[Aquests són els textos que vaig llegir al recital literari “Rompre barrots”. No m’havia enfrontat gairebé mai al repte de traduir un text literari. Hi he passat una penada, i açò que partia no de l’original en èuscar sinó de la traducció al castellà feta per l’autor. Quan me van convidar a participar a l’acte, no vaig dubtar a triar aquest escriptor.]
Quina ha estat la major dificultat amb què us heu trobat a l’hora d’escriure?
Vaig trobar grans entrebancs a la presó; en algunes situacions era gairebé impossible escriure. A la nit, per exemple, quan apagaven els llums; a vegades els funcionaris em robaven els papers, en els trasllats no me deixaven dur les meves coses, etc. Tot era un desastre, però no només per a escriure, sinó també per a viure, perquè a la presó posen molts impediments perquè hom pugui ser humà.
L’exili també és una forma de vida provisional i inestable; a vegades no tens màquina d’escriure, en d’altres et manca el bolígraf, o quan has de canviar de lloc perds els papers i has de tornar a começar a redactar una feina que estava gairebé enllestida, i a vegades, amb la pèrdua de tot, es perden també les ganes de seguir treballant. Per escriure, a més de bolígraf i paper, es necessiten altres materials, fonamentalment l’idioma: he passat anys sense escoltar pràcticament res en èuscar, i amb el temps el llenguatge es va fonent. Per a escriure hi ha d’haver un poc d’ambientació, a no ser que siguis un escriptor molt salvatge…
A més, quan escrius, no ho fas per a l’aire, fins i tot en cas que t’agradi la solitud. Necessites el lector, però no un lector que, com si fóra un quadre, tot ho rebi bé, sinó un que respongui les preguntes que vagis formulant, o que com a mínim les escolti. Aquesta llarga solitud haurà estat, sense cap mena de dubte, el meu major impediment per a l’escriptura.
(Entrevista de 2006)
L’assemblea
Hem fet una assemblea. Tenint en compte que el món va de cada vegada pitjor, que aquesta societat es segueix organitzant sense criteris proporcionats de llibertat i justícia, tenint en compte que fins i tot el medi ambient es va deteriorant progressivament, tenint en compte que les nostres esperances d’una vida millor es frustren de nou, i conscients, així mateix, que tots, sí, tots els éssers humans hauríem de prendre part en la recerca de solucions adequades als problemes comuns, ens hem reunit en una assemblea.
Durant l’assemblea hem fet penetrants anàlisis de la situació, hem mantingut enriquidores discussions i hem arribat a importants acords. En el moment en què ja ens estàvem repartint les tasques, per passar de les propostes als fets, de sobte ha arribat el zelador del manicomi i, al·legant que s’havia acabat la mitja hora d’esbarjo, ens està tancant cadascú a la seva cel·la.
Sarrionandia, J., Biltzarra, a Han izanik hona naiz, 1992, Elkar.
Visits: 0