Un llibre necessari (per al canvi)

Ja fa unes quantes setmanes que es respira l’ambient de Sant Jordi. Per exemple, el bombardeig de novetats editorials és constant i, fins i tot, abassegador. Amb tants de títols promocionats —sobretot aquells darrere dels quals hi ha grans grups editors—, ens poden passar desapercebuts llibres que realment són importants, obres que defugen la caducitat gairebé immediata que envolta molts d’aquests «productes de temporada». I, que, a més, ens conviden a pensar. Per açò, aprofitaré aquesta finestra oberta al món per a parlar-vos d’un llibre menorquí d’aquells que no només cal adquirir. S’ha de llegir. Em referesc a Època de muda, de Miquel Camps.

El llibre, editat pel GOB Menorca, presenta una selecció de quaranta articles apareguts en premsa entre 2012 i 2022. No són tots els que, setmanalment, han anat apareixent a les pàgines de l’únic diari en paper que es publica a l’illa —uns tres-cents aproximadament des que va començar la col·laboració en premsa, el 2010—, però en són una mostra molt significativa i coherent alhora. Des del moment en què es presenten compilats, els petits assajos amb què Miquel Camps ens obsequia cada dilluns, prenen una nova dimensió, es cohesionen entre ells i prenen un sentit nou, més ampli, de conjunt. Completen el volum un pròleg de Fernando Valladares, referent estatal de la divulgació científica, especialista en ecologia i canvi global, i una sèrie de fotografies d’escultures fuses en llautó a l’antiga bijuteria menorquina, de Rafael Trénor,  que dialoguen perfectament amb els textos del llibre—una d’aquestes imatges, escapçada i lleugerament retocada, encapçala les ratlles que estàs llegint.

En un moment en què les problemàtiques ambientals —el canvi climàtic, l’escassesa dels recursos hídrics, la transició energètica…— han adquirit unes dimensions crítiques que amenacen de canviar el món tal com el coneixem, i davant de les quals una illa com Menorca no roman aliena, una obra com aquesta és més que necessària. Contribueix a reflexionar-hi, la qual cosa no implica necessàriament haver-hi de combregar. Tot i que és difícil no estar d’acord amb allò que diu i proposa. Tal com es pot llegir a la introducció, «Època de muda pretén ser això, un seguit de pensaments i d’enfilalls de raonaments en un temps que demana, cada vegada amb més urgència, una evolució, un canvi important en les ments i en les pràctiques.»

Fins a un cert punt, som davant del debut literari de Miquel Camps en el camp de l’assaig i de l’articulisme. No és aquesta, però, la primera obra que publica, ja que anteriorment havia participat, com a coautor, en A peu per Menorca (2007), i en Camí de Cavalls. 15 itineraris circulars (2015), ambdues centrades en l’excursionisme i en la descoberta del medi. També ha donat a conèixer algun article relacionat amb la gestió de l’aigua o amb el lideratge dins de les organitzacions no governamentals. Són temàtiques de què pot parlar amb coneixement de causa, perquè Camps és el coordinador de política territorial de l’entitat ecologista GOB Menorca.

Aquests «articles que reflexionen, expliquen i suggereixen aspectes diversos de la complicada convivència entre l’espècie humana i la natura», tal com es pot llegir a la contracoberta del llibre, «escrits des de Menorca, i a partir de l’experiència de dècades de treball dins una organització ambiental», es centren en l’àmbit ecològic, però potser van més enllà i escauria parlar fins i tot d’una praxi de l’ecosofia, terme que fa referència al sistema de pensament que, d’acord amb Jéssica Sepúlveda, posa en discussió les bases epistemològiques i ontològiques de la relació entre els éssers humans i el medi ambient. Té en Raimon Panikkar un dels màxims exponents. No sé fins a quin punt Camps coneix l’obra i les propostes d’aquest autor. Seria interessant poder-ne parlar.

El títol de l’obra, Època de muda, és tota una declaració d’intencions. Som en temps de canvis (o de renovació), d’acord amb el significat del verb mudar. I cal encarar-los en la bona direcció. Al llarg dels quaranta articles compilats al llibre, l’autor posa damunt la taula aspectes molt concrets que poden ajudar a veure més clar el camí que cal emprendre per poder superar els diferents reptes que el nostre planeta ens planteja. I ho fa partint, moltes vegades, d’exemples que provenen del medi natural, especialment l’illenc, tot i que no sempre —en un capítol es refereix a la destrucció de la mar d’Aral, per citar-ne un cas—, amb què ens demostra, entre d’altres aspectes, que no ens cal inventar res per a reeixir. Es tracta, només, d’imitar estratègies que funcionen en la natura: el treball en equip, per exemple. A vegades va bé que qualcú ens recordi que els humans som, per damunt de tot, animals socials i que és des de la col·laboració i no des de l’individualisme que hem anat avançant i sobrevivint al pas dels segles. Com ho han fet els líquens, per exemple.

Per açò, però, perquè les coses canviïn, cal implicar-se. De manera explícita, hi ha una sèrie de capítols que incideixen en la necessitat de mobilitzar la gent, de crear xarxa, sinergies, com a estratègia per a reeixir. De fer que els humans exerceixin la ciutadania i, per tant, deixin de ser consumidors acrítics i aïllats entre ells. Finalment, també cal dir que, a la pràctica, Miquel Camps desmunta el tòpic que afirma que l’ecologisme és un moviment centrat a dir no a tot. El llibre és propositiu. És ple d’idees que diuen a una manera diferent de fer les coses.

Un darrer aspecte destacable d’aquesta obra és l’estil. Miquel Camps empra una prosa que fa ganes de ser llegida. El lector es veurà embolcallat ràpidament pel lirisme, per un text que emet bellesa, en què caben recursos que normalment no trobam en aquesta mena d’escrits. L’assaig, no ho oblidem, és literatura. Sense caure, però, en aquesta ocasió, en cap mena de barroquisme, ja que les paraules transmeten d’una manera molt clara i directa el missatge que contenen. Amb un to amè i didàctic alhora.

En definitiva, no tenc cap dubte respecte del fet que, de cara a aquest sant Jordi —i no només en aquestes dates assenyalades, perquè no som davant de cap producte circumstancial—, Època de muda, de Miquel Camps, és un d’aquells llibres la compra dels quals esdevé imprescindible. Som davant d’una obra necessària i que no deixarà indiferent el lector. No n’hi ha gaires, d’aquestes. I ja ho diuen: totes les deixades són perdudes.

Ismael Pelegrí i Pons

Mifsudsalordià. No podem perdre mai!

Views: 11

1 comentari a “Un llibre necessari (per al canvi)”

Els comentaris estan tancats.