Autor: Ismael Pelegrí i Pons

Mifsudsalordià. No podem perdre mai!

Camí de cavalls

Aquest cap de setmana es celebra la festa del camí de cavalls. Evidentment que la declaració de la senda com a pública ha estat una conquesta important de la societat menorquina davant d’unes reivindicacions imbricades en el conflicte típic entre interès general i interès privat. Ara, però, aprofitant el moment, m’agradaria fer una reflexió crítica (en el bon sentit de la paraula) sobre el tema. No seré políticament correcte, i d’açò es tracta.

Tomàs Vidal, geògraf qualificat, propietari rural d’un lloc per on passa el camí i impulsor de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera, fa poc va fer unes declaracions interessants, com a mínim per a mi. Algunes de les coses que va dir eren més simbòliques que altra cosa, com per exemple que a Menorca hi haurien de viure només cent persones perquè no hi hagués un trencament de l’equilibri ecològic. En canvi, va deixar anar que cal veure com es gestionarà el camí, perquè si s’ha de facilitar la massificació els resultats seran contraproduents. Aquest és el motiu pel qual no he participat mai en cap de les excursions organitzades per la coordinadora, perquè me sembla una animalada fotre tres-centes persones de cop per zones que encara mantenen els seus fràgils ecosistemes. També me fa passar pena el que alguns entenen per arranjar el camí per a fer-lo transitable i me vénen al cap les destrosses fetes en el tram de Macarella a Macarelleta (escales picades a la roca, macroescala de llenya de més de cent escalons…). Una cosa és marcar una sendera i l’altra crear una autopista vora la mar o, el que és pitjor, una impressionant pista de trial i motocross que circumval·larà l’illa. I caldrà anar vius, perquè me sembla que la cosa va cap aquí. No trob rar que Tomàs Vidal passi pena per l’alzinar del barranc de Rafalet: jo també en pas.

Impactes: 0

…de poesia i de Menorca

Com que sembla que Xalandria és un bon espai d’autobombo, us inform del recital de poesia que es farà aquest proper dimecres 21 a Barcelona:
…..de Poesia i de Menorca
Hi intervindran els poetes Ignasi Canyardet, Edgar Alemany, Fàtima Anglada i Sònia Moll. Margarita Ballester ens farà una breu dissertació sobre la Poesia a Menorca i presentarà els poetes convidats. Amb l’assistència del Conseller de Cultura, Patrimoni i Educació, Joan Lluís Torres Faner.
A les19.30 h
Ateneu Barcelonès. Canuda, 6

   

Impactes: 0

…Les postres encara van ser millors.

Un servidor de tots vostès ja tenia pensat fer la crònica del recital poètic d’ahir, però ha de confessar que esperava primer a llegir les cròniques dels dos inefables diaris menorquins per tal de tenir material des del qual partir. Ambdós rotatius en treuen notícia amb fotos i amb textos no gaire llargs i de circumstàncies, el del pamflet episcopal no va ni signat, s’amaga sota el genèric Redacción. Evidentment, qui no hi hagi assistit no se’n podrà fer una idea si fia de la premsa. Només un parell d’exemples: al Menorca, a la foto, apareix Sebastià Alzamora i al peu es diu que és en Gaspar Jaén. I a l’Última Hora es cita una tal Vinyet Paella (sic.) com a poetessa barcelonina. I com que dels periodistes no ens podem fiar, vet aquí la meva percepció del recital.

Pere Gomila va ser-ne el presentador i va complir el seu paper a la perfecció. Encara no sé d’on treu el temps per fer la feinada que fa i, sobretot, amb el rigor i la seriositat amb què la fa. El primer a pujar a l’escenari va ser Sebastià Alzamora. He de confessar que ell era l’únic dels poetes que, a priori, volia veure. No em va defraudar. Amb un to asserenat, va anar revisant alguns dels poemes de Mula morta que complementà amb alguns textos inèdits del seu nou poemari. A continuació va llegir els seus poemes Blanca Ripoll. Tot i que personalment crec que encara li queda un tros per arrodonir els textos (són poc consistents, de vegades), recita molt bé, amb una veu i una dicció suggerents. El contrari del que li passa a Edgar Alemany, els textos del qual de cada vegada són més sòlids però que hauria de corregir determinats tics de rapsòdia enpastifosa que li espanyen la feina (presentar cada poema a partir de circumstàncies personals, allò de “avui quan m’he aixecat i he mirat per la finestra…” o, com va fer al Ramis, citar n’Àlex Susanna com un gran poeta. Açò darrer, si segueix mesclant-se amb els incontinents eufòrics, s’ho guarirà prest). I fins aquí el que va ser destacable. Perquè a Vinyet Panyella no l’afavoreix gaire el seu to monòton de veu, al qual cal afegir uns textos que no es mouen pels camins poètics pels quals transito. Més d’un va planejar l’agenda de la setmana durant la seva intervenció. I per acabar, el despropòsit Jaén. Acaba de publicar un llibret amb catorze sonets i va llegir-los gairebé tots (va doblar els 10 minuts de què disposava). Els textos intenten ésser un homenatge a Estellés, tot i que els vaig trobar indignes d’algú que se suposa que té un currículum interessant. Evidentment, no tot val en poesia.

I bé, açò va ser tot. Vaig xalar amb els tres primers i, amb els dos darrers, vaig descobrir propostes que no m’interessen. No crec que hi hagi cap mal en açò. Segurament, altres assistents tindran opinions molt diferents. Ara bé, en Jordi, n’Hèctor, na Montserrat, en Tomeu i companyia poden estar orgullosos del testimoni que han recollit, perquè és un luxe poder gaudir d’un esdeveniment com aquest. Esperem que l’any que ve sigui, com a mínim, igual de bo (en Cabrera, entre el públic, a primera fila, va aguantar estoicament al reivindicació que gairebé tots i cadascun dels participants van fer dels Països Catalans com a espai comú de poesia i na Irene Coll va refermar el seu compromís de continuar donant suport, de de l’Ajuntament, a l’acte). Llàstima que s’hagin carregat, de manera irreversible, la sala de sa Indústria.

Impactes: 0

EROTICA’N VERS

Bones i autobombo!

Aquest proper dissabte 3 de maig s’inaugura l’exposició “Erotica’n Vers (Erotisme, poesia i pintura)” a la Galeria Vidrart de Ciutadella, carrer del roser 8, a les 20.30 hores, amb un recital poètic a càrrec de Sergi Cleofé, Ignasi Canyardet, Fàtima Anglada, Tomeu Truyol, Jordi Odrí i Sebastià de la Fuente.

La nit promet ser humida, i no precisament perquè bufi el llebeig.

Hi estau convidats!

Impactes: 0

Poesia recitada al Ramis

Aquest proper dimarts, 18 de març, a les 19 hores, la sala d’actes de l’institut Joan Ramis obrirà les portes al públic per oferir una mostra de la magnífica poesia menorquina que es cou en l’actualitat. Així, recitaran els seus versos Edgar Alemany, Margarita Ballester, Jordi Florit, Pere Gomila, Àngel Mifsud i Biel Pons.

L’acte té el seu origen en una lectura complementària sobre poesia menorquina que ha fet durant aquest trimestre l’alumnat de primer de batxillerat. Així, un cop acabada la lectura, s’obrirà un col·loqui amb el públic. Hi ha poques ocasions en què es pugui establir el diàleg directe entre autors i lectors (oients), fet aquest que afegeix un valor extra al recital.
Ja ho sabeu: teniu una cita inexcusable el proper dimarts al Ramis.

Impactes: 0

Països Catalans i espai comunicacional

Amb aquest post intent treure del soterrani dels comentaris (entrada relativa a Eduard Coll) per airejar-lo, al terrat, un tema que trob d’un gran interès: la manca d’un vertader espai de comunicació nacional (i ja sabeu a quina nació em refereixo). I ho faig a partir d’una cita d’un article de l’imparable Alzamora a l’Avui en què parla de Pere Sampol i d’Unitat i que és prou clarificador del panorama:

“Aquí, però, a la Catalunya catalana, molts només el coneixen [a Sampol] per haver estat l’autor d’una exclamació -“Això és es colmo”, en referència a les aventures de l’esmentat Matas i alguns membres, i mai més ben dit, del seu gabinet pels puticlubs russos- que per aquests rodals fa molta gràcia. Potser per això l’altre dia, a la presentació de la candidatura d’Unitat a Barcelona, hi brillaven per la seva absència TV3 i Catalunya Ràdio, que finalment van declinar amablement la invitació d’entrevistar Sampol, cosa que, com va dir en la seva intervenció, el va decebre comprensiblement. La política illenca continua sent del tot ignorada a Catalunya, seguint la nefasta lògica de la separació per comunitats autònomes en què han aconseguit enfonsar-nos, i potser farà falta que arribi un diputat nacionalista a Madrid perquè des de Barcelona alguns comencin a fixar-s’hi. Caram amb els Països Catalans, amb perdó un altre cop.” (Avui, 16 de febrer de 2008).

Com ho hem d’aclarir, tot açò? Enviam els catalunyesos a filar estopa i fem com en Climent, des del País Valencià, amb El Temps? De fet, hi ha res a fer?

Impactes: 0

Microsoft, germaneta de la caritat?

Fa poc microsoft anuncià que obria el codi dels seus programes. Alguns mitjans van interpretar que Gate$ s’havia encomanat de la filosofia linux. Després es va saber que la mesura tan sols afectava el nou programari de la casa, que només és emprat per un percentatge molt baix d’usuaris i que funciona fatal (servei tècnic de franc per a la casa). Ara bé, alguns analistes apuntaven al fet que l’anunci era una cortina de fum de l’empresa davant d’Europa. Es pot haver confirmat la tesi perquè, segons publica l’Avui d’avui:
La 3a multa exemplar de Brussel·les a Microsoft

La Comissió Europea acaba d’anunciar que imposa una multa de 899 milions d’euros a la multinacional de Bill Gates. És la més alta de la història de la UE a una sola empresa. El motiu: cobrar un preu excessiu per la informació que subministra als seus rivals perquè puguin fabricar productes compatibles amb el seu sistema.

Au idò: un altre motiu per emprar linux. Per què pagar per un programari pitjor i exclusivista?

Impactes: 0

CAPTATIO

Els uns, perquè hi ha vessa; altres, per por a què diran; uns pocs, perquè temen la possible crítica demolidora del sector intel·lectual; aquest darrer sector, perquè encara medita si convé o no “obrir” el blog; alguns, molts, perquè pensen que aquestes ratlles no van per ells; algun cas esporàdic, perquè només escriu si ho fa la seva amistat de l’ànima; els que parlen de futbol, perquè el Barça va com va; els que pensen que el que diran no és interessant, perquè… Bé, la qüestió és que, per uns o per altres o per tots, al blog hi manca ambient. Vull dir posts (els comentaris són secundaris: sense entrades aquests no existeixen i, a més, no són necessaris). Xalandria va néixer amb vocació d’àgora i una quarentena de persones tenen la possibilitat d’escriure-hi. On sou? M’agradaria, i aquí ja personalitz la crida, llegir intervencions sobre informàtica, anar a cercar espàrrecs, cinema, el temps que fa, els llibres, fins i tot futbol, la pesca, sexe, el que sigui… Ho necessit! Escriviu…

PD: no vull obrir cap debat amb açò. Per tant, no calen comentaris. Emprau les vostres energies per escriure una entrada. Gràcies.

Impactes: 0