És curiós com es poden arribar a manipular els conceptes. Es veu que el missatge carca pur i dur ja no ven (tot i que Déu n’hi do), i ja no es pot estar anant darrere fonamentalismes ni nacionalcatolicismes. És per això que esdevé rendible utilitzar el vocabulari que tradicionalment havia format part de l’altre bàndol, i ho és bàsicament per dos motius: per apropiar-se d’uns vocables que poden arribar a fer del discurs de sempre una certa modernitat i democràcia; i deixar en pèl aquells que per convicció real en parlaven. Així ha succeït, des de fa uns anys, amb mots com democràcia, justícia, llibertat, pau, identitat històrica… Desemmascarar tot açò no crec que sigui difícil, ni tampoc ho pretenc. Només propòs vejam si som capaços de destriar iniciatives feixistes que duguin per nom algun d’aquests vocables, a veure si feim una llista ben llarga.
La libertad és un concepte que fins i tot fa un poc de gitera, ja, fa olor de ranci. I és una llàstima, per aquells que hi creim, tot i que des d’uns postulats ben diferents. De fet, aquest és un tema a part, de caràcter crec que en podria dir filosòfic (cap de nosaltres és lliure, en sentit estricte), però surt de les possibilitats d’aquest bloc. Centrem-nos, idò en el repte. Serien exemples del que he explicat abans “Libertad digital” o el nou diari electrònic, que ve a ser l’agenda del govern d’en Matas, “Libertad balear”. També val esmentar eslògans o petites expressions que seveixen per la demagògia més pura com “llibertat d’elecció de centre educatiu” o “llibertat d’idioma”.
Visits: 0
Benvolgut Fidel,
gràcies pel teu comentari. Per fi estic totalment d’acord amb tu. Jo també vull que Catalunya arribi algun dia al nivell de benestar de les democràcies del nord d’Europa, i si això implica més impostos, doncs, endavant.
Benvolgut Borja,
Només volia advertir, amb una reducció a l’absurd, a on ens porta l’argument que: “jo ja pago un privat, no he de pagar també allò públic”, i a qui beneficiaria…
Dit això, et felicito que a sa teva escola hi hagi magribins, perquè te ben assegur que a certes escoles de certs barris de Barcelona no en veuras gaire, d’immigrants, i al Raval ses escoles superen de llarg les proporcions que les concertades haurien de complir. I les concertades segueixen cobrant quotes il·legalment amb diversos incentius/pressions.
No entenguis en açò un discurs de blanc o negre contra les concertades, però sí una ferma defensa de s’escola pública amb tantes millores com calgui aplicar-hi.
Finalment, sí, a Catalunya especialment l’escola concertada permet que les finances de la Generalitat no esitiguin encara més endeutades. Ara bé, si volem un estat de Benestar a nivell europeu, només hi ha una sortida: pagar més impostos (progressivament) directes o indirectes (aquests últims són menys justos, més universals: impost sobre benzina, sobre tabac, etc) per poder destinar més diners a pensions, sanitat, escoles públiques el Quart Sector: les persones dependents.
NO em malinterpretis, Fidel.
Només he volgut reflectir algunes de ses opinions que corren entre els pares i mestres de la concertada, cansats com estan de que sa la vulguin carregar. En cap moment he dit que cadascú es pagui sa seva educació, sanitat etc… Només dic que no sé perquè vos oposau i criticau tant sa “llibertat d’elecció de centre educatiu” si resulta que és un “xollo” per s’estat. Professors que treballen més hores i cobren menys, edificis que no s’han de construir ni mantenir…
A més que realment les quotes són voluntàries, no hi ha cap magrebí que en pagui, i sí que hi han magrebins a sa meva escola. I és molt fàcil: només cal anar a parlar amb l’inspector d’ensenyament corresponent i cap problema per no pagar.
Apreciat Borja,
Seguint una part del teu argument-insinuació, si tothom que paga una escola privada, o una sanitat privada, o una jubilació privada hagués de deixar de pagar la part proporcional dels seus impostos en escola, sanitat o pensions públiues…perquè no seguim aquesta coherència fins al final i diem que ningú pagui impostos, que cadascú amb el seu sou s’ho financií tot, i que el sector públic (deficitari, mal gestionat, ple de funcionaris apalancats) desaparegui.
I que guanyi el millor. No? 😉
Si, Joan Carles, tens molta raó. Se m’acudeix afegir la “libertad de expresión”, terme que es fa anar quan s’insulta algú des de la COPE.
Respecte a l’escola privada / escola pública és un terreny que desconec internament, però supòs que deu ser un cas particular de la diferència empresa pública / empresa privada, ja sigui sanitat, educació, serveis, etc. A veure si tenc una estona i puc redactar una entrada, que després de fer feina 3 anys a un Ajuntament tenc moltes coses a dir 🙂
Com a treballador de s’escola concertada et puc dir que tot i l’existència d’aquestes quotes il·legals, hi ha molta gent que no les paga, molts impagats a finals de mes i a finals de curs i que per a s’escola concertada és bastant difícil mantenir-se.
Si voleu més dades: es pares d’alumnes de s’escola concertada paguen s’escola concertada i també sa pública amb es seus impostos. L’estat paga les hores als professors que imparteixen classe a l’escola concertada fins a cinc hores diàries, la sisena hora que fan els alumnes la paga la pròpia escola. Amb quins fons si no pot cobrar quotes?
També podem parlar de la despesa elèctrica, calefacció, etc.
Bona pensada, Joan Carles!
Jo hi afegiria el concepte de “llibertat d’elecció” que s’empra per exemple per defensar l’escola privada concertada convivint amb la pública. Ben difícil és triar per a qui té pocs recursos i poca mobilitat per dur els fill a una escola d’un altre barri d’una gran ciutat, si a l’escola concertada es cobren quotes il·legalment. No sé quin filosof va dir que la llibertat no és poder triar entre diverses opcions sinó crear sa pròpia opció.
També et proposaria una recerca filològico-política sobre l’abús de l’adjectiu feixista o nazi, actualment.