Aeroport

Crec que, ja que has encetat el tema, Fidel, es mereix una entrada a part, com bé comentes.

Estic d’acord amb el fons de la teva crítica sobre el desastre de l’aeroport. És realment una cosa que fa vergonya. I ens falta una cultura més seriosa, desenvolupada i activa que creï debat i remeni entre la merda (perdonau l’expressió) i destapi totes les nostres vergonyes públiques. I no només en el fet de l’aeroport, que és el tema que ens ocupa, sinó en molts altres. Per què no s’ha encarregat ningú, de manera seriosa, de destapar, per exemple, tota la porqueria que s’amaga darrere ICM i aquest nou partit polític? Per què ningú no ha tingut collons d’inventariar la infamitat d’en Llorenç Casasnovas, criminal corruptor dels més importants de l’illa i alhora regidor d’Urbanisme de Ciutadella? Algú sap qui és el senyor Triay Lluch, que escriu sobre les morts del comunisme en l’època de la Guerra Civil? S’hauria de dir, no? I tantes i tantes coses.

El problema és que encara som en un espai prou petit perquè aquestes coses encara ens passin per alt, mentre els desastres propis de qualsevol societat corrupta sí que ens afecten ben igual. Si som, som.

De debat sí que n’hi va haver en el seu moment, però va ser ben silenciat per qui li convenia: ja sabeu que de salut democràtica per a aquells sectors que no són cap dels dos partits polítics majoritaris al nostre petit país illenc no en podem fardar gaire. El GOB, per exemple, va editar un informe seriós sobre l’amplació de l’aeroport, però d’açò se’n sap ben poca cosa. Tal vegada podria dir, i arriscar-me, que tenim certa responsabilitat a destapar aquestes coses en la mesura dels mitjans que tneim a l’abast, que són ben pocs.

Certament, fot oi.

PS. Per cert, Fidel, per escriure una entrada has d’anar a “Identificar-se”, i quan ho has fet tens l’opció corresponent.
Aeroport

Share Button

2 comentaris

  • Joan Carles

    21 setembre, 2006

    Crec que aquest és l’etern debat. No ho crec, que no hi hagi gent prou capacitada per fer la feina de periodisme seriosa a què feim referència. El que no hi ha són els mecanismes necessaris. Vull dir peles. Un grup decisiu que hi aposti. I disposat a assumir el risc de competir amb la mola que suposa els mitjans clàssics (llegiu Diari Menorca) en la societat menorquina tan complicada quant a trencament de costums. I amb tots els meus respectes, la darrera aventura en aquest sentit no acaba de resultar gaire satisfactòria.

    A més, darrere hi ha un altre debat íntimamament lligat, que a vegades ha sortit en aquestes pàgines: la funció dels qui en saben. La pressió mediàtica i l’opinió que comanda en l’endogàmic món d’aquest cercle reduït dels nostres mitjans de comunicació és d’una qualitat baixíssima i frega i jo diria que es recrea en la mediocritat. I a vegades al feixisme en versió cutre. Els elements que hi podrien fer front, que són molts, n’estic convençudíssim, veuen aquesta mediocritat com un element espantós, davant el qual respondre-hi és rebaixar-se i un esforç no digne d’una societat mínimament desenvolupada amb uns mitjans de comunicació madurs. Per això s’empren uns canals que són molt vàlids i en alguns casos molt bons, però que difícilment poden servir de referència per un ampli sector de la societat.

    La mescla de les dues coses és un poc l’embrió, al meu parer, del que succeeix, tot intentant “pensar com és”.

    Un exemple que podria servir també per il·lustrar açò, que és una cosa que m’indigna. Avui en primera plana del Menorca surt una notícia que ara ben bé no record què diu, però ve a dir que a l’illa la construcció continua essent un grau d’augment i d’acceleració econòmica, però per sota de la mitjana balear. Aquesta història ja cansa. Aquest constant bombardeig infecte d’anar assenyalant la tendència econòmica d’aquesta manera, amb la finalitat política que açò suposa i que no cal qeu digui perquè tothom ja ho sap, és molt propi de la situació política en què estem. No estic en condicions, tampoc, de rebatre-ho en termes de xifres econòmiques, però estic segur que hi ha moltes lectures a fer damunt les xifres de creixements econòmics i aquestes històries. Però sempre tenim la mateixa. I ja no parl de qüestions socials i del plantejament humà que hi ha d’haver darrere aquest mateix fet. La feina bruta està feta i l’empraran aquells a qui més interessa. Capgirar-la és el que costa.

  • Joel

    19 setembre, 2006

    Pens que moltes preguntes que fa en Joan podrien tenir tendència a una resposta. El periodisme no compleix part de la feina que crec que se li suposa. Intentaré explicar-me un poc millor. En societats modernes i avançades pens que el periodisme, més enllà del poder que poden arribar a exercir, té la missió d’informar. I dins aquest verb cadascú hi encabirà el que voldrà, però podríem arribar a un acord de mínims. Per exemple, en Fidel apunta a l’edició electrònica del “Diario Menorca” i n’il·lustra les mancances. Té raó. Jo em vaig entèmer de la notícia per TV3, on descartaven les pluges (aquí plovia a xamals però a Menorca?) i en un mapa de l’illa situaven l’areoport jo crec que prop de La Cova. Hi hauria d’haver periodistes que tinguessin iniciativa suficient i coratge -no deu ser gens fàcil- per investigar i informar. En cas contrari hi ha el risc que tothom es pensi que sap al detall que passa a l’aeroport, perquè quins ens ha d’informar-ne dimiteix. La pregunta seria si no hem generat veus a la premsa, ràdio i tele més valentes i continuem tenint com a mitjans de referència els que tenim (pensau-hi), com és?

Els comentaris estan tancats.