Bolonya no és el problema ni tampoc la solució

El 2 de Gener em van convidar a participar a una taula rodona sobre el procés de Bolonya. Tenia pendent de feia un parell de setmanes de penjar la meva intervenció a Xalandria. Em disculpareu si és una mica esquemàtica.

Taula Rodona sobre el procés de Bolonya
Ciutadella, 2 de Gener 2009

El motiu pel qual m’han convidat a parlar en aquesta taula rodona és el fet que sóc professor a una universitat britànica. Vaig fer un doctorat en geografia humana a la universitat de Durham i des de fa quatre anys exerceixo de professor lector primer a la universitat d’Exeter i ara a la universitat Sunderland. Us dic això perquè centraré la meva intervenció en les similituds i diferències entres els dos sistemes universitaris.

El fet de treballar a Anglaterra no vol dir que en sepi més de Bolonya. Més aviat el contrari. Tot i que diria també forma part de l’espai d’educació europeu, a Anglaterra no s’ha parlat mai de Bolonya. El 99.9% de la comunitat universitària no en sap res. Cap universitat ha dedicat ni temps ni diners al procés. I crec que han fet bé.

Tot i això parlar del sistema universitari britànic és rellevant. El procés de Bolonya té com a referència el sistema universitari britànic. La metodologia d’aprenentatge, la reorganització dels graus i post graus que planteja Bolonya tenen un deix britànic molt clar. Tot i la centralitat d’Alemanya i França dins Europa, els seus models universitaris no són el model. Des de la meva experiència britànica m’agradaria plantejar tres qüestions en relació al procés de Bolonya.

La primera qüestió que m’agradaria plantejar és la validesa del model universitari britànic que s’intenta copiar. Fins a quin punt val la pena adaptar-se al model britànic?

La universitat Britànica no és perfecte ni molt manco, té molts problemes, tanmateix al meu entendre funciona molt millor que les nostres universitat. Sense voluntat de ser exhaustiu deixau-me senyalar alguns motius.

És una universitat pública i alhora autònoma: A Anglaterra no existeixen les universitat privades, totes són públiques! Ara bé tampoc existeixen els funcionaris, tots els professors són treballadors de la universitat. Això vol dir que mentre que a Espanya els professors – la majoria ateus – només són responsables del que fan davant Déu, a Anglaterra han de passar contes regularment a la universitat.

És Una universitat molt més eficient: Molts pensen que la gran diferència són els recursos econòmics. Jo no hi estic d’acord. Si bé és cert que hi ha diferències de finançament, aquestes diferències no són tan grans com sembla. La gran diferència està en l’eficiència. Els departaments britànics amb la meitat de gent són capaços de fer el doble. Sense anar més lluny el meu departament només som cinc més un parell de doctorants que fan classe

És una universitat molt més centrada en la recerca. El que fa que un departament sigui bo és la qualitat de la seva recerca. A Anglaterra hi ha una vocació clara per competir a nivell internacional.

És una universitat més meritocràtica amb unes regles de funcionament més transparents. El que conta no és tant el teu domini de la burocràcia com si ets bo o dolent.

És una universitat més oberta al món.

La universitat anglesa té punts dèbils per exemple en la seva funció de formació professional o en l’accés a la universitat i sobretot en la discriminació entre bones i males universitats. Malauradament la universitat britànica també està obsessionada amb la convergència i la mesura que

La segona qüestió que m’agradaria plantejar és fins a quin punt el procés de Bolonya – que s’inspira en el model britànic – suposa un revulsiu per a les universitats catalanes (i espanyoles). Fins a quin punt el procés permetrà a la nostra universitat convergir amb la universitat britànica?

M’agradaria dir que tenc dubtes seriosos que Bolonya, que s’inspira en el model britànic aproximi la nostra universitat a la britànica. No crec que Bolonya sigui el camí per recuperar el lideratge intel·lectual que Europa ha perdut en els darrers anys. Perquè?

Per una banda perquè no adreça els problemes clau que fan la universitat britànica millor que la catalana. Ni fa la universitat més autònoma, ni més funcional, ni més eficient, ni més competitiva en temes de recerca. No desfuncionarialitza la universitat, no promou la seva autonomia. L’únic que fa és promoure una mica la seva obertura (només cap Europa) tot reforçant el seu rol com institució de formació professional.

Per altra banda perquè es basa en un principi que no em convenç, oposat a l’anglosaxó. No és un procés concebut per millorar la competitivitat i excel·lència de la universitat. Sinó tot el contrari, és un procés concebut per fer-la convergir, per coordinar-la millor, per sotmetre encara més als designis de l’estat. Bolonya no es basa en el principi de la innovació i l’autonomia sinó de la homogenetzació i la coordinació.

La darrera qüestió que m’agradaria plantejar és la validesa de la mobilització contra Bolonya. M’agradaria dir d’entrada que no m’han agradat gens algunes de les actituds anti-democràtiques que s’han donat per exemple la facultat de sociologia de l’UAB on vaig estudiar. Sense regles ni respecte no hi ha democràcia.

Més important que això és el fet que Bolonya no és ni el problema ni la solució, per tant la mobilització no té massa sentit. La polèmica actual em recorda molt el que va passar amb l’estatut de Catalunya. Tothom s’obsessiona amb el procés però després resulta que la seva modificació no canvia res. Molta renou per un procés que tampoc canvia tantes coses.

Tot el procés de Bolonya que està demostrant el caràcter conservador de les nostres institucions. Hi ha molt poc interès per innovar o millorar, per bastir una universitat nova.

D’entrada ens trobem amb professors que només busquen conservar privilegis funcionarials i que es resisteixen a abandonar els espai actuals més confortables però sense futur.

En segon lloc ens trobem amb un grup d’estudiants que en nom del progrés i la justícia només volen conservar una universitat inútil. Una universitat sense obligacions amb el mercat de treball amb les necessitats de l’economia ni amb el ciutadà que paga impostos.

Finalment ens trobem amb una administració descaradament incompetent que s’ha obsessionat en un procés inútil, que ha començat la casa per la teulada sense posar-hi un euro. I que actua en el fons d’acord agendes ocultes que tenen poc a veure amb la convergència europea.

Pau Obrador

Pau Obrador

Visits: 0