València 2.0

A la plaça del Negret sembla que els anys no han passat ençà de la darrera i llunyana visita. Hi he badat i, als prestatges del Negrito, continua havent-hi una imponent col·lecció de roms i, amagat a un racó, un bòtil de Xoriguer ens confirma que no sempre es compleix el que va dir Heràclit, allò que no ens banyam mai en el mateix riu: res no canvia i tot roman, com a mínim al barri del Carme valencià. Han baratat les taules i les cadires del bar, les de la terrassa, però aquests detalls no en varien la configuració general. De Natàlio, ni rastre; potser perquè a aquella hora del capvespre lliura. Tres rètols informen que no està permesa la venda ambulant, que no es pot pagar amb tarja de crèdit i que els lavabos són d’ús exclusiu de la clientela del local. Un poc més avall, la botiga, sòbria antany, de serveis funeraris ha deixat pas a un solar buit que alguns privilegiats empren d’aparcament. Aquest tros de món segueix desprenent una imatge urbana decadent que l’agermana -no podia ser d’altra manera- amb els barris gòtics de Palma i de Barcelona. Només en varia el disseny de la retolació urbana.

Llegiu més

Views: 0

Platges

Feia molts d’anys que no anava a ses platges del sud del ponent de s’illa i he quedat bastant sorprès. Jo recordava que per arribar a Trebalúger havies de córrer tota una aventura per camins desconeguts enmig de sa marina, passant primer per Mitjaneta i Mitjana. Ara baixes a Cala Mitjana, fins a peu de … Llegiu més

The Common People

Una de les coses que m’impressiona més d’Anglaterra és la seva extraordinària tradició musical – de la qual ens arriba més aviat poc i malament. La seva riquesa i complexitat no m’ha deixat mai de sorprendre. Alces una pedra i et surt una banda de música, una revista música o una botiga de discs de … Llegiu més

Va d’avions

Aquest dematí demanaven per sa ràdio anècdotes d’aeroports i he pensat que estaria bé telefonar-hi per explicar ses meves múltiples experiències. I és que crec que si féssim un concurs, modèstia a part, guanyaria jo. Ara mateix se me n’acudeixen 4 o 5. Començ: 1) Vol de setmana santa Barcelona- Menorca. Embarcam amb més d’una hora … Llegiu més

Triana, R.E.O.

Triana, Reserva Esperitual de Occidente. Quan la cultura “light” ja ha arrasat quasi tot occident, quan l’imperi del políticament correcte ha completat la seva expansió, un petit reducte d’andalussos ressisteixen al seu poblat de Sevilla.   Es tracta del barri de Triana. Per qüestions de feina em toca anar a Sevilla de tant en tant.   Les … Llegiu més

Islàndia

Crec que haureu de comencar a estalviar, perquè Islàndia val molt la pena.  És una illa realment espectacular amb paisatges de somni, incomparables a res que hagi vist mai abans. Fins i tot m’està fent agradar la geografia física! Val a dir que si hi voleu anar, és important que us agradi el bacallà, els … Llegiu més

L’Empordà al natural

Aquest pont del 1r de maig vam anar a l’Escala, municipi costaner i per tant turístic de la Costa Brava catalana, però, tot s’ha de dir, no tan turístic com Roses, Platja d’Aro o Lloret; i des d’allà vam fer unes quantes excursions per l’Empordà més natural, ja que era un deute que teniem pendent (l’Empordà … Llegiu més

La España profunda

Per a les darreres vacances volia anar a algun lloc on encara no haguessin arribat els especuladors urbanístics, els encorbatats, les autopistes, les renous, les modernitats aquestes que cada vegada apareixen més pertot arreu. I vaig passejar per l’est de Castilla-León. No vaig aconseguir arribar a l’edat de pedra, és clar, però no va estar … Llegiu més

Coneixent Bulgària

5 dies per Bulgària ja dona per fer-se una idea d’aquest país que al principi no sabia ni amb quins paisos limitava. Bulgària és un país que no ha seguit el ritme de desenvolupament econòmic dels seus veïns, i per tant és bastant pobre. Algunes ciutats que vam visitar, com Troyan, donaven una sensació de … Llegiu més