Xalandria

Tot i que a darrera hora —no podia ser d’una altra manera—, Menorca s’ha afegit als actes de commemoració del setè centenari de la mort del florentí Dante Alighieri, traspassat a l’exili, a Ràvena, als cinquanta-sis anys. L’activitat amb què se l’ha recordat ha estat una de les millors possibles: la conferència «La Divina comèdia, un món per descobrir», a càrrec de Joan Francesc Mira, l’encarregat de la darrera traducció catalana d’aquesta obra mestra. Per variar, no hi vaig poder assistir, per culpa de les incompatibilitats horàries de sempre. Una deixada més que esdevé perduda. Una més d’una llista que comença a ser massa llarga.

Llegiu més

Visits: 0

La rentadora necessària per a encabir-hi tots els llençols, coixineres i edredons que he arrambat, té una capacitat de càrrega de denou quilos. Tal i com indiquen les instruccions d’ús de les màquines, ben visibles, hi ha un únic programa de rentat, de trenta minuts de durada, al qual cal afegir-hi una hora d’assecadora, a cinquanta graus de temperatura. Un cop fetes les sumes pertinents, es presenta l’opció d’anar a fer una volta, mentre passa el temps,  o romandre a les instal·lacions espartanes del local on s’ubica la bugaderia d’autoservei. I esperar. La segona s’acaba imposant. La vessa té aquestes coses.

Llegiu més

Visits: 3

Hi ha un home, d’entre el públic, que insulta l’àrbitre en veu alta, prou fort perquè ho senti tothom, just després que, entrant a cistella, un jugador de l’equip contrari hagi comès, segons el seu criteri infal·lible, una falta clara en desplaçar, amb el cos, el rival que es disposava a fer pujar dos punts més al marcador. El partit pertany a la categoria aleví. Els al·lots que corren per la pista tenen, majoritàriament, onze anys. L’home que, des de la graderia, llença les invectives, és el pare del jugador que, suposadament, ha rebut la falta.

Llegiu més

Visits: 0

Fa relativament pocs dies, el passat vint-i-sis d’octubre, la Plataforma per la Llengua donava a conèixer l’InformeCat 2021. 50 dades sobre la llengua catalana. Els mitjans de comunicació en destacaren, als titulars o als cossos de les notícies, informacions com que, des de 2005, s’han perdut mig milió de parlants, que només un 36 per cent de la gent empra el català habitualment o que vuit de cada deu persones canvien de llengua quan l’interlocutor fa servir el castellà. Les xifres semblaven justificar la frase contundent amb què Òscar Esculies, president de l’entitat, va valorar els resultats que presentava l’informe: «si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar».

Llegiu més

Visits: 1

Va ser John Lennon l’autor d’un aforisme que ha fet fortuna i que, traduït al català, ve a dir que la vida és allò que passa mentre esteim ocupats fent plans. S’ha de reconèixer que la frase és enginyosa, malgrat no descobrir cap sopa d’all: no deixa de ser una recreació del carpe diem horacià. Mentre ens entestam a deixar ordenat i aclarit el futur, ens perdem allò que el present ens ofereix: la vida. Ara bé, crec que no hi deu haver cap estudiant de segon de batxillerat que estigui d’acord amb la reflexió del cantant britànic. Si fossin ells els encarregats de reescriure la definició, potser convindrien que la vida és allò que passa mentre estan fent exàmens, lliurant treballs o fent els deures i que, per tant, de tenir-ne, en tenen molt poca (per no dir gens).

Llegiu més

Visits: 2

Una de les cerimònies rutinàries de l’avi en Joan —home del camp d’origen ferrerienc (del cor de la terra vermella, per dir-ho a la manera de Ruiz i Pablo: era nascut als encontorns de Ruma, tot i que, després de rodar per altres llocs menorquins, s’havia establert al maonès carrer dels Frares amb l’àvia Nena i els quatre fills)—, consistia a llegir el diari Menorca, al qual estaven subscrits. Com recorden els meus pares, prenia molt de gust amb els articles de Pere Melis, ja fossin els publicats a la secció «Espipollant» o a «Per passar l’estona». Als primers, hi trobava informacions interessants sobre la seva llengua, explicades de forma amena i, alhora, ben documentada. Es veu que l’avi no en deixava passar ni un.

Llegiu més

Visits: 8

Potser sí que tenen raó aquells que creuen en la concepció cíclica de la història. Fins i tot en la nostra cultura, en què el cristianisme va convertir-la en lineal, els petits detalls indiquen que, a la pràctica, hi ha moltes coses que es van repetint, regularment, i que és aquesta acumulació allò que ens dona la noció del pas del temps. Un exemple d’açò pot ser el costum atàvic dels adults de criticar la joventut (mentre obliden que ells, quan en tenien la mateixa edat, van ser també el blanc de les invectives de les generacions precedents). Roda el món i torna al born.

Llegiu més

Visits: 0

No sé fins a quin punt haver rallat fa un parell de setmanes d’allò que ens diuen els noms dels carrers hi ha influït o no, però la veritat és que avui matí, en travessar una part de Maó per anar de l’institut Joan Ramis fins a la biblioteca pública, ho he fet venir bé per passar pel carrer de Sant Bartomeu. En entrar-hi, venint del carrer del Forn, m’he fixat —més que mai— en la placa en què hi consta el nom oficial i, sobretot, en la que, enrajolada, just davall, reprodueix la denominació popular de la via, coneguda com de sa Comèdia.

Llegiu més

Visits: 7

Dia vint-i-quatre de setembre commemoràrem que, tres dècades enrere, s’havia publicat un disc que, tot i no ser el millor de Nirvana, va capgirar i condicionar bona part de la música popular dels anys següents, especialment del rock i les seves múltiples derivades. Nevermind va ser el nom amb què els d’Aberdeen, població situada a unes cinc hores en cotxe de Seattle, l’epicentre de l’anomenat Grunge, batejaren el seu segon treball, aquell que, segons els especialistes, esdevé una autèntica prova de foc, ja que o bé serveix per a consolidar una carrera discogràfica o bé per a sentenciar-la. No cal fer cap espòiler: res no va ser el mateix després d’aquell disc, que els catapultà a la fama mundial.

Llegiu més

Visits: 0

Passejar pels carrers de les ciutats ofereix la possibilitat, entre d’altres moltes coses, de poder-les llegir. Les seves geografies són una mena de llibre obert, la lectura del qual pot ajudar-nos a conèixer-les més a fons, així com també a la gent que hi viu. Els noms de les vies públiques, en aquest sentit, ens poden dir —o no dir, un aspecte que a vegades és tant o més important encara que allò que hi ha— moltes coses respecte del que som com a comunicat. En són un mirall.

Llegiu més

Visits: 45