Hola al·lots,
Fa uns dies vaig llegir a el Temps que aquest cap de setmana es durien a terme la constitució de la Comissió de la Veritat de València i els treballs que hi van lligats.
Des del meu punt de vista, aquesta és una empresa molt interessant perquè intenta donar resposta a molts aspectes de la guerra civil espanyola i la posterior etapa franquista des d’una perspectiva únicament científica (dins dels marges de subjectivitat que planteja la historiagrafia). Ve avalada per personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit de la història, el dret, la política, i altres camps, i no és emparada per cap força política que se n’intenti atribuir els mèrits, que fa que ens ho puguem prendre una mica seriosament. Si no ho tenc mal entès, els treballs es divideixen en comissions diverses que intenten estudiar l’època des de tots els aspectes que van influir en l’època. Vaig llegir que es planteja com una recerca global i no parcial, és a dir, volen treure a la llum tot el que va passar, sense amagar res. Ja sé que són paraules majors, però crec que la iniciativa, en aquest sentit, és, de per si mateixa, prou agosarada per merèixer una mica de crèdit.
Aquesta comissió només treballa a València, però pot obrir les portes a altres comissions que ho facin en altres llocs, com Catalunya o Balears.
Què en pensau? Ajudarà a crear una mica més de llum a aquesta etapa fosca de la, malgrat tot, “nostra” història?brincolines
Des d’aquí faig una crida a la participació de tots, però especialment dels diversos historiadors que es troben en nòmina a Xalandria.
Visits: 2
Ara el lapsus ha estat meu (Nico, crec que els comentaris no es poden rectificar, no?), no és evidentment Espada l’Arcadi del qual parlava sinó Oliveres. Fins prest!
Uep!
Bé, per instància consider que expressa d’en David cap al sector historiador hi diré la meva. No tenc massa opinió formada sobre aquesta Comissió de la Veritat. Llegint vàries coses (els periodistes sovint s’obliden de les 5 W: what, who, where, why i when) no acab de saber de què va la cosa. He llegit que la Comissió Europea esta darrera d’aquesta assumpte però desconec en situació de què, per exemple. En David assegura que del que es tracta és “donar resposta a molts aspectes de la guerra civil espanyola i la posterior etapa franquista des d’una perspectiva únicament científica (dins dels marges de subjectivitat que planteja la historiagrafia)”. Si, tal com dius, la perspectiva és únicament científica, pens que no paga la pena l’esforç. Sempre podem fer tanta recerca com vulguem emperò ja hi ha moltes coses dites i les que es van dient no són novetats, sinó matisacions, correccions i precisions. A jo, a més, em fa certa angúnia totes les coses que duen la Veritat amb majúscula. La Veritat no té la ningú, per més Comissió Europea, Arcadi Espada o Eliseu Climent que tenguis a la reraguarda. Pens que el que convindria obrir és el tema jurídic (ara que Montesquieu torna a estar en coma) perquè trob que moltes de les reivindicacions justíssimes i honestíssimes que respecte el període se senten han de poder ser reparades des del Dret. En un llibre històric científic (per cert tan subjectiu com un de físic, de paleontòleg o econòmic) es podran publicar dades rigoroses, explicar processos, establir mecanismes de repressió, mesurar la por, descobrir fonts inèdites, etcètera, però algú haurà de reconèixer que algú tenia responsabilitats, no per anar a la presó sinó per a la reparació moral i legal dels reprimits, independentment del bàndol en què afrontàs el conflicte. Ara caldrà veure quins resultats obté la Comissió i en aquesta línia la discreció i el rigor són els eixos sobre els quals es pot moure la revisió que es veu que es proposen. “Silenci i treball” que escrivia Saramago.
Em sap greu, al·lots/es,
El primer paràgraf hauria de dir:
“Fa uns dies vaig llegir a El Temps que aquest cap de setmana es durien a terme la constitució de la Comissió de la Veritat de València i els treballs que hi van lligats.”
Perdonau l’error.