Fa relativament pocs anys que els demiürgs havien pronosticat la fi immediata del llibre en paper. Semblava que no hi havia marxa enrere i que el procés era imparable. L’evolució lògica de les coses ens menava al món digital i, després d’una llarga gestació, no exempta de dificultats, es va posar en circulació un estri que ho havia de canviar tot, el lector de llibres electrònics. Sembla, però, que la predicció no ha acabat de quallar i el paper segueix essent el format preferit dels lectors de llibres. Amazon, per exemple, el gegant del comerç en xarxa, ha deixat de promocionar el seu lector Kindle, les vendes del qual no han acomplert les expectatives. És un símptoma que els vaticinis no anaven en la bona direcció. Per ara.
Així i tot, els nous temps s’imposen. Si parlam de la indústria del llibre, també s’hi ha donat la tendència a la concentració en grans empreses, el mateix fenomen que s’observa en molts altes àmbits econòmics. Així, per exemple, en el cas de la literatura catalana, les editorials més potents són, de fet, una: Planeta, que aixopluga sota el seu gran paraigües una sèrie de marques que, abans, anaven cadascuna pel seu compte (Edicions62, Proa, Empúries…), les quals ara conviuen amb d’altres segells de la mateixa casa que editen en castellà, en francès o en portuguès (Península, Luciérnaga, Fleuve Noir). A l’espera que alguna editorial mitjana els pugui fer una mica de competència, l’alternativa es troba en els petits segells editorials, que tant servei fan (i que tantes alegries donen als lectors més exigents), tot i que amb uns llasts enormes, causats precisament, pel fet de no ser grans.
És el mateix que passa en el camp de les llibreries. N’han desaparegudes un bon número i, sobretot, les grans monopolitzen el mercat. Especialment des que ha irromput el comerç per internet. Davant de la nova realitat, en aquest àmbit no hi ha més remei que cercar el fet diferencial, la qual cosa pot garantir que es disposi d’un espai des del qual anar fent, tot resistint l’esperit fagocitador de les grans corporacions. És evident que competir-hi fent el mateix de sempre o imitant-les són ganes d’autoexpedir-se certificats de defunció. Cal oferir un plus al client, al consumidor, amb el qual es contrarestin els avantatges que presenten els gegants internàutics. Potser n’hauríem de destacar, com a factors d’èxit, la presència física del mostrador i el tracte personalitzat i amb criteri, com explicaré més avall.
Som comprador de llibres a un nivell prou intens, molt per damunt de la mitjana. Alguns títols els adquiresc a internet, comprant en grans llibreries (a Amazon, però també a La Central o a Laie). Valor molt positivament el fet que puc trobar-hi un catàleg extens i que els llibres arriben a casa amb força celeritat. Però allò que estic cercant, no sempre ho trob en els catàlegs d’aquestes grans empreses, la qual cosa intent compensar amb les llibreries de vell, que s’han sabut organitzar molt bé i estan explotant al màxim les possibilitats de la xarxa. La meva experiència amb Iberlibro és més que satisfactòria. Quan he necessitat localitzar llibres exhaurits o que pertanyen a editorials la distribució de les quals no arriba a l’illa, gairebé sempre ho he pogut resoldre amb ells perquè disposen d’una base de dades compartida amb milers de referències. I no deixa de ser curiós que algunes obres de la literatura catalana m’hagin arribat de llibreries de vell andaluses o gallegues.
Però no hi ha res que es pugui comparar amb l’experiència de visitar una llibreria tangible (que es pot tocar amb els dits, vaja) i de dimensions humanes, petita si es vol (tot i que l’adjectiu, aquí, en cap moment pot tenir una connotació negativa). Normalment, a internet, cerc coses molt concretes, sé quina comanda faré abans de registrar-me a la plataforma per a fer les cerques de títols corresponents. En canvi, en una llibreria com déu mana, cal entrar-hi amb una altra motivació, sobretot disposat a descobrir-hi coses. Hi ajuda el fet que les dimensions d’aquests locals són humanes. És en aquest sentit que, com apuntava més amunt, el contingut del mostrador i el criteri del llibreter són fonamentals per a l’èxit d’una llibreria de tota la vida.
Un bon mostrador és una perfecta invitació a entrar. És un ham, l’esca del qual ha de garantir una bona pesca. En les grans llibreries domina el criteri del distribuïdor a l’hora d’organitzar-lo (passa el mateix amb la visibilitat que algunes obres tenen en els prestatges i taules de l’interior). En un lloc petit hi ha marge per al gust personal, amb la qual cosa es pot saber ràpidament si qui mena el negoci té o no té criteri. El poder de seducció d’aquesta finestra oberta al món és un factor decisiu a l’hora de decidir si entrar o no en una llibreria és una bona inversió.
Una vegada es decideix d’entrar-hi, envoltat per una petita mar de títols i autors, la figura del llibreter esdevé clau. El seu és el rol del timoner. En funció d’un gust, d’un comentari compartit, es capaç de teixir-te un itinerari de paper amb lletres impreses i recomanar-te lectures amb total garantia d’èxit. No tothom pot fer-ho. Cal tenir criteri, el qual només s’aconsegueix llegint. Potser cal tenir també la capacitat de ser empàtic i, en aquest món, crec que açò s’aconsegueix essent un apassionat de la literatura, essent algú que no perd aquesta emoció quan en parla amb els clients. Les passions s’encomanen, també les libràries.
Algunes de les grans lectures que he fet enguany són el fruit de les poques visites que he fet a vaDllibres (la qual, per cert, està d’enhorabona: aquesta setmana fa tres anys que van començar la seva aventura). Malgrat que, per a un maonès, Ciutadella és a l’altra punta del món, i que malauradament són poques les vegades que hi puc anar entre setmana, aquesta llibreria situada al carrer de sa Carnisseria és una de les visites obligades en els meus itineraris culturals per la ciutat de ponent. Allí els llibres és viuen i, sobretot, aquesta il·lusió davant d’una bona lectura, se sap transmetre. Sense els comentaris d’en Joan Pere i na Marta, potser m’hauria quedat sense conèixer alguns títols que han passat a formar part de la meva biblioteca vital.
Aquesta experiència no te la pot donar cap de les grans superfícies ni, molt menys, la fredor dels gegants internàutics. Per a un servidor, són el factor diferencial que en fan prioritària la tria. Tot açò que dic, no implica que un d’aquest comerços, només per ser petit i de proximitat, ja tengui el meu vist-i-plau. Som molt exigent. He de tenir-ho molt clar per entrar-hi. He tingut experiències lamentables a Menorca (i a fora) amb llibreters que despatxen a una llibreria com podrien fer-ho a un supermercat. Com més enfora millor. A Menorca hi ha altres espais que segueixen les bones dinàmiques, com la llibreria catalana, especialitzats a trobar llibres introbables (fantàstica paradoxa!), o la llibreria Pau, també de Ciutadella. És d’aquestes que vull fer l’elogi.
Una de les vivències més interessants que vaig tenir a Barcelona, en l’època dels estudis universitaris, té a veure amb el tema. En aquesta gran ciutat, vaig poder valorar la importància de les llibreries de barri de primera mà, veient-ho des de l’altra banda del mirall. Un sant Jordi vaig ajudar a despatxar-hi i, com a contraprestació, em van regalar Obabakoak, de Bernardo Atxaga. La tia d’en Joel Bagur mai no em podria haver fer un present millor. Aquell dia va quedar ben clar que les llibreries petites formarien part, per sempre, del meu bagatge.
Visits: 2