Un altre any i ja hi tornam. De fa un temps, les festes de Gràcia, les festes de Maó, en vénen a contrapèl. Setembre és un mes en què el cos me demana moltes coses (gairebé tot el que explica en Joel en el seu text de Xalandria), però la festa no n’és una prioritat. Així i tot, ahir, amb els fillets, la visita a la plaça va ser obligada per veure-hi ballar els gegants o escoltar el concert de la banda de Maó. Del pregó, en vam escoltar el començament i el vaig trobar més que encertat, irònic, adequat. Abans, una hostessa municipal havia presentat l’acte, en tres llengües (català, castellà i anglès), com si acabàssim de pujar a un avió. Alguns van xiular-la en repetir en castellà uns mots que, en la llengua pròpia de l’illa, ja havíem entès tots. Després, i seguint amb una dèria que es va escampant arreu de Menorca, la d’imitar maldestrament les festes de Sant Joan, es va fer un primer toc de flabiol. Açò ho vaig trobar molt postís: «caixera batlessa, donau vos permís per fer el primer toc de flabiol?». Tot el que no sigui «Sebastià, podeu empesar el replé» no posa els pèls de punta. Deu ser que, sacrilegi!, som més santjoaner que cap altra cosa en qüestió de festes. El que no es pot negar és que aquest acte posa en pràctica un vell anunci que apareixia a la premsa de fa anys i que reproduesc.
Llegiu més
Visits: 1