La Fiesta is over (+ petit elogi al PTI)

per

Fa poques setmanes el setmanari The Economist publicava una editorial que portava per títol “La Fiesta is Over” en la qual s’analitzava la situació econòmica de l’estat espanyol. No sóc economista, i per tant em fallen conceptes i anàlisis, però crec que l’expressió és encertada. Sintetitza molt bé la situació econòmica actual de l’estat espanyol … Llegiu més

“Ses amitges”

per

Per exemplificar la importància de promoure incentius en una economia de mercat m’agradaria xerrar d’una cosa molt menorquina, els contractes agraris “a mitges” entre pagesos i senyors. Fa anys es va fer campanya per reconèixer fiscalment aquesta figura, i es va aconseguir la creació de la figura legal de la “societat rural menorquina”. Des del … Llegiu més

Polítiques econòmiques d’esquerres

per

He sentit diverses persones de partits d’esquerres, a aquesta campanya, demanar increments de despesa en sanitat, en educació, o fins i tot increments d’impostos, perquè el que és “d’esquerres” és pujar els impostos. Trob, de ver, que aquest discurs està obsolet i ha de canviar. Clar que es poden moure doblers d’una partida a una … Llegiu més

Malestar en la Globalització

per

Aquest és el títol del llibre de’n Joseph E. Stiglitz que m’havia compromès a comentar. Me n’havien arribat bones referències, però tot i així m’ha sorprès molt. És un d’aquells llibres fonamentals per a entendre el món, per entendre perquè les coses són com són i què es pot fer per canviar-les. Pràcticament tota la … Llegiu més

R. de Santos

per

Hola família, Com va tot? Després d’aquesta col·lecció d’entrades de temàtica política, veig que n’Isma recondueix el blog cap al seu terreny, la literatura. Idò, jo també faig el gir cap aquest àmbit, i us propòs un joc. Hem d’escriure una novel·la o, si no volem ser tan pretensiosos, un conte. El tema ens el … Llegiu més

Poesia recitada al Ramis

per

Aquest proper dimarts, 18 de març, a les 19 hores, la sala d’actes de l’institut Joan Ramis obrirà les portes al públic per oferir una mostra de la magnífica poesia menorquina que es cou en l’actualitat. Així, recitaran els seus versos Edgar Alemany, Margarita Ballester, Jordi Florit, Pere Gomila, Àngel Mifsud i Biel Pons. L’acte … Llegiu més

Ho veig així

per

He esperat que en Pau acabés d’escriure la seva sèrie sobre les passades eleccions espanyoles per fer també jo un post breu sobre el tema i el debat sanament generat -entre els de sempre, clar- a Xalandria. En Pau escriu moltes coses i, en algunes, mostra perspectives diferents de les que esteim acostumats quan llegim … Llegiu més

Anàlisi electoral (i IV). RIP IU (1986- 2008)

per

M’agradaria acabar aquesta sèrie amb un comentari sobre Izquierda Unida. Aquestes eleccions han confirmat la desfeta d’IU, que gairebé ha desaparegut de l’arc parlamentari. Dels 21 diputats que tenia el 1996 ha passat a 2, un dels quals pertany a IC, un partit totalment independent d’IU. En 12 anys ha passat de 2.639.000 vots a 963.000. Ha perdut 1.6 milió de vots, 300.000 dels quals els ha perdut en els darrers quatre anys. No hi ha dubte que la llei electoral espanyola ha accentuat la desfeta. Tanmateix no n’és la causa. Quan un partit només treu un 3,8% de vots allà on es presenta ho té fomut sigui quina sigui la llei electoral.

Llegiu més

Visits: 0

Anàlisi Electoral (III) Unitat sí, UTE No !

per

El projecte d’Unitat ha estat un fracàs. Amb poc més de 25.000 vots, un 5, 4% ha quedat molt lluny de les expectativas que s’havia marcat (45.000 vots i un 11%). Els resultats han estat especialmente dolents a Palma un 3,67% Eivissa 1,35% i Menorca 3,30%. Val a dir que no és el pitjor resultat de la Història del nacionalisme a les Illes Balears. Així per exemple al1979 el PSM va treure el 3,3%, el 1982 el percentatge va davallar al 2,3%, que és el mateix percentatge que va treure el 1989.

De la campanaya electoral en voldria destacar un únic element positiu. En Pere Sampol ha estat capaç d’introduir de manera sòlida i ben documentada al debat el tema del finançament i l’expol·li fiscal. Si en aquestes eleccions s’ha parlat del tracte injust que rebem de l’Estat ha estat gràcies a n’en Pere i Unitat. Fins i tot en Rajoy i en Zapatero han reconegut el problema del finançament.

En aquest tercer escrit m’agradaria articular una valoració honesta d’aquesta experiència.

Llegiu més

Visits: 0

Anàlisi Electoral (II): Repensar el catalanisme.

per

L’editorial de vilaweb d’avui comença tot dient que “Elis qui volem que aquest país sigui més lliure no podem estar contents amb els resultats electorals d’ahir. Són dolents a tot el país i preocupants”. Hi estic d’acord. Amb l’excepció de CIU tots els partits d’obediència catalana han sofert una important davallada. La desfeta més important és sens dubte la d’ERC (d’Unitat i el PSMen parlaré en un escrit proper). ERC ha passat de 652.000 a 296.000 vots. És a dir que ha perdut uns 360.000 vots, aproximadament un 60 % del seu electoral. Són uns resultats que només es poden qualificar de molt dolents.

Paradoxalment la desfeta d’ERC es produeix quan més gent que mai es declara sobiranista o independentista. A diferència del comunisme, el catalanisme d’esquerres no està en crisi. El que està en crisi són les forces que el representen.El milió d’independentistes no han desaparegut ni han disminuït sinó que senzillament s’ha quedat a casa, han votat en bloc o han votat circumstancialment al PSC o al PSOE. El mateix ha passat al País Basc (Arrassate 40% d’Abstenció).

“Com és possible que havent-hi mes sobiranistes que mai, els resultats en conjunt de les forces nacionals són tan minsos?”, es demana l’esmentada editorial de vilaweb. La raó d’aquesta desfeta cal cercar-la certament en una desorientació de l’electorat “nacionalista” així com en la poca consistència de l’espai catalanista d’esquerres. Intentaré aportar alguns elements per entendre aquest desencís.

Llegiu més

Visits: 0