Em disculpareu que aprofiti aquest blog, aquesta vegada, per, com deia aquell, «hablar de mi libro». En aquest cas, canviarem «llibre» per «disc». I aquest no és altre que una nova recopilació de cançons aplegades sota el format d’un disc, el nou de Figues d’un altre paner, en el qual amb els companys i companyes estam immersos.
Temps de figues s’ha cuit a poc a poc, deixant macerar cada element amb el guarniment que requeria. En algun cas ha estat fruit d’una fogonada, també s’ha de dir. Hi ha alguna cançó que interpretàvem gairebé des dels inicis del grup, el 2020, però que no havien requerit l’atenció que ara sí que ha tingut, en la cura amb la interpretació o la consciència d’estar fent alguna cosa que projecte la cançó. És el cas de «Sa madona», preciós romanç que Biel Majoral ens va descobrir, que interactua amb nosaltres amb diferents canvis harmònics i rítmics, i l’allunya del posat transcendent per dur-lo a terrenys inhòspits com el del funky afandangat.
I és que acostar-se a la tradició ha estat sempre una lluita de pols oposats que tampoc no és fàcil.
Views: 6
Si recorrem a les evidències, Europa és un dels cinc continents, d’acord amb les convencions, del nostre planeta. Sembla que ningú no es qüestiona aquesta unitat geogràfica (tot i que, per exemple, a la viquipèdia podem llegir que «segons l’historiador anglès Eric Hobsbawm, l’extrem occidental del gran continent eurasiàtic s’ha classificat com a continent, en part, per mitigar l’estereotip que Rússia era Àsia i, per tant, endarrerida, calia remarcar la pertinença de Rússia a Europa»). També sembla evident que el nostre continent forma una unitat econòmica i, fins i a un cert punt, política, organitzada al voltant de l’anomenada Unió Europea, per molt que el Regne Unit hagi iniciat el brèxit, que Suïssa vagi a la seva o que Turquia i Rússia no hi acabin de quallar. Finalment, existeix la idea d’una unitat històrica i cultural d’Europa, creada al Renaixement, a partir d’una visió idealitzada de l’antic Imperi Romà, que seria la base del que hom podria anomenar civilització europea. Però quan la unitat, fonamentada en interessos comercials, s’ha volgut revestir de la suposada empremta cultural i històrica, ha fracassat. Recordem que aquell llunyà referèndum sobre la constitució europea, en què es parlava d’uns orígens culturals compartits, va acabar en fum de formatjades.