He sentit aquests dies pels mitjans l’èxit de la projecció de la pel·lícula Salvador, basada en l’execució de Salvador Puig Antich per part del govern franquista, crec, si no vaig errat, la darrera de les execucions del règim (per cert, amb el vist i plau del senyor Fraga Iribarne, aquest que ha estat president de la Xunta fins fa no res i que continua amb la política activa). Bé, en principi ho he considerat una bona notícia. En aquests moments de revisionisme pseudohistòric ridícul (també practicat a Menorca amb tota d’aquesta vergonya pública parafeixista de l’homenatge als morts de dretes durant la Guerra Civil), s’agraeix un toc d’atenció, perquè resultarà que el franquisme encara no va ser una cosa del tot dolenta.
En tot cas, no tot és tan perfecte, segons sembla. Si no, observau aquesta plana web (www.salvadorpuigantich.info), en la qual excomponents del Mil, en el qual militava Puig Antich, i altres personalitats vinculades a l’esquerra més obrerista i revolucionària, es carreguen la pel·lícula tot aportant arguments i desligitimant, sobretot Francesc Escribano, autor de la novel·la sobre la qual es basa la pel·lícula, a qui acusen de tergiversar la història i de donar una visió càndida i melodràmàtica dels fets i d’amagar el veritable contingut de lluita revolucionària que hi ha darrere la mort del personatge.
No estic en condicions de jutjar res perquè no he vist la pel·lícula. Per una banda, els escrits fan referència a una sèrie de coses sobre la lectura que se’n pot fer de la pel·lícula que em sonen molt. Em referesc a la legitimació (encara que no s’hi faci referència explícitament, en aquests textos) de la transició i la visió de la lluita antifranquista més revolucionària com a eixelebrada: només un canvi des de dins de les estructures mateixes del franquisme era possible. I tot el que hi va lligat. D’altra banda, en aquesta mateixa crítica també em sembla veure-hi alguns dels clixés més marcats del discurs obrerista, revolucionari i llibertari: la manca de transversalitat.
Bé, queda damunt la taula. Més que res, és que crec que està bé tenir elements crítics davant una pel·lícula com aquesta, que ha aixecat tanta publicitat.
Visits: 2
Vaig anar a veure “Salvador” i me va agradar molt. Està molt ben feta, tot i que hi ha alguns forats (quan i com mor sa mare?). També és cert que és una mica massa lacrimògena, l’estona amb les seves germanes no acaba mai, i no es veu gaire la reacció del poble català i estranger.
Però un cop llegesc els articles d’aquesta web http://www.salvadorpuigantich.info me don compte que m’han enredat com a un xino. Que ho pinten massa “maco”. Que van ser molt més cabrons, moltíssim!!
Visitau aquesta web i mirau sa pel·lícula, vos ho recoman.
Bé, un parell de coses. Salvador Puig no és el darrer executat (març de 1974) de la dictadura franquista. Els darrers van ser al setembre de 1975 tres membres del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP) -Ramón García Sanz, Alberto Baena i José Luis Sánchez Brazo- i dos d’ETA -Ángel Otaegui i Jon Paredes Manot, “Txiki”. I l’afussellament va tenir lloc a Cerdanyola.
En les execucions d’aquests cinc homes van haver de recòrrer a agents voluntaris de la Guardia Civil perquè el règim va creure que nomenar-ne alguns directament era provocar alguna renúncia que en aquells moments de finiquitació del règim (5 setmanes després moria Franco) podia ser símbol de debilitat.
Quan Francesc Escribano va publicar el seu llibre, aquí ja hi va haver força polèmica sobre la visió i la intenció melodramàtica i lacrimògena de la història dramàtica de Puig Antich. Pot retratar-ne la vivència personal, però se l’acusa en general de falta d’honestedat en les referències al context del moment. Particularment, no m’interessa tant com altres episodis negres de la dictadura, com el garrot vil a Julián Grimau o els executats a Cerdanyola. Aute, per cert, va composar “Al alba” pensant amb Txiki (cantau-la de nou), Raimon va programar els mítics concerts al Palau d’Esports a l’octubre de 1975 com a resposta a tot plegat i l’advocada de Txiki era Magda Oranich.
No és paper de fumar, Fidel, poder tenir una visió crítica davant productes com “Salvador”, ho hem de poder fer igual que ho hem fet amb “Tierra y Libertad” o “Las bicicletas son para el verano”, per dir-ne dues. No fer-ho sí que és un poc qüestionable.
Estic flipat de comprovar que al diari Menorca, tres dies després, ni un mot de s’accident de s’aeroport (al manco a l’edició digital, ben pobra per cert). Estic flipat que Xalandria no faci comentaris sobre què ha passat ni per què. Estic encara més flipat de sentir comentaris de gent que treballa a s’aeroport dient que aquesta ampliació va ser un favor polític amb molts diners pel mig, que els materials no eren prou bons.
Estic flipat que ningú es pregunti què hauria passat si el sostre cau en ple funcionament de la terminal. Estic flipat que aquest pais sigui encara un exemple de “xapussa”. Estic flipat que no hi hagués un debat a fons sobre si calia o no ampliar s’aeroport.
pd. Hauria d’haver escrit aquest text a banda i no com un comentari d’un altre tema però no sabia com fer-ho. Per cert, sobre Puig Antich: crec que a vegades certes esquerres se l’agafen amb paper de fumar enlloc de celebrar que es difonguin uns fets que poden ser alliçonadors per a molts joves que creuen que en Franco és part de la prehistòria.
Ep, Joan
quan estàs escrivint un article, una de les opcions que et deixa fer és insertar un enllaç a una adreça d’internet. És el botonet aquell que té com una cadena dibuixada (i si passes amb el ratolí per damunt, sense pitjar-lo, et posa “Insert/Edit Link”, has de tenir una cadena de text seleccionada, però, perquè s’activi aquest botó). A partir d’allà li has d’indicar la pàgina web que vols obrir i un parell de coses més, com el títol de la finestra que s’obrirà i si vols que s’obri en una nova finestra o en la mateixa.
Ja te l’he posat jo mateix aquest enllaç a la pàgina de Salvador Puig Antich.
Ja mirarem de veure-la, aqusta pel·lícula.
Em sap greu ser tan mac, amb els ordinadors. Volia que poguéssiu accedir directament a la pàgina web clicant damunt el nom de la pàgina, però no ho sé fer. Si qualcú m’ho explica, ja ho sabré. Mentrestant, accediu-hi mecànicament.
Disculpau les molèsties.