La collita (poètica) menorquina d’enguany

En termes de sistema literari, Nadal i Sant Jordi són dies assenyalats. Aprofitant aquestes dates, el mercat s’omple —es satura, fins i tot— de novetats llibresques. Menorca que, fins a un cert punt, s’havia mantingut al marge d’aquest fenomen, s’hi ha acabat imbricant del tot, més per a bé que per a mal: un engranatge més que funciona. Enguany, idò, hi ha hagut collita primaveral i, en el camp de la poesia catalana que es fa a la nostra contrada, podríem afirmar que ha estat esponerosa. Almenys quantitativament. Ho dic perquè, en el moment d’escriure, a la correguda, aquestes quatre ratlles, encara no n’he pogut llegir cap. Però la xifra ja és prou significativa per ella mateixa.

Per citar aquests quatre títols que gairebé són acabats de sortir del forn, direm que, d’entre els joves, Damià Rotger és l’autor d’Umbilical, amb què reincideix a Moll Nova Editorial. El ferrerienc, mig establert a Mallorca, manté un ritme de producció i publicació —amb Lletrescades (2016), 482 mm (2018), Arèola (2019) i Llibre d’esvalots (2021)— gràcies al qual la seva obra comença a tenir un gruix important. En canvi, Guillem Benejam, amb Fondària ens lliura, de la mà d’Adia Edicions, la segona entrega de la seva creació poètica, després de Calç morta (2018).

Pel que fa als veterans, Jordi Odrí ens ofereix El llibre que no escric, de títol foixià, publicat a Neopàtria, amb què dona continuïtat als anteriors Perdut en el jardí (1997), Sal als ulls (2013) i Antilogia (petits fracassos), aquest darrer de 2016. Finalment, Anna Maria Ticoulat publica Fulles daurades, llibre autoeditat a Difundia Ediciones, en què combina els textos poètics amb les fotografies de l’enyorat Pau Gener. La trajectòria de la poeta ciutadellenca és tan extensa que ens limitarem a citar-ne només els darrers títols, amb què el lector es podrà fer una idea del seu ritme de producció: Calidoscopi dels sentits (2016), La finestra curiosa (2016), L’esquelet del temps (2016), Un paradís de versos per a infants (2017), Les quatre estacions màgiques (2017), Visca Sant Joan (2018) i L’embruix poètic de les flors (2022).

En podríem afegir més, de títols, a la collita. Només caldria aplicar-hi un criteri cronològic més ampli i comptar-hi els llibres apareguts en el darrer mig any. Però que en poques setmanes n’hagin sortit quatre, de cop, em sembla insòlit en el panorama poètic illenc i calia ressaltar-ho. No hem de caure, però, davant d’aquesta constatació, en l’error d’establir-hi una relació directa —acab de dir, fa un moment, que encara no els he llegit i que, per tant, no puc valorar-los qualitativament—, però hi ha tota una sèrie d’indicis que apunten al fet que les lletres menorquines estan vivint una bona època. També pel que fa a la poesia.

Hi ha autors de per aquí que guanyen premis: Bartomeu Obrador, per exemple, es va endur el darrer Premi de Poesia per a Joves Gumersind Gomila amb Plaquete de Préveza, que va publicar Adia Edicions el passat mes de desembre. També, s’ha de dir que els nostres poetes publiquen en editorials de fora, algunes de prestigi —ja sé que, a Menorca, ara mateix, no en tenim cap, de comercial, amb cara i ulls, però aquest és un tema que ara no podem tractar. Per citar-ne alguns casos, direm que Ponç Pons ho fa a la barcelonina Quaderns Crema; Damià Rotger, a la reencarnació de l’Editorial Moll, a Mallorca, illa en què trobam també AdiA Edicions, comandada per Pau Vadell i establerta a Calonge, potser la que té un dels catàlegs poètics més interessants en el conjunt de la poesia catalana actual. Hi han publicat, a més de Damià Rotger —fa uns anys—, Guillem Benejam, Bartomeu Obrador i —l’autobombo, per cert, que no falti— un servidor.

D’altra banda, tenc la sensació que, enguany, la narrativa s’ho ha pres amb calma i, tret de la darrera novel·la de Josep Maria Quintana —L’afortunada vida de Martí Olivar, també a Moll Nova Editorial—, aquest serà un any de poques novetats. La cartera ho agrairà. La cosa no sembla preocupant. Ha vingut així: hi ha guaret i tocava deixar reposar la terra per tal de tenir saó en el futur.

En canvi, sí que caldria estar atents als relleus generacionals. Potser som jo que trob a faltar noves veus que agafin el relleu dels autors consolidats. Llevat de JP Sansaloni, ara mateix no sabria citar cap nom de menys de trenta-cinc anys amb novetat literària. No només en el camp de la narrativa, sinó també en el de la poesia. Potser és per incompetència meva, però intent estar al dia del que es cou en aquest àmbit i no em consta que hi hagi res de nou. Aquest és un factor crític a l’hora de garantir la continuïtat del sistema literari illenc i, a diferència del que passa en altres indrets, en què surten autors novells de davall les pedres, aquí hi ha una mancança important. Sé que n’hi ha qualcun que hi treballa, però encara no ha transcendit la seva obra públicament. Esper estar equivocat i haver-me de menjar les meves paraules al més prest possible.

Parlant de sistema literari, un altre dels elements que el conformen i no acaba de funcionar de cap de les maneres és la distribució. Per açò, a tocar com ens trobam de Sant Jordi, em deman si tots els llibres que he citat seran o no a les paradetes menorquines. Ho dic, també, perquè el que va passar durant la campanya de Nadal amb els llibres meu i de Bartomeu Obrador va ser un poc esperpèntic. Comprar-lo a Maó va ser dificilíssim. En vam acabar fent broma, però realment la situació no feia cap gràcia. Les culpes, per variar, van ser vàries i no és el moment ara de tornar-les a repartir.

És ver que el problema no és exclusiu de l’illa, sinó que afecta el conjunt de la literatura catalana. Comprar un llibre valencià, segons en quins llocs, pot ser tota una aventura. M’ha passat, per exemple, amb Cita Prèvia, el darrer d’Eduard Marco. És ver que Edicions del Buc és una editorial «petita». Vull dir que no és Bromera o Proa. Però, atenció, en el seu catàleg hi ha fins i tot una premi Nobel, Louise Glück, que van publicar abans que guanyés el guardó. Per tant, poca broma! Que el llibre de Marco arribés a una llibreria maonesa, però, ha estat una història impossible. No cal explicar-vos-ho. Voldria contribuir a mantenir viu el comerç local, però no sempre és fàcil fer-ho. No em va quedar més remei que adquirir-lo a través de la mallorquina Drac Màgic, el servei de la qual és encomiable.

Tenc la sort que, enguany, viuré Sant Jordi a Barcelona: Guillem Benejam, Bartomeu Obrador i jo mateix hi presentarem els nostres llibres respectius, dissabte 22 a la casa de Menorca. En soldemà, rodaré per les paradetes i, si tot va bé, esper firar-me, com a mínim, alguns dels llibres de poesia que he citat al començament d’aquest text. Que hi siguin, serà un bon senyal.

Ismael Pelegrí i Pons

Mifsudsalordià. No podem perdre mai!

Views: 10

1 comentari a “La collita (poètica) menorquina d’enguany”

  1. Ens hem de felicitar a Menorca per aquesta collita que anuncies i la que tenim d’altres mesos.
    La distribució és un gran i llarg problema; hi ha solució?

Els comentaris estan tancats.