb molt de gust de l’espectacle dramàtic a bastament, però aquella estrena hi tenia un punt afegit: l’anada al teatre amb els amics de l’institut (trob que la primera vegada, amb aquell pla) era també un procés d’innocència, revolta i descoberta del teatre més social, més incisiu i descarat (més endavant vaig descobrir, per exemple, que va ser censurada mitja hora abans de l’estrena a Barcelona l’any 1963 per un ministre anomenat Manuel Fraga, que avui ben segur seria considerat un defensor aferrissat constitucionalista). Els baixos fons, la corrupció instal·lada en el sistema, el descarament dels personatges que, però, a la vegada se’ns feien simpàtics, teixien aquest món brechtià que em (ens) deixà encisats. I tot acompanyat d’una música brutal, que anava a les entranyes. La conclusió: una obra de teatre immensa, un personatge universal com Mackie el Ganivet, un espectacle total. I una posada en escena (record molt especialment un Kike Gomila esplèndid) impactant. A la vegada, paradoxalment i de forma sarcàstica, explicava moltes coses de la realitat. De l’època que es va estrenar a Barcelona, per exemple, en ple franquisme. Però també de l’època en què es va escriure, l’any 1928 a Alemanya, just abans de l’arribada dels nacionalsocialistes. I, malauradament, realitats que ens envolten avui dia també ens semblen explicades aquí. Brecht no ha deixat de ser vigent mai.
I després d’aquell impacte, més de 20 anys més tard, tornem-hi. L’Òpera de tres rals tornarà als escenaris de Maó, aquesta vegada de la mà de l’Orfeó Maonès. I l’encís de la primera vegada s’ha resolt en la participació activa, aquesta vegada, que se’m presenta com un plaer immens. La mobilització de tanta gent, actors, músics, companyia de ball i tantes hores de feina veuran la seva recompensa aquest cap de setmana al teatre de l’Orfeó. Trob que és la gran oportunitat d’assaborir en la seva essència un clàssic universal com aquest amb l’originalitat amb què està presentat. Com diu la mateixa obra: “Senyores i senyors, aquest vespre veuran vostès una òpera per a captaires; aquesta obra va ser concebuda amb tanta opulència com sols la imaginació d’un captaire podria fer”. Espectadors, idò, prenguin seient, que compença l’espectacle.
Visits: 4