La intel·ligència artificial (IA) ha estat una de les tecnologies més revolucionàries del segle XXI. Des del seu naixement, la IA ha evolucionat de manera exponencial, i cada vegada són més les empreses i les organitzacions que la utilitzen per automatitzar processos, prendre decisions més informades i desenvolupar nous productes i serveis.
L’any 1997, el superordinador de IBM, Deep Blue, va guanyar la partida d’escacs contra el campió mundial Garry Kasparov. Aquest esdeveniment va ser un dels primers grans èxits de la IA i va demostrar el seu potencial per resoldre problemes complexos.
Més recentment, l’any 2016, l’empresa de tecnologia Google va presentar AlphaGo, un programa d’IA que va derrotar el campió mundial de Go, un joc de tauler complex i difícil d’aprendre. AlphaGo va demostrar la capacitat de la IA per aprendre de manera autònoma i resoldre problemes que fins ara es consideraven molt difícils per als ordinadors.
A més, el 2020, OpenAI va presentar el seu model de llenguatge natural GPT-3, que pot generar textos, respondre preguntes i fins i tot mantenir converses amb humans. Això va ser un gran avenç en la capacitat de les màquines per comprendre i produir llenguatge natural. I aquest article que llegiu l’ha escrit al 99.9% ChatGPT-4.
Les implicacions futures de la IA són enormes. En l’àmbit del mercat de treball, es preveu que la IA continuarà automatitzant moltes tasques i feines, el que podria tenir un impacte significatiu en la força laboral i en la distribució de la riquesa. Això podria crear noves oportunitats laborals en àrees com la programació de la IA i el manteniment, però també podria portar a la pèrdua de llocs de treball en sectors com el manufacturero, el serveis i l’administració.
En l’àmbit de l’educació, la IA pot ser utilitzada per personalitzar l’aprenentatge i proporcionar als estudiants una experiència d’aprenentatge més adaptada a les seves necessitats i preferències. Això podria millorar l’èxit acadèmic i l’engagement dels alumnes. Tanmateix, la IA també planteja qüestions sobre la forma en què s’ensenyen valors i ètica, i el paper dels humans en la formació de les noves generacions.
Finalment, en l’àmbit de la salut, la IA podria ajudar a prevenir malalties i millorar el diagnòstic i el tractament. Això podria portar a una millora en la salut pública i una reducció dels costos dels serveis de salut. Tanmateix, també podria plantejar preocupacions sobre la privacitat i la seguretat de les dades mèdiques dels pacients.
En conclusió, l’evolució de la IA durant els últims anys ha estat espectacular i ha obert noves oportunitats i desafiaments en molts àmbits de la societat. A mesura que la IA segueixi evolucionant, és important que els governs, les empreses i la societat en general examinin els seus efectes en la societat i adoptin polítiques que fomentin els beneficis i minimitzin els riscos. La IA té el potencial de transformar la nostra societat per bé o per mal, i depèn de nosaltres com la utilitzem per garantir un futur millor per a tots.
Visits: 13
Indubtablement la Intel·ligència artificial serà una passa endavant molt important de cara a l’evolució humana. A nivell tècnic i pràctic resulta molt útil de cara a fer servir el compendi d’informació que hem generat els humans per tal d’aprofitar les millors solucions a problemes recurrents, sense haver de descobrir la roda cada vegada. Vaig quedar flipat quan el ChatGPT va ‘crear’ un programa informàtic que a jo m’hagués costat una bona estona fer-lo tan ben fet.
El que veig més problemàtic és quan sortim de la tècnica pura i entram dins temes opinables. Aquí sí que es nota la mà i la ment humana que hi ha darrere i la ideologia que reprodueix. Tot i que teòricament un sistema d’IA és neutre -i per tant podria oferir solucions imparcials a problemes socials, per exemple- quan li preguntes sobre temes més disputats, com els pros i contres de la independència de Catalunya, o qui treu profit de la guerra d’Ucraïna, les respostes que dóna són evasives o purament ‘políticament correctes’.
És clar que cal un escrutini públic i un debat per delimitar fins on volem arribar amb la IA i quins límits li hem de posar. Però crec que això és un brindis al sol. En primer lloc, caldria que les programes d’IA fossin de codi obert, de manera que, al manco qui sap programar, entengui què fan i com, però això no entra dins la ment dels inversors que paguen el desenvolupament. Per altra part, caldria una entitat d’àmbit mundial amb prou autoritat per fer complir el que la Societat hagi dictaminat, i això encara ho veig més difícil. Caldrà idò creuar els dits i esperar que l’experiment surti bé.
Gràcies Joan. Aclarar que no és que passi de puntetes per damunt un tema que no li agrada tocar. No te criteri propi. És simplement una eina que fa el que li demanes. Puc demanar-li que em doni arguments en contra de la pròpia IA, fins i tot, o que entri més al detall en algun tema. Per exemple, he fet la prova de dir-li: “profunditza una mica més en les implicacions ètiques”, i m’ha escrit tot açò:
“””Les implicacions ètiques de la intel·ligència artificial són cada vegada més importants a mesura que la tecnologia continua evolucionant. Una de les principals preocupacions és la privacitat de les dades. A mesura que les empreses i els governs recopilen i utilitzen més dades per alimentar els algorismes de IA, és important garantir que les dades dels usuaris estiguin protegides i que es respecti el dret a la privacitat. Els professionals de la IA també han de ser conscients de les biaixos de les dades, que poden reflectir i perpetuar les desigualtats socials i la discriminació.
Una altra preocupació important és la responsabilitat per les decisions preses per la IA. A mesura que la IA es converteix en una part cada vegada més importanta de la nostra vida quotidiana, des de la selecció de candidats per a treball fins a la diagnosi de malalties, és important que les persones siguin capaces de comprendre com s’han pres les decisions i que hi hagi una responsabilitat clara en cas d’errors o decisions inapropiades. Això és especialment important en el context de les aplicacions de la IA en la salut i la seguretat públiques, on les decisions errònies poden tenir conseqüències greus.
Finalment, també hi ha preocupacions sobre la transparència i la rendició de comptes en el disseny i la implementació de la IA. És important que les persones siguin capaces de comprendre com funciona la IA i quines són les dades que utilitza per prendre decisions. Això no només permet als usuaris prendre decisions informades, sinó que també permet als reguladors i altres responsables públics supervisar el funcionament de la tecnologia i prendre mesures si és necessari.
En resum, les implicacions ètiques de la intel·ligència artificial són molt importants i han de ser abordades de manera responsable per garantir que la tecnologia sigui segura i beneficiosa per a tothom. Això requereix una comprensió clara de les implicacions ètiques de la tecnologia i una discussió oberta i honesta sobre com utilitzar-la per millorar la vida de les persones i protegir els seus drets fonamentals.”””
Em sembla interessant el que diu l’article, sobretot per com està plantejat. Podríem dir que és una bona provocació: un article que parla d’IA escrit per la IA. És com si un gran empresari d’una multinacional parlés del capitalisme. El punt de raonament “humà” de la IA el fa parlar dels límits ètics i de valors, en tot cas d’una forma ben asèptica, sense mullar-se gaire. Imagin que com faria el gran empresari: segurament s’atreviria a parlar dels perills d’un excés de confiança en l’autoregulació del capital i les repercussions en les condicions i drets dels treballadors.
Però no refusaré que tenc moltes reticències a aquest món. I algú em dirà: sense tecnologia no seríem on som, ni tu podries estar escrivint aquest comentari, ja que l’antitecnologia moltes vegades és hipòcrita… El que vulgueu. Però moltes vegades em deman si ser revolucionari avui dia és desinformatitzar-nos radicalment. Aquest debat no s’obre mai, però crec que més que mai és necessari fer-nos aquesta pregunta.