Democràcia real ja

Ja va unes quantes vegades que m’arriben noticies d’aquesta iniciativa, així que al final he entrat a mirar. He llegit el seu catàleg de propostes, que us enllaç aquí mateix. Seria intererssant conèixer opinions i obrir debat. A jo el catàleg m’agrada en gran part (hi ha punts que directament no), però peca del mateix de sempre, aplicant-lo milloraríem però els nombres no surtirien per fer tot el que proposen, ni d’enfora. Hi ha zero propostes per millorar l’economia productiva, i per tant les arques públiques. Sembla un moviment d’indignació, no de solucions, però és un començament; i si que toquen alguns punts clau llargament esmentats a xalandria.

Què en pensau ? Va, animau-vos a dir la vostra sense por, que darrerament hi ha molt lector i molt poc escriptor

Impactes: 0

Menorquinisme i República

Aquest és el títol que du la xerrada que l’amic xalandrier Joel Bagur farà el proper dia 14 d’abril a la Biblioteca Pública de Maó, a les 20 hores. La xerrada explicarà quines diferents postures es van donar a Menorca davant l’Avantprojecte d’Estatut per a les Illes Balears, que des de Mallorca es va redactar. Els corrents polítics del federalisme i el republicanisme van centrar bona part d’aquest debat, però defugint la falsa idea d’uniformitat i d’una única resposta, en Joel ens exposarà quines diferències de plantejaments polítics, de perfils ideològics i culturals i de l’abast de les diferents posicions van fer-se presents en la premsa illenca en l’inici del període republicà, oferint una revisió crítica del que s’ha publicat fins ara sobre aquest àmbit temàtic de la història contemporània de Menorca.

És una xerrada de gran interès, i us la recoman. En Joel ens planteja una tema clau, que no ha deixat, en absolut, de tenir vigència. I mirau que han passat anys, de llavors ençà. Allà serem.

Impactes: 0

Dinarot a La Cova

Al·lots!!!!

Diumenge dia 6 de decembre dinarot a La Cova! Sa cosa va d’arròs amb tords. Tords caçats i cuinats amb maestria per en Bep. Sembla que en David durà esclatassangs si la terra menorquina li ho permet i jo em puc encarregar de comprar es vi. Ja ens organitzarem per comprar la resta, coses per picar, herbes, gel, postres, etc….
Hauriem de dur guiterres i altres…

Estem tots convidats, només heu de dir que vindreu i ja està.
Aquest dinarot el teniem pendent des de fa mooolt de temps, però em perdonareu, enguany he anat més de cul del que és habitual.
Una abraçada a tots!

Impactes: 0

Exposició La imatge de menorca. Canvis en el paisatge durant el segle XX

La podreu visitar fins el 13 de març a l’Arxiu d’Imatge i So. Hi podreu veure com ha canviat la imatge de l’illa en els darrers anys, les diferents postures envers el desenvolupament de l’economia turística i les seves conseqüències en el paisatge.
Us hi esperam a tots!!

Impactes: 0

Sopa d’Illetres

Un senyor d'Eivissa

Aquest proper divendres 21 de novembre, a les 20.00 hores, a la sala d’actes de la biblioteca pública de Ciutadella, l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) organitza l’acte Sopa d’Illetres, que comptarà amb la presència dels escriptors Josep Maria Quintana, Antonina Canyelles i Vicent Tur, i que serà presentat per Ismael Pelegrí, vocal cooptat per Menorca de l’AELC.

Un senyor de Menorca

Sopa d’Illetres proposa la trobada de tres autors de tres gèneres diferents i de cada una de les tres illes. Es vol plantejar una reflexió sobre la creació des de l’illa i des de la diferència: les diferències geogràfiques i les diferències genèriques (textuals). L’acte consistirà en la lectura, per part de cada un dels autors, d’un fragment d’obra pròpia en què s’hi percebi la influència o la presència de l’illa des de la qual escriuen, i amb el posterior col·loqui entre els participants, que també s’obrirà al públic.

Una senyora de Mallorca

L’acte de divendres és el tercer i últim Sopa d’Illetres que es fa enguany i que ja ha dut els mateixos protagonistes a Mallorca i a Eivissa.

Impactes: 0

Ca ses Putes

Ca ses Putes es deia es nostro racó, es nostro refugi de sa Cerdanyola ciutat. Una casa on vam viure tantes històries, tantes festes, tantes pomades, tantes cançons…

“És lo que deim” deia es nostro menjador, on mos havíem reunit més deu i més de vint vegades amb es amics a celebrar qualsevol cosa, qualsevol excusa era bona, tot s’hi val!!!

Vos enrecordau?

Allà va néixer part de s’Albaida, també… tenim part de cuixa!!! Vos enrecordau?

I sa col·lecció de bòtils de gin dalt s’armari des menjador? I es pati on feiem es dinarots de ses festes de Santa Madona? I es vàter que hi havia defora amb aquell fred que feia quan t’havies de dutxar? I es vàter de dalt, que havies de passar per s’habitació, si no hi havia ningú, sense fer renou… i anar a sa terrassa?

Idò ara tot ha canviat: Entres i a mà dreta hi ha un petit chill-out (allà on guardavem sa moto de na Vane…) i tota sa paret és una barra, i està ple de taules i cadires, i no hi han parets ni a baix ni a dalt (i sa meva habitació? I sa vostra?). No hi han escales per pujar a dalt (són defora, as pati). I as pati hi han posat carpes…

Hi hem d’anar.

Impactes: 0