Del Sobreturisme al Senseturisme

Article publicat a DiarioMenorca, Diumenge 10 de Maig de 2020

 

El turisme és un dels sectors més afectats per la crisi sanitària que vivim. Hem passat de la nit al dia d’un escenari amb sobreturisme a un escenari senseturisme, amb les platges buides i les terrasses tancades. Aquesta crisi ha agafat a tothom amb el peu canviat, molt especialment a l’organització mundial del turisme que fins el 26 de març no es va prendre seriosament la crisi i va fer pública una previsió més ajustada que preveu un disminució d’entre 20-30% del turisme internacional. Conclou que “s’hauran perdut entre 5 i 7 anys de creixement turístic”, i un terç dels ingressos totals. Les previsions del Govern Balear per a les nostres Illes apunten una disminució encara major de més del 30% anual del PIB i l’ocupació. El sector més afectat serà, sens dubte, el dels creuers, que no tornaran a navegar fins que no hi hagi una vacuna. Adéu al dic a la Mola! I és que els creuers són una mena de geriàtrics flotants, que concentren en un espai molt reduït una població altament vulnerable de procedència molt diversa. Són un espai, per tant, perfecte per a difusió accelerada de la Covid-19. El turisme és molt sensible a les pandèmies, perquè n’és un dels grans responsables de la seva difusió accelerada. Si el 1918 van ser els exercits els que van accelerar la difusió de la grip espanyola, aquesta vegada qui s’emporta la medalla és el turisme amb la seva extraordinària capacitat de mobilitzar el planeta. Esteim davant una situació paradoxal. S’estan restringint les micro-mobilitats quotidianes per culpa de les macro-mobilitats del turisme internacional. No és, per tant, cap sorpresa que 166 països hagin introduït restriccions a la mobilitat internacional amb les quals és senzillament impossible la pràctica del turisme.

La rambla senseturistes

El futur del turisme tradicionalment s’ha presentat en forma de taxa de creixement. El turisme és  sempre una corba ascendent i les crisis no són més que petites pedres en el camí que cal preveure i sortejar. Només cal veure les previsions que regularment publica UNWTO amb taxes de creixement superiors al 5%. Fins a dia d’avui els efectes de les crisis sobre el turisme han estat, certament, molt localitzats en l’espai i en el temps. Entre l’any 2000 i el 2015 el turisme ha sortejat amb èxit crisis molt diverses com ara l’atemptat de les torres bessones a Nova York, la crisi econòmica del 2008 i les pandèmies del SARS el 2003 i MERS el 2015. Cap d’aquestes crisis ha aplanat la corba de creixement del turisme mundial que ha continuat accelerant-se. L’única excepció és la gran crisi del 2008 que va generar una disminució anual del turisme internacional de tant sols el 4%. L’experiència dels darrers anys ens mostra que el turisme és un sector amb una capacitat de reacció i creixement altes tot i que amb una nul·la capacitat de previsió. Les polítiques que s’han anunciat per fer front a la crisi del coronavirus parteixen d’aquest punt de vista. No pretenen adaptar-se a un nou món, sinó de recuperar la normalitat tan ràpidament com sigui possible, perquè les crisis només són pedres en el camí que cal sortejar. El pànic que les crisis generen no deixen de ser un gran oportunitat del sistema per aplicar mesures impopulars – la doctrina de xoc de Naomi Kleim, i que tant agrada als neo-liberals. Amb la disminució dramàtica del preu del petroli i l’excés d’oferta turística, el més probable és que quan el mercat es torni a obrir passarem de cop del senseturisme al sobreturisme això sí amb més subvenció pública que mai, salaris més baixos i menys regulació urbanístiques.

 

Tanmateix, el futur del turisme es podria plantejar d’una manera molt diferent, no com una taxa de creixement sinó en termes de canvi radical i transformació. Són molts els que diuen que esteim davant un esdeveniment sistèmic que avança un futur radicalment diferent, menys turístic. Les previsions tan bèsties que tenim damunt la taula certament donarien suport a aquesta hipòtesi. Si la crisi del coronavirus tingués un caràcter sistèmic, del que es tractaria no és tant de sortejar obstacles com d’adaptar l’economia a una nova realitat. Que en sabem d’aquesta suposada nova realitat?  El 2009 The forum For the Future va publicar quatre possibles escenaris pel futur del turisme, el segon dels quals recorda molt la situació actual. D’acord amb l’escenari “divided disquiet”, el turisme es veuria seriosament afectat per les conseqüències del canvi climàtic, les crisis sanitàries, l’augment dels conflictes bèl·lics i el descontentament social. Molts destins turístics no estarien preparats per fer front al reptes climàtics i es veurien abocats a desaparèixer. La manca de cooperació international limitaria el moviment de persones amb un augment generalitzat del proteccionisme i les mesures de seguretat.  En aquest context el turisme es reduiria significativament limitant-se cada vegada més dins el territoris nacionals. Només els valents s’atrevirien a viatjar a terres llunyanes, sovint per veure atraccions que estan a punt de desapareixen.  Hi hauria un augment del teletreball i les reunions telemàtiques. No és açò una descripció molt acurada de la crisi actual? Ens enfrontam a un procés de desmobilització per culpa d’una crisi sanitària (que molts apunten que té a veure amb la climàtica). En un context de restricció el turisme esdevé o bé una aventura o bé un producte de luxe. Només l’elit continua viatjant a les segones residències.

 

No sóc futuròleg, i per tant no tenc ni idea del que passarà, de si esteim davant una pedra en el camí que cal sortejar o d’un canvi més sistèmic. Destacarien tres processos de canvi bàsics. El primer i més obvi és el d’una creixent desglobalització. Trump, Brèxit, Coronavirus, els refugiats, tot apunta cap a un món amb més fronteres on és més difícil moure´s lliurement. La resposta a les crisis que ens afecten no implica una major cooperació internacional sinó el replegament nacional. Aquest replegament es veu alimentat per una por creixent cap a l’altre  que es manifesta en forma de xenofòbia i discriminació. “El virus xinès” – en deia Trump. Tot indica que les restriccions actuals a la mobilitat dins Europa seran temporals, tanmateix, aquest estiu la majoria dels turistes del nord d’Europa cancel·larà els seus viatges a la Mediterrània, en bona part per por al “virus Italià i Espanyol” que no vam saber contenir a temps. La gran esperança és el turisme domèstic. El segon procés de canvi té a veure amb l’elitisme del turisme. No és cap anècdota que rics i mediàtics hagin escapat de l’infern de Madrid per passar el seu confinament a les seves fabuloses finques menorquines. En un context cada vegada més restrictiu, el turisme es fa més elitista, un producte de luxe. Alhora que es nacionalitza el turisme, es creen bombolles segures arreu del món on els rics es poden divertit sense riscos. Aquest fet, és clar, té implicacions importants per la política turística. Ja que el luxe vol seguretat i qualitat (també ambiental) no destrucció a tota costa. Un tercer paràmetre, més incert, és el canvi de tendències. The Party is over, a Eivissa; la qualitat ambiental és un bé cada vegada més preuat en un context de canvi climàtic; la seguretat política, sanitària i climàtica és imprescindible; l’staycation ha tornat per quedar-se; les platges del nord d’Europa són més competitives que mai i les fires i congressos són ara zooms i webinars.

 

EL turisme no desapareixerà de la nit al dia, però de ben segur que aquesta crisi deixarà petjades importants en com viatjam. I el turisme de masses més clàssic no està precisament massa ben posicionat.

 

Bibliografia consultada.

CAIB (2020) Impacte economic a Balears del Covid 19. Palma: Caib. Retrieved from: https://www.caib.es/pidip2front/jsp/adjunto?codi=2418810&idioma=ca

Draper, S., Goodman, J., Hardyment, R., & Murray, V. (2009). Tourism 2023: Four Scenarios, a Vision and Strategy for UK Outbound Travel and Tourism. Forum for the Future.

Gössling, S., Scott, D., & Hall, C. M. (2020). Pandemics, tourism and global change: a rapid assessment of COVID-19. Journal of Sustainable Tourism, 1–20.

Hall, C. M. (2010). Crisis events in tourism: subjects of crisis in tourism. Current Issues in Tourism, 13(5), 401.

Jamal, T., & Budke, C. (2020). Tourism in a world with pandemics: local-global responsibility and action. Journal of Tourism Futures. Emerald Group Publishing Ltd.

Lapointe, D. (2020). Reconnecting tourism after COVID-19: the paradox of alterity in tourism areas. Tourism Geographies, 1–6.

Mair, J., Ritchie, B.W. and Walters, G. (2016), Towards a research agenda for post-disaster and post- crisis recovery strategies for tourist destinations: a narrative review, Current Issues in Tourism, Vol. 19 No. 1, pp. 1-26, doi:

Novelli, M., Burgess, L. G., Jones, A., Ritchie, B. W. (2018). No Ebola… still doomed’–The Ebola-induced tourism crisis. Annals of Tourism Research, 70,76–87

UNWTO (2020, Març, 26) International tourist arrivals could fall by 20-30% in 2020, Retrieved from: https://www.unwto.org/news/international-tourism-arrivals-could-fall-in-2020

 

 

 

Share Button

Deixa un comentari