Temps de figues

Em disculpareu que aprofiti aquest blog, aquesta vegada, per, com deia aquell, «hablar de mi libro». En aquest cas, canviarem «llibre» per «disc». I aquest no és altre que una nova recopilació de cançons aplegades sota el format d’un disc, el nou de Figues d’un altre paner, en el qual amb els companys i companyes estam immersos.

Temps de figues s’ha cuit a poc a poc, deixant macerar cada element amb el guarniment que requeria. En algun cas ha estat fruit d’una fogonada, també s’ha de dir. Hi ha alguna cançó que interpretàvem gairebé des dels inicis del grup, el 2020, però que no havien requerit l’atenció que ara sí que ha tingut, en la cura amb la interpretació o la consciència d’estar fent alguna cosa que projecte la cançó. És el cas de «Sa madona», preciós romanç que Biel Majoral ens va descobrir, que interactua amb nosaltres amb diferents canvis harmònics i rítmics, i l’allunya del posat transcendent per dur-lo a terrenys inhòspits com el del funky afandangat.

I és que acostar-se a la tradició ha estat sempre una lluita de pols oposats que tampoc no és fàcil. La folklorització, en el pitjor sentit de la paraula, ha condemnat prou vegades la tradició a la fossilització i a la peça de museu. Un excés de zel en el suposat manteniment de les essències ha provocat una dicotomia falsa entre els autèntics i els frívols. Però tinguem en compte que aquest «manteniment de les essències» és ja de per sí un concepte equívoc: quines són les essències? No cal escarbar gaire per comprovar que tota tradició sempre duu associats múltiples elements d’èpoques concretes. En l’altra punta, tanmateix, hi ha l’opció de mirar-se la tradició amb condescendència i fer-la servir bàsicament com a anècdota jocosa i amb la voluntat manifesta d’allunyar-se’n, amb la por de ser titllats d’immobilistes, i fer-ho amb eines que permeten una experimentació que podria esdevenir buida si no se sap on encaminar-la.

Així les coses, efectivament, tractar amb la tradició no és una tasca fàcil. Però ho pot ser si l’element principal hi és present: l’estima i el respecte. No entesos des d’un punt de vista «religiós» sinó d’acostament sincer. Com a font d’inspiració. «M’exalta el nou i m’enamora el vell», deia J.V. Foix, en uns versos d’una profunditat que tenen una vigència que mai no han perdut. Personalment, aquesta relació ha estat motor d’inspiració en la immensa majoria de projectes en què un servidor, com a artista, ha participat. I a cada manera d’acostar-m’hi s’ha obert un món al davant. Figues d’un altre paner en molts aspectes és una culminació d’aquests elements. I amb aquesta perspectiva es concep, també, el nou treball, Temps de figues.

Suposa, també, un encarament amb la tradició no només des d’un punt de vista musical, sinó també lletrístic, cosa no gens explorada. Despullar i posar davant el mirall les històries heretades és un bon exercici. I així ens podem permetre reflexionar sobre la visió de l’amor romàntic, les relacions personals o donar altaveu a antigues històries de rebel·lió femenina davant les relacions imposades. Els estereotips de gènere i la visió en què apareix la dona és motiu de reflexió. De la mateixa manera, és molt interessant veure com hi ha temes com el de l’homosexualitat que no apareixen enlloc, perquè som hereus d’una societat, si no homòfoba, que en tapa l’existència, com una heretgia. La dignitat com a poble, el turisme o la llengua són altres temes que també surten i que són necessaris que ho facin, perquè un dels elements que defineixen la cultura popular és el de la revolta, la implicació social o el bategar del temps.

D’altra banda, la cura en el tractament de les veus segueix sent un dels plats forts del grup, que incideix en aquesta via. Però també cura en les harmonitzacions i en el tractament de la música. La incorporació del violí acaba essent un luxe a les oïdes.

El disc conté elements especials per al grup. És el cas de la col·laboració de Toni Mateu, glosador, sonador de xeremies o guitarró, molt lligat al molt de la tradició a Mallorca, que posa veu a una jota de composició pròpia de reivindicació de la terra. També comptam amb la flauta d’en Juanma Gómez, que ha participat en algun concert del grup i que aporta gran personalitat. Finalment, tenim les percussions d’en Moisès Pelegrí, tot un referent de la percussió a Menorca.

Així les coses, el viatge actual que representa aquest disc, que té la tradició com a font, aconsegueix composicions noves també amb lletres noves. La poesia de glosadors de referència, a Mallorca i a Menorca, com Mateu Xurí, Maribel Servera, Miquel Boireta, Vicent Marí, Joan Moll o la mateixa Annabel Villalonga hi té una gran presència.

I per aconseguir suport per a l’edició del disc, Figues d’un altre paner ha iniciat un procés de micromecenatge a través de la plataforma Verkami, a través de la qual els seguidors i qualsevol que hi estigui interessat podrà fer aportacions econòmiques al projecte a canvi de recompenses, de les quals n’hi ha de diferents tipus, començant pel mateix disc, samarretes, bosses de tela, entrades per a la presentació del disc que es farà al Claustre dia 3 de juliol, concerts en directe… I també una de les més especials: la possibilitat de gravació d’una glosa-rap personalitzada. La campanya del Verkami va començar el passat dia 15 d’abril i dura 40 dies. Aquest n’és l’enllaç: https://vkm.is/tempsdefigues

 

Joan Carles

Views: 28

Feu un comentari