El nom de la ciutat de molts de nosaltres ha esdevingut, per mala sort, centre de polèmica atiada pels sectors més recalcitrants de la societat maonesa, fins al punt que la immensa majoria de les seves intervencions estan situades dins de l’absurditat més profunda. Igualment, la reflexió sobre aquest tema no acaba de tancar-se mai, i un apunt d’en Joel sobre la qüestió de La pelota vasca m’ha fet recordar un dels debats de fons en aquesta qüestió: com s’han de combatre aquestes invectives, des de la indiferència, com fins ara, o agafant el bou per les banyes? Si es comentava que tenim costum de queixar-nos d’aquesta gent i pensar que és una cosa que queda fora del que és assenyat, no veurem que resulta que cada vegada han anat agafant més popularitat. El PP és més que un partit, cert, i un esquema ideològic molt marcat i estigmatitzat ajuda a donar coherència a un moviment (per molt que la coherència interna es desmunti fàcilment).
En aquest sentit, he llegit un article molt bo d’un tal Josep Mir, en clau humorística però molt seriós, sobre les barbaritats d’aquesta gent. Resulta que els de ICM reivindiquen Antoni Febrer i Cardona com a gramàtic de referència per escriure el menorquí, que a més és molt anterior al desastrós Pompeu Fabra, per tant ideològicament els va molt bé, però quan ho posen a la pràctica, com és lògic, se’ls en va tot en orris, perquè no tenen un dit de front. Amb això, aprofit per provar aquest xalandria per pujar un article, no sé si me’n sortiré. Llegiu-lo, si podeu. No pèrdua.
Visits: 0
La veritat és que ja m’havia mirat (molt per damunt, tampoc tenc tant de ventrell) aquestes adreces, i certament fan caguera. Ara, he de reconèixer que per davant de tot em fa bastant pena, de plorera. Quan veig que parlen d’història, d’amor a la terra, i que els altres (estúpids, nacionalistes, cervells buits, imbècils… tot açò arriben a dir i molt més) són uns insensibles, em fan mal al cor. I més quan veig que el seu discurs és que arribarà algú amb seny (quina por, si són ells) que posarà les coses al seu lloc. Fa gràcia veure algun “articulista” escrivint en un català respectable (sense faltes ni coses rares) en article salat, que te deixa un poc descol·locat, perquè no té francament res a veure amb el que prediquen. Quines tergiversacions!
No vos perdeu tampoc sa web de “libertad digital” (unicapensante) http://blogs.libertaddigital.com/MAHO/
NO té desperdici. També va bé per saber què pensen ( si pensen) tota aquesta colla, per açò que deieu de llegir els diaris que normalment no llegim , les tv que normalment no miram, etc.
Hola, després de llegir s’article que ens ha recomanat en Joan he decidit fer una volteta per sa pàgina web d’ICM i crec que val la pena que la mireu, és realment esperpèntica!!!!