Dissabte, 7 de juny de 2014
Capvespre
En haver dinat, he telefonat a casa, perquè tot i haver-hi estat en contacte mitjançant el hangout, escoltar la veu dels teus és imprescindible. De la conversa, a més, ha sortit la reflexió sobre la possibilitat d’avançar la tornada. Açò implica un canvi de plans. En tost d’anar a fer el xubec, he partit cap a l’hotel a fer la maleta i he sortit cap a l’aeroport per avançar la tornada a Menorca. En arribar-hi, el canvi de bitllet ha estat impossible i he tornat a sentir la impotència davant la tendència que tenc a prendre males decisions. Començ a tenir algunes anècdotes per contar, quan sigui avi, relacionades amb els vols. Encara no n’he perdut cap mai, però a Barcelona ja he fet alguna anada a l’aeroport per viatjar el dia que no tocava. I estic segur que la culpa no era meva. M’ha tocat, de nou, tornar a fer el mateix itinerari de bus que havia fet ahir en arribar a Alacant, amb el mateix paisatge, però encara més gris.
Quan he arribat a l’hotel, el segon partit de les fases d’avui dissabte ja anava a les totes. El partit decisiu. La xarxa ha fet possible gaudir de l’espectacle, sense veure’l. Han fet un altre partidàs, en aquesta ocasió contra les campiones mallorquines, tot i perdre el matx per un triple en el darrer segon de la jugadora estrella de l’equip rival, un autèntic malson per a les nostres. Després d’haver remuntat debades, les menorquines, deu punts en el darrer minut i mig, què es deu sentir després d’acabar un partit així? Personalment, estava convençut que hauria d’haver estat a Maó en aquell moment. I em maleïa per no ser-hi.
Visits: 0