No he arribat mai a trobar justos els sistemes de patents, segons els quals una idea, imatge o obra artística reproduïble és “propietat” d’una persona o empresa. És clar que tothom té dret a cobrar per una feina que fa i és just que aquesta feina sigui remunerada. Però d’aquí a la propietat intel·lectual, un bé intangible sobre el que s’especula financerament, hi ha un abisme.
La qüestió que em planteig és: el “creador” d’aquesta idea o obra artística no ha partit de zero; ha emprat idees, coneixements, instruments, una cultura que ha heretat de totes les persones amb qui ha establert contacte des que va néixer, una cultura que ja era heretada de generacions i generacions anteriors, i que si hagués d’estar patentada no hi hauria prou doblers per poder-la pagar. Amb la creació d’una obra, la persona agafa una tona de cultura de la Humanitat, i n’aporta un gram. No és just que el consideri propietat seva.
Amb aquesta lògica, des del moment en què es permet ser propietari d’una part de la cultura, apareixen els lobbies empresarials que se n’aprofiten per treure’n tant benefici com puguin, al marge de qüestions ètiques.
Al diari del diumenge llegesc que els dels anomenats drets d’autor tornen a atacar: no en tenen prou amb el canon, la “mordida” que s’enduen per cada venda de CD, DVD o aparell que pugui gravar o copiar. Actualment el 60% del preu dels CDs verges se’n va a les seves butxaques, però en demanen més. Ni la indústria tecnològica, que s’hi deixa els beneficis, ni el milió de signatures recollides a Espanya en contra d’aquesta pràctica, aconsegueixen que l’Estat aturi aquest abús.
Però no n’estan satisfets: després d’anys d’anar fent doblers a cabassos estan més forts i decidits a “guanyar-ne” encara més: exigeixen cobrar cada vegada que una biblioteca deixi un llibre a qualcú (a part de la seva comissió dins el preu d’aquest llibre que la biblioteca ha comprat).
Per a una societat rica com la nostra no és un problema de doblers, sinó d’un abús que va enfortint uns poders fàctics, emparats per les lleis que els adjudiquen un patrimoni que no és seu, sinó de totes les persones de la terra, en tant que col·laboradores en la producció de la cultura.
Quines opcions d’actuació hi ha? Mentre esperam que als polítics els caigui la cara de vergonya de seguir donant suport a aquest status quo, penso en la Viquipèdia, l’enciclopèdia que hi ha a Internet que es va enriquint amb l’aportació desinteressada de milers de persones, i que supera en qualitat la majoria d’enciclopèdies “de propietat”. Penso en el programari informàtic lliure, a l’abast de qualsevol. En els artistes que venen ells mateixos les obres, sense passar per la SGAE, en els que venen la seva feina, no les seves idees.
Al cap i a la fi, encara tenim prou sort. No som un de tants zambians que moriran enguany de sida per no poder obtenir el medicament que necessita, ja que la fórmula per elaborar-lo està patentada per una multinacional, que especula amb el preu.
Views: 5
Una comparativa al respecte que circula via e-mails:
1. PREGUNTA:
a) Luís se descarga una canción de Internet.
b) Luís decide que prefiere el disco original y va a El Corte Ingles
a hurtarlo. Una vez allí, y para no dar dos viajes, opta por
llevarse toda la discografía. La suma de lo hurtado no supera los
400 euros.
RESPUESTA: La descarga de la canción sería un delito con pena de 6
meses a dos años. El hurto de la discografía en El Corte Ingles ni
siquiera sería un delito, sino una simple falta (art. 623.1 del
Código Penal).
2. PREGUNTA:
a) Luís se descarga una canción de Internet
b) Luís va a hurtar a El Corte Ingles y, como se la va la mano, se
lleva cincuenta compactos, por valor global de 1.000 euros.
RESPUESTA: Seguiría siendo más grave la descarga de Internet. El
Hurto sería un delito, porque supera los 400 euros, pero sería de
menor pena que la descarga (articulo 234 del Código Penal).
3. PREGUNTA:
a) Sergio, en el pleno uso de sus facultades mentales, se descarga
una canción de Malena Gracia.
b) Sergio, en un descuido de Malena Gracia, se lleva su coche y lo
devuelve 40 horas después.
RESPUESTA: Seria mas grave la descarga. El hurto de uso de vehiculo
tiene menos pena, a tenor del articulo 244.1 del Código Penal.
4 PREGUNTA:
a) Ocho personas se intercambian copias de su música favorita.
b) Ocho personas participan en una riña tumultuosa utilizando medios
o instrumentos que pueden poner en peligro sus vidas o su integridad
física.
RESPUESTA: Es menos grave participar en una pelea que participar en
el intercambio de compactos. Participar en una riña tumultuosa tiene
una pena de tres meses a un año (art. 154 del Código Penal) y el
intercambio tendría una pena de 6 meses a 2 años (art. 270 del
Código Penal). Si algún día te ves obligado a elegir entre
participar en un intercambio de copias de CDs o participar en una
pelea masiva, escoge siempre la segunda opción, que es obviamente
menos reprobable.
5. PREGUNTA:
a) Juan copia la última película de su director favorito de un DVD
que le presta su secretaria Susana.
b) Juan, aprovechando su superioridad jerárquica en el trabajo,
acosa sexualmente a Susana.
RESPUESTA: El acoso sexual tendría menos pena según el articulo
184.2 del Código Penal.
6. PREGUNTA
a) Pedro y Susana van a un colegio y distribuyen entre los alumnos
de preescolar copias de películas educativas de dibujos animados
protegidas por copyright y sin autorización de los autores.
b) Pedro y Susana van a un colegio y distribuyen entre los alumnos
de preescolar películas pornográficas protagonizadas y creadas por
la pareja.
RESPUESTA: La acción menos grave es la de distribuir material
pornográfico a menores según el articulo 186 del Código Penal. La
distribución de copias de material con copyright sería un delito al
existir un lucro consistente en el ahorro conseguido por eludir el
pago de los originales cuyas copias han sido objeto de distribución.
7. PREGUNTA:
a) Ramón, que es un bromista, le copia a su amigo el último disco de
Andy y Lucas, diciéndole que es el “Kill’em All” de Metallica.
b) Ramón, que es un bromista, deja una jeringuilla infectada de SIDA
en un parque publico.
RESPUESTA: La segunda broma seria menos grave, a tenor del articulo
630 del Código Penal.
8. PREGUNTA:
a) Juan fotocopia una pagina de un libro.
b) Juan le da un par de puñetazos a su amigo por recomendarle ir a
ver la película “Los Ángeles de Charlie”.
RESPUESTA: La acción más grave desde un punto de vista penal sería
la “a”, puesto que la reproducción, incluso parcial, seria un delito
con pena de 6 meses a dos años de prisión y multa de 12 a 24 meses.
Los puñetazos, si no precisaron una asistencia médica o quirúrgica,
serian tan solo una falta en virtud de lo dispuesto en el artículo
617 en relación con el 147 del Código Penal.
Hala chavalotes, ya sabéis: pegad, violad, acosad, robad, pero no
uséis el emule!!!
La plataforma (no sé com se diuen) contra la llei de la propietat intelectual que vol impulsar un cànon per cada vegada que comprem un CD etc. em sembla que ha penjat al youtube un spot publicitari on apareix què ens costaria (què li hauriem de pagar a l’SGAE) cada cop que volguessim gravar les nostres fotos en un CD, o despertar-nos al matí amb un cançó determinada, etc. L’altre dia el van posar a “Versió Rac 1” i era realment espectacular.
Sembla com si fossin un grup de vessuts que no volguessin treballar més i volguessin viure tota sa vida d’una feina que van fer nosequan.
Una vergonya.
És una vergonya. El funcionament de la SGAE és similar al d’una màfia. S’han donat casos en què s’han presentat a cobrar drets a festes d’aniversari d’al.lots !! Son com els mafiosos dels anys 20, que passaven pels locals a cobrar la “protecció”, amb la diferència que la SGAE està amparada per les lleis que tant disimuladament aproven les nostres grans democràcies.
I si açò és una vergonya, el tema de les patents de medicaments, o fins i tot de plantes, ja és quelcom que em fa dubtar del gènere humà, perquè aquí no estem xerrant de doblers que passen d’una butxaca a una altra, sinó de milers i milers de vides.
Però estem a la societat del doble raser:
– Si bombardejem un país, és per ajudar-lo, alliberar-lo i democratitzar-lo. Si intenten defensar-se és que són uns terroristes
– Si EEUU patenta una planta amazònica, està protegint i fomentant la investigació i, en el fons, és pel bé de la humanitat. Si Etiòpia intenta patentar una planta pròpia, els hi bloquegen. Però que no ho veuen, qui comanda ? Sembla mentida …
– Els qui ocupen l’Iraq són uns cafres (no a la guerra !!), però l’ocupació d’Afganistan és “legítima”. Per favor …
– Imposem el lliure mercat arreu del món, però mantenim les mesures proteccionistes a ca nostra. Total, es tracta de tenir lliure mercat per poder robar-lis més fàcilment. Ja ho provaran els altres, de robar cosa a ca nostra, els hi muntem una guerra ràpid. Bé, noltros no, la ONU, que queda més fi.
– Resumint, el que fem noltros està bé i ho fem pel bé de la humanitat, per la garantir la seguretat mundial, per millorar l’economia dels països pobres, etc, etc … i el que fan els altres és terrorisme, crims de guerra, corrupció. Bé, només fa falta llegir un diari o veure el telenoticies.
El món de la propietat intel·lectual és certament una mica fosc.
Només un exemple. Recentment Etiopia ha intentat patentar als EEUU tres varietats de cafè que són pròpies del país. L’objectiu era millorar els marges comercials. Idò bé, Starbrucks la cadena de cafeteries més gran del món amb seu a Seattle ha bloquejat la proposta. Òbviament perjudicava als seus interessos.
http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/6086330.stm
Tanmateix crec que no és un tema només d’explotació, de relacions de desigualtat. Hi ha tot un problema filosòfic al darrera. Que vol dir la originalitat? Que és el que fa d’una obra, un producte quelcom original? Ens oblidam sovint que còpia ha estat una de les bases del coneixement.