Un any de cinema: les Pel•lícules del 2017

Els que em segueixen ja saben que m’agrada el cinema. Si puc hi vaig cada setmana, generalment els diumenges capvespre, quan el temps s’atura. Hi vaig amb un grup d’amics sempre al fabulós Tyneside, un cinema amb un deix art decor al bell mig de Newcastle a tocar de la feina. Un cinema amb tres cafés- bar preciosos amb una programació que combina cinema d’estrena i art i assaig   Aquest any malauradament el meu ritme de pel·lícules ha baixat. M’he perdut unes quantes pel·lícules, sobretot aquesta tardor, i això em sap una mica de greu. No es pot fer tot. Així hi tot he vist una cinquantena llarga de pel·lícules.

Moonlight_(2016_film)

Pel que fa a les pel·lícules d’estrena aquest any va començar molt fort amb Manchester by the sea, Moonlight i 20th Century women. I les tres tenen moltes coses en comú. Manchester by the sea és una pel·lícula més aviat trista i dura que ressegueix una home que retorna a l’escenari dels traumes d’infantesa. De les tres la que em va impactar més és Moonlight, un història en tres parts que segueix les dificultats d’un negre de Miami per acceptar la seva sexualitat des de la infantesa fins a l’edat adulta. Moonlight és una pel·lícula profunda, commovedora i única, que molt merescudament va rebre l’oscar. Infinitament més bona que LA LA land. Les tres parts són precioses, ara bé la que em va impactar és la tercera, un triomf del cinema. No hi passa gairebé res. Tanmateix, el joc de mirades i afectes és increïble. La tercera pel·lícula que voldria destacar és 20th century women, una deliciosa pel·lícula sobre les dificultats d’una mare soltera d’edat avançada i el seu fill adolescent. No tant ambiciosa però molt divertida, és, en certa manera, la versió femenina de les dues anterior. Mentre les dues primeres tracten de la crisi de la masculinitat;  20th Century women analitza els problemes de la feminitat. Totes tres situen al bell mig del debat la crisi dels models familiars establertCuriosament l’any acaba amb dues pel·lícules, de gènere romàntic, que també exploren amors no convencionals. God´s Own country – La terra de Déu – és una pel·lícula més aviat lenta que transmet soledat i incomprensió. Tracta de la vida d’un jove granger de Yorkshire – la terra de Déu- que veu la seva vida transformada per l’arribada d’un immigrant romanès de qui s’enamora profundament. És una pel·lícula tan ben filmada que fins i tot pots ensumar l’olor del fang de la granja. L’altra pel·lícula és Call me by your name, una obra mestra, gairebé tan bona com Moonlight. Tracta amb honestedat i delicadesa de l’aventura romàntica entre un jove de 17 anys i un professor amic del pare 10 anys més gran que ell. És una pel·lícula melancòlica, elegant i molt sensual, la segona part de la qual segur que no deixa indiferent a ningú. Encara que les cròniques no ho diguin explícitament, jo l’entenc com un estudi del concepte d’amor entre homes a Grècia i Roma, un tema molt controvertit

maxresdefault call_me_by_your_name-865431375-large 20 century women

Aquest any hi ha hagut moltes altres pel·lícules que m’han agradat. Toni Erdman, una comèdia Alemanya – sí els alemanys poden fer comèdia – que qüestiona l’obsessió occidental per l’èxit. És una mica llarga, però que et fa riure pels descosits. Florida Project, crítica social als voltants de Disney. Acquarius, una pel·lícula brasilera sobre una dona que rebutja vendre la seva casa a primera línia de mar a uns especuladors. I am not your negro, un documental que explora la història del racisme als estats units. N’he vistes també algunes de clàssiques com la francesa The gleaners and I.

En aquesta llista hi ha molts forats, i també moltes pel·lícules que no van enlloc. En qualsevol cas el 2017 ha estat un any bo, especialment bo pel cinema queer. Dubt molt que tornem a veure pel·lícules tan extraordinàries com moonlight i call me by your name.

 

  • Midnight special

 

  • Theo and hugo

 

  • La La Land

 

  • Manchester by the sea [ 5*]

 

  • Celluloid closet

 

  • trainspotting 2

 

  • We are many

 

  • toni Erdman [5*]

 

  • I kiied my mother (by xavier Dollan)

 

  • The Dom generation

 

  • Prevenge

 

  • 13th

 

  • moonlight (5*)

 

  • 20th Century women (5*)

 

  • La propera pell

 

  • Yossi

 

  • Modern family

 

  • It’s only the end of the world (by xvier Dolan)

 

  • The king of scape (by Alain guiraudier)

 

  • Elle

 

  • Wasteland

 

  • Subshine in leath

 

  • Aquarius

 

  • Gimme the loot

 

  • Stormy Monday

 

  • Sightseers

 

  • I am not your negro(5*)

 

  • The salesman

 

  • lady macbeth

 

  • Berlin syndrome

 

  • Look who is back

 

  • stockolhm

 

  • contratiempo

 

  • Full monty

 

  • Hearthstone (Islandia )

 

  • la guerra de los simios

 

  • Gods own country

 

  • The body and the soul

 

  • The gleaners and I (by Agnes varda)

 

  • Blade runner 2049

 

  • The square

 

  • The death of stallin

 

  • The party

 

  • Call me by your name (5*)

 

  • Dispossession

 

  • Florida project (5*)

 

  • loving Vincent

 

  • Padignton bear

 

 

Pau Obrador

Visits: 0