M’agradaria saber la vostra opinió literària (!) al voltant d’aquesta composició que s’acaba de donar a conèixer. Ens trobam, a nivell estructural, davant d’un text escrit en la llengua de Cervantes, format per quatre estrofes de quatre versos cadascuna (quartetes) i poca cosa més: els versos no segueixen cap patró sil·làbic determinat; la rima, potser és assonant, potser és que no ho veig bé perquè som un mal lector (ara bé, emprar mots a final de vers acabats en -ón o en -dad/-tad no és gaire meritori)…
I del contingut temàtic, què me’n dieu? A nivell general, me sembla una cançoneta molt cumba, típica composició que podríem posar en boca de qualsevol cantant (?) de los cuarenta principales o del superpop. Però segurament estic equivocat (segurament!) i us deman que m’ajudeu a veure la magnificència d’aquest text.
¡Viva España!
Cantemos todos juntos
con distinta voz
y un solo corazón
¡Viva España!
desde los verdes valles
al inmenso mar,
un himno de hermandad
Ama a la Patria
pues sabe abrazar,
bajo su cielo azul,
pueblos en libertad
Gloria a los hijos
que a la Historia dan
justicia y grandeza
democracia y paz
Visits: 2
Gran article de l’encara més gran Juan Antonio Masoliver Ródenas publicat a La Vanguardia d’ahir (18 de gener, pàgina 42). Es titula “Himno a la tontería”.
Sí que ha durat poc, aquesta.
Jo jo jo jo … en dos palabras: im prezionante
Pregunta capciosa, hi deu haver qualque lligam entre els autors de … “açò” i els del “Es Mahón” ?
També hem recorda aquell famós discurs que algú va fer dient allò de ” … Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes …”. Als filòlegs, “voluntad libérrima” vol dir canons o fusells ?
Bono quin una que l’han feta!!!
A jo sentint sa musiqueta me ve as cap allò de:
“Franco, Franco, tiene el culo blanco porque su mujer lo lava con Ariel…trala tralaralala…” Que polit!
Benvolgut Isma: segurament que sí, que t’has equivocat, homo. I és que no hi veus la meravella poètica que el text amaga. A nivell estructural, fixa’t quina correspondència entre la primera i segona quarteta: 4f, 7f, 5m, 6m. Val que a la tercera i a la quarta no hi ha manera de mantenir-la, però és una versificació molt actual i exitosa, propi de la poesia oral de la contracultura: ni na Dolors Miquel ni el malaurat Jordi Pope…
I què dir-ne , del seu contingut! Quins hipèrbatons més naturals, quin vers trobat per l’ham poètic… Bé, val que la història espanyola no destaca massa per la tradició democràtica i pacífica, però què faria la poesia sense les hipèrboles? I què me’n dius d’aquesta totalitat expressada per “desde los verdes valles/al immenso mar”? És perfecte: quins epítets més escaients! Açò sí, sembla que tot promontori per sobre les valls i les illes no formen part d’Espanya, llavors.
En conclusió, una composició merescuda, al nivell d’aquest estat en què mos trobam. Pel que he llegit el tombaran -no ha agradat ni als de la Cope-, de manera que citaré aquella dita casteplana: “más vale malo conocido que bueno por conocer”. Perquè la bona, la propera, serà millor per a ells però molt pitjor per a noltros.
Lletra no nacionalista
Tempestuós
Alfred Bosch
AFP
Ara sí que t’has cobert de glòria, himne espanyol. Fins fa poc, desafiaves el tòpic de la llengua de Cervantes, aquella que tenia paraules per a tot. Però ve’t aquí que un bon dia, la matèria grisa del COE (entitat reconeguda per la seva al·lèrgia olímpica a les barreges de gimnàstica i de magnèsia) va decidir omplir el buit. Dit i fet. Guardant el tresor amb pany i clau, no fos que es filtrés el teu elevat valor literari. Fins i tot havien fitxat en Plàcid Diumenge per entonar les teves serenes estrofes. Però Madrid és un colador, i ara el xou ha cedit el pas a un tempestuós cap de setmana. Mira, jo voldria trencar una llança a favor teu, perquè tens mèrits indiscutibles. D’entrada, realment agermanes els pobles, abraçant races tan diverses com la d’Artur Mas, Llamazares, la ministra Calvo i l’adorat Jimmy Losantos: tots han corejat alhora que no et cantaran ni emmanillats per la Guàrdia Civil. Cal admetre que la teva lírica té altura, sobretot pel “viva España” ple de creativitat i aquell “inmenso mar”, que és un prodigi de l’adjectivació. Però encara diria més. Encarnes d’allò més bé la nova Hispània no nacionalista i plural, en concret la plurilingüe que avui preval arreu -en castellà-. I no ens fas perdre ni un minut en estèrils debats identitaris, sent com ets un d’aquells temes quotidians que preocupen la gent. Felicitats, criatura. Tot i així, em temo que mai no et lliuraràs del poderós cul blanc d’en Franco.
a la premsa d’avui es publiquen alguns comentaris de text que estan prou bé
ÉS UN HIMNE O ÉS UNA BROMA?
Iu Forn
Inadmissible!!! Sang encesa!!! Despierta hierro!!! Ara que havien decidit posar lletra al sagrat himne, pareixen una cosa que és un nuvolet de sucre, un Mimosín farcit de cotó fluix o fer-te una foto amb Mickey pensant que és de veritat i no un senyor disfressat que cobra 500 euros al mes.
Érem davant del precipici i ara hem fet un pas endavant. Però, on han anat a parar l’amor a la pàtria i l’orgull de sentir-la al cor? ¿S’imagina, per exemple, els del ministeri celebrant la victòria enfront de la delegació catalana que pretenia fer complir la llei anomenada Estatut cantant aquest peix bullit anomenat himne amb la maneta posada al cor? Oi que seria un deshonor?
I miri que la cosa començava bé. Primera frase: “¡Viva Espanya!”. Bé, no és “arriba”, però mira, oi? El més greu ve a continuació: “cantemos todos juntos con distinta voz y un solo corazón”. Què vol dir “distinta voz”? Aquí de veu n’hi ha una de sola. O és que els catalans insolidaris volen imposar al himne la seva dictadura nacionalista? La segona estrofa és pastoral (de pastoreta anant a buscar la lleteta, tralarà, tralarà) i més val deixar-la estar per no fer-se més mala sang, o sigui que passem a la tercera. Diu: “Ama a la Patria pues sabe abrazar, bajo su cielo azul, pueblos en libertad”. “Pueblos en libertad?” Tornem-hi. Què vol dir “pueblos” així en plural? Espanya és un sol poble i hi ha una sola veu i una sola pàtria. I el que no sigui això són camps de concentració nacionalistes creats per eliminar qui discrepa del separatisme destructor.
I el que ja no té nom és l’última estrofa: “Gloria a los hijos que a la historia dan justicia y grandeza, democracia y paz”. Fills? Des de quan les pàtries i les glòries de les pàtries les fan els fills i no els pares? Pares de famílies formades per parelles heterosexuals i no aquestes coses estranyes que hi ha ara i que en diuen matrimoni quan no ho és.
Miri, si es tractava de fer una lletra buida de fervor hispà, hauria estat millor continuar amb el “xan, xan, xan-xan, xara rara rara ra, xararan, xan, xan, xarara rara ran…”.
M’ha vingut al cap uns altres significats del verb “abrazar” d’aquesta tercera estrofa: fermar, subjectar, lligar, ofegar…
M’encanta la tercera estrofa. Aquesta utilització de l’imperatiu per una cosa tan lliure com l’amor… (tot el contrari d’aquell anunci de la Generalitat de Catalunya que diu que l’amor ha de ser lliure. Deu ser que els catalans van equivocats, com sempre). I açò de “sabe abrazar”, vol dir “comprendre?. Tenc els meus dubtes. Per cert, diu que açò només passa quan fa bon temps. Quan plou és una altra cosa. Imagín, així com van les coses, que hi deu ploure cada dia, per allà, no trobau?
L’únic que veig de positiu, són la infinitat de versions que se’n poden fer.
Bé, que qualsevol altre segueixi el comentari. Ja sé que he suspès.